Duatló per Equips del Prat

 

Poques vegades a l’any tenim la oportunitat de treballar en una cursa en Equip. Per als que venim d’un esport col·lectiu, el Futbol en el meu cas, poder anar a una competició en Equip té alguna cosa especial, de dejavú. Però estar al llarg de l’any treballant, entrenant per a proves en solitari fa que això a la llarga es noti. La Duatló per Equips a El Prat, a més, és una festa del nostre esport, ja que s’ajunten quasi 300 equips… i per tant el Parc Central es converteix en una Reunió.

Els Equips A o Èlit són els que realment competeixen, la resta, com el B, C o Femení en el nostre cas, anem a la prova amb la intenció de fer-ho lo millor possible, pero sempre amb la intenció de disfrutar i d’arribar tots els membres de l’equip junts (La normativa et permet sortir 6 però arribar, si vols, només 4).

Després de setmanes d’entrenament d’hivern, i d’alguna sessió a pistes, l’equip C amb en David Gil, Oriol Delblanch, Raul Estevez, Ricard Cesari, en Güell i jo, ja estavem preparats per disfrutar d’un matí d’esport en equip.

Día també per anar amb les families, i com no, la Maria i les Neces no podien Fallar. Abans de les 11, anem a animar l’equip femení i entrem les coses a boxes i a escalfar. Fa moltíssim de vent, així que a la Bici patirem. 

Les sortides per equips van de minute n minut. Já al calaix de sortida, foto de rigor i consignes per veure quins ritmes portarem… i jo creuan els dits per no ser l’ultim dels 6, que es qui acaba patint de veritat.

Sortida, 4 voltes a un circuit de poc mês de 1.200 metres al voltant del Parc Nou d’el Prat. Decidi manar a 4’30” i mica en mica anar veiente com anem… anem en formació, revent els ànims de las resta dels membres de l’equip i dels familiars… Anem cómodes i acabem fent els 5,3km en 23’33” a 4’22”

TRansició i tots junts a agafar la Bici. També són 4 voltes i veiente com ve el vent, já veiem que hi há una part del circuit a la que el vent ve molt fort de cara… feina per l’Oriol Delblanch… i de sobte, acabant la primera volta, ens adonem que hem perdut en Raul Estévez… Comence a parlar, no sabem fa quan que l’hem perdut… que fem?... esperem? Seguim?... no sabem si há abandonat i per tant seguim…

Al gir de 180 graus veiem el Raul que encara és a cursa… tornen les discusions, que fem? l’esperem? Seguim?... ens agafará?... i decidim seguir tirant… És quan tornem al mateix lloc de la cursa, quan veiem que el Raúl Segeuix més o menys al mateix lloc… tornen les discussions… però aqui hi há un argumente més… “sh’ està currant sòl contra el vent per enganar-nos!”… el fácil hagués estat abandonar, però ell segueix… així, que a la part de vent a favor, decidim esperar i seguir amb l’Origen del que veniem a fer… Arribar els 6, tot i que a algú no li agrada la idea! Abans del Gir de 180 el Raúl ens enganxa.. i ja només queda mitja volta per entrar a Boxes…

Toca el darrer tram de correr, i sabam que pel sobre-esforç, el Raúl patirà, però já esta preparat l’Oriol per emputxar-lo si fa falta. Al principi sembla que anem molt lents, però mirem el rellotge i anem a 4’30”… el Raúl va cansat però es va refent… ja només son 2 voltes que es fan més llargues que les primeres, però tampoc és res agònic… darrers ànims de la gente i entrada a Meta tots 6!... feina feta!... la discussió final al voltant de si l’hauriem o no ‘haber esperat já no té sentit… sortim els 6 entrem els 6… i així há estat!... com diu el gran Javier Montesinos, “tenim tot l’any per competir individualment!”… 1’!7’18” i 82èns Open.