domingo, 28 de mayo de 2017

Triatló Sprint de Mataró


Sempre es diu que després de una dolenta, s'ha de trovar una de bona... doncs el Triatló Sprint de Mataró va servir per tornar a trovar les bones sensacions, després del patiment de la Half de Bilbao. Cert és, que no hi ha punt de comparació entre la Distància Sprint i la mitja Ironman, però a nivell personal, motivacional va servir per corroborar que estic fent les coses bé, i que lo de Bilbao va servir per apendre coses, però no per venir-me avall.

La Triatló de Mataró coincidia amb molts membres del VO2Team al Half de Salou, altres veniem de Bilbao i amb Zarautz a l'horitzó i molts preparant llarga distancia... per tant, poc quorum per fer-la, així que el club va decidir pagar la inscripció a qui vulgués fer-la, per tal de fer imatge a la cursa mes propera a casa... i jo, ue m'apunto a un bombardeo, vaig dir que si.

Com sempre, un plaer poder anar en bici pedalant desde casa fins al box. un Escalfament amb en Ruben i en Marc, per estirar cames, despertar i xerrar. Un cop a Mataró, temps per entrar a boxes, donar-li petits consells a en Gonzalo que debutava al Triatló, xerrada amb Santi Pellejero, el nostre presi i mestre, veure arribar tard a en Pol i l'Alexis... i saludar a la Gemma Badia i Gemma Sevillano que competiran en Tandem... Allà estan en Victor i el mister sergi Garcia per animar... però per dintre penso: "quina mandra em fa el calentón que ens fotrem avui!"...

Anem cap a la platja, saludo en Jordi Famades, que també la fa... i decideixo posar-me a la dreta del tot i al darrere, no vull rebre cops. En Ruben i en Marc se'n van a l'esquerre. Sortida i sobretot no tinc ganes de rebre cops.. es molt poca distancia (750m.) per tanta gent... sorprenentment vaig nedant a ritme agil, intentant veure la petita Boia Vermella i sense rebre cap tipus de cop... quin luxe!... arribem al Gir i tampoc rebo!... 150metres i tornem a girar cap a la platja!... l'aigua es moguda pero no molt, fresqueta, pero no molt... crec que la comparació amb l'aigua i cops de Bilbao em fan disfrutar... veure que ja arribem a la platja també em motiva a apretar... surto de l'aigua en 15' ... estic contentíssim!



Adelanto al box a en Ruben, referència avui per mi!... Transició de poc més de dos minuts, m'ho prenc amb calma i a la bici... Només sortir de box, perdo la bosseta de la Camara i eines... (es veia venir perquè ja m'ha caigut varies vegades)... sortim a la Nacional 2 i tiro, tiro fort, són només 20km en plà, així que ho dono tot... ens enganxem 3 o 4 ciclistes i fem relleus. Veig en Ruben al davant, ha fet la T1 més rapid que jo... el Crido: "Enganxat!"... i així és, el grup es converteix en un pelotón de 15 on només tirem 3 o 4... anem a 38-39-40 kmh...

De tornada a la Laia l'arquera trobo en Marc, diu que ha plegat, li pregunto si està be i diu que si... sorprenent que sigui capaç de fer 21h30 en btt a la Ultrabike, fer Bilbao amb mi, i ara plegui... el que diem, una Sprint son pulsacions altes i molt d'stress!

Al final de la primera volta, on saludo al Edu Lopez que està fent de control, decideixo deixar de donar-ho tot... no serveix de res i estic desgastant massa, em cremen les cames i veig que dintre del grup vaig al mateix ritme i mes tranquil... ens plantem a boxes en 28' a una mitja de 36,6kmh contant entrada i sortida... molt mes rapid que fa 2 anys!

Toca córrer, Aquest cop si faig una transició molt ràpida, només 40" i surto corrents darrera d'un NoTeParesTeam... segueixo el seu ritme, es bò... culló, anem a 4'10" ... passo per davant del xiringo del passeig on son en Victor, Ernest, Marc, etc... animant-me!... aguanto tota la primera volta amb el noi del NoTeParesTeam, veig Alexis i Pol que van endavant i darrere porto Ruben Monmany i Ruben Garcia... intento seguir sense baixar el ritme a veure fins on arribo...


Segona volta del Run, anada altre cop cap a l'espigó, intento aguantar el ritem, costa!... torno regulant una mica per deixar-me la resta al Quilòmetre final... encaro recta de meta... i Arribo quasi esprintant amb el cor a la boca i miro el rellotge... he fet el Run a 4'11" de mitja... mare meva!... per acabar amb un Tiempazo de 1:07'56" al meu rellotge... Molt content, molt exigit, molt apretat pero amb una bon regust de boca... Calentón i Carbonilla treta!

Ja només toca pedalar cap a casa i a fer de Pare una mica! ;)



sábado, 20 de mayo de 2017

Bilbao Triathlon (Media Distancia)



Cura d’Humiltat, Bocats de Realitat o Apendre per el Futur… hi ha moltes maneres de catalogar la meva participación al Bilbao Triathlon. El cert es que, tot i haver patit molt, pero que molt… m’emporto moltes mes coses positives que negatives i es el que em porta a seguir treballant, entrenant i disfrutant d’aquest esport.


I el primer de tot es el que s’anomena Turisme Esportiu. Marxar de casa, aquest cop sense les pekes. Compartir un cap de semana amb companys de l’equip VO2 TEAM, disfrutar d’una convivencia al ben mig d’una ciutat com Bilbao amb la Barbara i l’Imanol com a anfitrions… no te preu… tot és aprofitable, desde les anecdotes del viatge d’anada, passant per les experiencies conjuntes de la convivencia al pis, els ‘pinxos’ de la nit abans de la cursa, la preparació pre-cursa, l’Entrecot i Gintònic port cursa… tot te el seu disfrute.
Ja posats en materia, Resum ràpid de aproximació a la competició. Pujem divendres en cotxe amb el Ruben i la Barbara… arribem ben dinat, recollim dorsals i anem a fer un ‘pinxos’ tot l’equip i acompanyants.


Dissabte la cursa es a les 12:50 així que decidim esmorzar ben aviat… a les 8:30… després anem a deixar les bicis a boxes i després plat de Arròs amb Tonyina… primera errada… manca d’hidratació… he de fer cas al que la Sandra Sardina em va dir… 


Ja amb la barreja de Nervis i Mandra per començar la prova anem cap a la sortida… ens hem disgregat, pero al final coincidim tot l’equip just abans d’anar a l’aigua… foto de Rigor i al lio. 


Entrem a la ria i…. està Gelada!... 13-14 graus… els peus se’m congelen… faig el mort per aixecar-los i tots estem igual, queixant-nos… “va doneu la sortida ja!”… i pam… botzina i endavant!


Son 700 metres de Ria corrent a Favor… tots en pelotón amb aigua molt térvola que no em deixa veure res… rebo i nedo incómode, però pel que veig vaig avançant… el mal dels peus i mans ara es a la cara, veig el Ruben que ha parat, però segueixo... El Fred mica en mica va marxant... gir… i ara toquen 1100 corrent amunt. Intento posar-me a prop de la vora de la ria, que es on m’han dit que hi ha menys corrent. Intento agafar ritme de braçada i técnica, però es imposible, gent, peus, cops… com pot ser?... no aconsegueixo fer una natació còmode…


Veig a la Berta i la Mons i les crido… demostració que tot i anar incòmode vaig bé!... se’m fa llarga la tornada fins que veig l’escala de pujada a box… m’acosto i Pam!... se’m començen a enrrampar les dos cames a un lloc que mai ho havia patit, al abductor!... amb prou feines pujo l’escala… miro el rellotge i porto 42’… no esta gens malament però no puc ni córrer, veig el Marc que marxa del box just quan arribo… camino fins a la bici… on intento treure’m el Neoprè tot enrampat… mare meva, quin mal… respiro fons, em prenc el meu temps (5’30”) i surto caminant fins a la sortida de la bici.


Pujo a la bici, el primer trams es pujadeta… molinillo, cadencia, gel que toca, aigua i respiro fons i mica en mica les cames tornen a lloc… Agafem l’autovia i com vaig amb la Cabra, m’acoplo i començo a avançar gent… miro rellotge i porto mitja de 35-36 per hora i còmode… Em creuo amb victor, Imanol, Marc… i arribem al Vivero!... primera pujada amb una rampa inicial dura, pero que supero bé i després un port de 4,2 km al 7% de mitja… exigent però que vaig fent i disfrutant… a dalt de tot un pla i després kilòmetre final de pujada…


A dalt, Habituallament, tiro el meu bidón i demano aigua. Me la donen en botellín… i demano Bidón… el poso a la bici i cap a baix… (Segona errada, que després comentaré)

El descens es llarg i també per donar-li pedals i disfrutar ja que no es gaire tècnic… per després enllaçar un plà per carrers fins a rotonda d’inici de la segona volta… allà están la Maria i les Supporters animant com bojes…


A la primera rampeta em trobo en Marc. Va fòs, perquè la semana pasada va fer la Ultrabike (225km de btt en 21h i mitja!) i les seves cames se’n resenteixen. Vol plegar i quan el passo li dic que ni se li passi pel cap, que pensi en tot lo que sacrifica (ha vingut sense la Nuria ni l’Abril…)… no sé que fará però jo a lo meu… Tornem a l’Autovia on ara ja bufa vent de cara… tinc sed, be caigua i… no és aigua, es Powerade… però tinc sed, així que bec!... i mica en mica començo a notar que la panxa comença a fer un treball desconegut per a mi. Baixo el ritme i ara la mitja es 32kmh… arribo al Vivero i la primera rampa ja em costa… i de cop les cames comencen a tornar a enrrampar-se… torno a baixar el ritme… i sento en Pep Abril que em crida a lo lluny “Torreeeeees vinc a per tu!”… va anxufat i em passa… i comento les meves penes… m’avisa que ve en Marc darrere (quina alegría que no hagi abandonat!)… m’agafa i ens expliquem les penes i patiments i veig que em falta desarrollo a la bici, perquè ell porta mes cadencia… no em vull apretar perquè encara queda i el deixo anar… la panxa no millora, espero a la baixada recuperar alguna de les dues coses, o les cames o la panxa.

Baixo aquest cop més tranquil, sense pedalar fort… fiag l’enllaç i només pensó en o cames o panxa, please!... Arribo al Box i… unaltre cop enrrampat fins a les celles. La mons i la Berta m’animen a crits però veig que avui tocarà patir.



Bambes, gorra i a trotar… les cames van posant-se a lloc… be!... però la panxa empitjora i no porto ni 2km que començo a Vomitar… doncs o deixo tot… fins i tote m forço el vòmit per ja no deixar res!... agafo aire, m’animen els altres corredors i començo a trotar… sembla que bastant bé… em poso a 5’30” i va… ritmo crucero!... fins a l’habituallament… on agafo aigua per veure i torno a tenir una punxada infernal a la panxa i torno a vomitar… això no va bé!... Es la primera volta i he de fer 3?... El Vitor i l’Eloi em passen i m’animen!... pero les cames tornen a enrramparse… això no te bona pinta i quan encaro boxes vaig amb la idea d’abandonar!...



 Pero allà està la Maria que m’anima i em crida i em diu que està en Marc davant meu caminant també sense ganes… segueixo per inercia fins que anant cap al Gugenheim veig al fons el Marc que em mira i m’espera… i em rescata… tot i que es un rescat mutu, ja que també va fòs. 


Es el moment clau de la cursa, és son decidim que anem juntets fins a meta, peti qui peti, pasi el que passi, anirem fins al final. Entrenament de coco, ja que de cames poques… de tan t en tant hem de caminar… ales pujadetes, als habituallaments o als momento que se m’enrrampen les cames… però farem la Half sencera i l’acabarem…



Ens marxen els minuts però anem disfrutant dels ànims de la gent, del recorregut, de fer broma amb els Voluntaris… estem a la darrera volta, ja queda menys… “NO faig l’Ironman ni boig!” o “A Zarautz anirà ta mare!”… coses que ens diem… però aquestes mes de 2h de patiment també ens curteixen… descontem, ens passa l’Alvar, el Diesel de l’equip… tinc molta sed i torno a beure aigua i torno a vomitar… doncs res, així fins al final.


El tram final se’m fa etern, tant, que tot i els anims i crits dels membres del VO2TEAM no paro ni a saludar ni a fer un petó a la Maria (això no tornarà a pasar, pararé sempre!)… recta final i arribem en Marc i jo a Meta… derrotats però guanyadors, abatuts però triunfadors!... No ha pogut amb nosaltres!... 6h23’ però per treure moltes conclusions i lliçons.