miércoles, 20 de diciembre de 2017

Resum Esportiu Rictopu 2017




 El 2017 era el meu Any, era l'any de l'Ironman... i que pesat que m'he posat amb el Ironman dels Nassos!... els que heu estat a prop meu ho heu sofert de valent!

Però comencem pel principi, el GENER... Per escalfar motors, la Duatló de Granollers al Circuit de montmeló... ideal per estrenar el Traje molón de llarga distnacia que m'havia d'acompanyar durant moltes hores i kilòmetres. Participo a la Categoria Open amb ritmes alts de 4 i poc el km i 32 de mitja a la bici... un bon estreno!


El FEBRER comença amb unaltre divertimento, la Duatló per Equips d'El Prat... Es la manera de disfrutar de la única cursa per equips de l'any i d'un gran ambient.


  La setmana següent ja comencem a anar en serio amb La Mitja Marató de Barcelona, on ja porto setmanes veient que amb sacrifici, constancia, bons consells i continuitat les coses surten… i la Mitja Marató de Barcelona va ser una mostra més, Millor Marca Personal amv 1:37’43”… algo inimaginable fa uns anys. I a això li he de donar les gràcies en gran part a l’equip VO2 Team i els meus companys, que m’animen, m’ajuden i em guíen.


MARÇ, la Marina Trail. Torne-m’hi amb les curses de casa… i com m’agraden… Marina Trail, sortir caminant de casa cap a la sortida, veure a molta gent coneguda… i Disfrutar del Maresme lliure i Tropical. Entro a Meta en 2h27’16”… doncs estem prou bé per no haber tocat la Muntanya aquest hivern.

ABRIL: Hi Ha curses a les que els hi tinc un “carinyu” especial… i una d’aquestes es la Duatló de Vic. Va ser una de les primeres proves de transicions que vaig probar quan vaig començar en això del Triatló. Per calendari es el final de l’hivern, es el final de la Btt i el primer morenu de l’any. Una distancia una mica més llarga que les Sprint i amb un circuit de bici amb 2 portets i exigent, a més de ser precios. Baixo temps de l’any passat fent 1:55’51”


El dia de Sant Jordi descobreixo aquest nou esport que es diu SwimRun. El meu Debut al SwimRun Costa Brava sense cap mena de dubte una de les proves esportives més maques, impressionants i boniques que he viscut mai… nedar i correr de forma alternativa per parelles desde Calella de Palafurgell fins a Platja d’Aro per fer 21km (18,5 de Run i 2,5 de Swim) és quelcom que recomano a tothom…


MAIG: Triatlí Half de Bilbao... Cura d’Humiltat, Bocats de Realitat o Apendre per el Futur… hi ha moltes maneres de catalogar la meva participación al Bilbao Triathlon. El cert es que, tot i haver patit molt, pero que molt… m’emporto moltes mes coses positives que negatives i es el que em porta a seguir treballant, entrenant i disfrutant d’aquest esport... pero el Cap de setmana amb els company d'equip i el Run final patint amb en Marc Català i l'entrada els dos junts a Meta quedarà als records de la meva vida.



Sempre es diu que després de una dolenta, s'ha de trovar una de bona... doncs el Triatló Sprint de Mataró, al cap de setmana següent, va servir per tornar a trobar les bones sensacions, després del patiment de la Half de Bilbao. Cert és, que no hi ha punt de comparació entre la Distància Sprint i la mitja Ironman, però a nivell personal, motivacional va servir per corroborar que estic fent les coses bé, i que lo de Bilbao va servir per apendre coses, però no per venir-me avall.


10 de JUNY... Zarautz...Zarautz es un abans i un després, son d’aquelles proves a la vida que et marquen per sempre. Ja me n’habien parlat, però el que es viu al Triatló de Mitja Distancia de Zarautz es molt difícil d’intentar explicar en paraules… ho té tot, una entorn natural meravellòs, un ambient inigualable, una organització entregada… si a això li sumes anar en Familia, amb amics i companys de l’equip fa que no es pugui demanar mes… be si, que et surti una bona cursa, i així va ser!... total, que torno amb el desig de tornar a entrar a les inscipcions de l’any vinent.



18 de JUNY ... la 3 NACIONS:  Desde ben petit sempre he anat a la Cerdanya. La Cerdanya sempre ha estat un lloc especial per a mi. I ara, que faig més esport que mai, ja miro les carreteres per on paso o les que recordo com fites per assolir a dalt de la bicicleta… Doncs la 3 Nacions va cumplir un dels petits somnis que tenia, fer la Volta desde Puigcerda, la Seu d’Urgell, Andorra, Port d’Envalira, Port de Puymorens i tornada!... si assobre ho fas amb en Ruben monmany, company d'entrenaments i fatigues... millor que millor! Ens plantem a Meta en 5h.30’ amb 27’ de parades…  però el més important: Amb una sensació inmensa d’haber disfrutat com a enanos de la ruta, dels paisatges, de la gent, del ciclisme en general!


JULIOL: Com sempre, fer la Cursa de Premia per mi es un regal, correr pels carrer del Poble que m’ha vist néixer, els carrers on m’he criat és una meravella. I encara disfruto més, ara que practico de forma habitual aquest esport. Ara, sóc jo el que la fa i la disfruta, fins i tot sóc jo el que es planteja que fer un 10k és poca cosa, massa rápida per els repetes que estic preparant, però és com un dia de festa entre amics i coneguts... 44’36” el 61 de 204… 10km a 4’28” de mitja.. noestá gens malament!


SETEMBRE: Després de Mesos d'entrenaments i sacrificis, l'IRONMAN BARCELONA. Crec que tots els que em seguiu ja sabeu de sobres el que va passar, però el resum es que vaig disfrutar al llarg dels mesos d'entrenaments amb companys i amics. M'he posat en forma com mai, he gaudit de neda, he disfrutat eanant en bici i, fins i tot, m'he sentit cómode corrents...El dia de la cursa m'ho vaig passar bomba... llàstima que un petit error ho tirés tot pel terra... però l'nay vinent hi tornarem amb més ganes, més força i coneixent el rival, el cos i la ment...
http://ricardtorres.blogspot.co.uk/2017/09/ironman-barcelona-2017.html




OCTUBRE... Duatlò de Muntanya Indòmit, la meva tornada a les Curses post intento de Ironman. Després d’un any dedicat i concentrat al gran repte, volia tornar a disfrutar del Divertimento que suposen les proves prop de casa, proves amb companys i amics, proves que amb un minim de preparació les disfrutes, que es el que jo sempre persegueixo. Corro bé, lluny de les rampes que tenia fa 3 anys al mateix lloc... Sense dubte el meu cos ha canviat, estic molt millor…


NOVEMBRE: BurriacXtrem. No pot faltar al calendari de qualsevol aficional al Trail del Maresme, arriba just finalitzant la temporada de Triatlons o començant la temporada d’hivern. Al costat de casa i molt ben organitzada, és un classic. Enguany, va pasar a 28km, que ens els plantejavem amb els company Ruben monmany, Marc Català i Gonzalo Cadillach com una passejadeta pel bosc!... Anar tots junts i anar a disfrutar!... Arribo content de fer avui de motxilero del Marc… amb qui tenim aquesta relació d’anar salvant-nos mutuament a les curses… en Gonzalo ens ha tret 5’ i en Ruben arriba 10’ darrere… cansats però habent disfrutant moltíssim d’una cursa que no ha de morir mai!


DESEMBRE:  Crec que no pot haber una millor cloenda a una temporada. Fer la meva millor Marca Personal a la Mitja Marató de Mataró suposa un premi a una temporada llarga on m’ho he treballat desde l’inici amb l’Objectiu del Ironman Barcelona i on aquests maleïts 6km per ser finixher m’han portat de regal una motivació extra per aquest tram final. entro fos… però amb una alegría inmensa… 1:34’26” … 3’ i mig menys que el meu anterior Record… estic molt i molt conent… ara ja puc dir que sóc gran, perquè baixar de 1:35 ja son paraules majors… em ve a la memoria el 1:55’ de la meva primera mitja. Estic de Subidón. Quina millor manera d’acabar temporada!


I s'acabó per aquest Any...

138 km de SWIM que m'han suposat 80 sesions i poc més de 46 hores.
4.636 km de BIKE en 168h. i mitja i 79 sortides.
1.503 km de RUN en 143 sesions per fer més de 135 hores...

Moltes hores, mols kilómetres... pero m'ho he passat genial... el 2018 no sé si més ni millor, però ho intentarem!







domingo, 3 de diciembre de 2017

Mitja Marató de Mataró 2017





Crec que no pot haber una millor cloenda a una temporada. Fer la meva millor Marca Personal a la Mitja Marató de Mataró suposa un premi a una temporada llarga on m’ho he treballat desde l’inici amb l’Objectiu del Ironman Barcelona i on aquests maleïts 6km per ser finixher m’han portat de regal una motivació extra per aquest tram final.

Recapitulem…. Com dic, post Ironman, la Burriac Xtreme i la Mitja de Mataró eren el colofó final. Dos curses al costat de casa que com vaig repetint, m’agrada fer sempre. Enguany, la Mitja de Mataró canviava el Circuit, ja no tenia el temible mur final i per tant es podía afrontar d’una altra manera. A això se li ha de sumar la inercia d’estat de forma que portava, que em va permetre fer series Dimarts veient que el ritme de 4:30 no era del tot descavellat.

A això se li ha de sumar la motivació extra que em van donar l’Oriol Delblanch i l’Oscar Pastor Bichopalo, que em van picar per interntar-ho. De fet jo ja ho portava en ment, recordaría la frase del Rubén Monmany “o podiu o ambulancia” i ho donaría tot a veure que sortia.


Quedo amb Oriol aviat, per anar amb temps a Mataró, aparcar bé, recollir dorsal, saludar els Companys Sergi Garcia, Rai… fer un cafetó i xerrar amb coneguts com en Maymi, o en Toni… escalfar veient els Fondistes de Vilassar amb Aitor i Bienve al capdavant… tot dintre de lo normal. Bé… tot no, fot un fred que pela, estem a 6 graus… i asobre fa vent!... titubejo amb la tactiva a pendre… fins que anem al calaix de sortida. Un cop allà, llebre de 1:40 i llebre de 1:35… Oscar está a la de 1:35 i em convenç per fotre-li dos ous i intentar-ho… i alla que vaig!


Sortim desde el Pavelló del Pla d’en Boet, i hem d’anar a Argentona, per tant el desnivell s’acumula als primers kilometres. Només sortir veig en Franki, faig dos bromes, pero a la qu la Llebre se’m posa al costat em poso en modo ON… Ha de ser un ritme de 4:30 pero com al principi es puja, anem més lents i en trams pensó que será massa rapid. Tot i així, allà em quedo, al costat, al capdavant de la grupeta, respirant bé, corrent bé… km 5 en 22’57”

Del 5 al 10 ja de tornada a la ciutat, Camí de la Gegante del revés, es Baixa més que no algún tram de pujada pel casc antic… Riera… on està en Gonzalo al balcó animant… vaig molt bé i content… pero també molt concentrrat… km 10 en 45’32” clavant els temps.

Camí de la Geganta direcció entrada del Port…entrem al Passeig, el vent encara no molesta prou i segueixo comandant el grup. A mig Passeig están en Victor i en Marc, han vingut a acompañar-bos a alguns Companys i amics. Se sumen a la Grupeta. Comentem una mica com anem, pero avui no estic per xerrar, no vull gastar energies, estic concentrat…


Entrem a la Nacional 2. En Marc es posa davant meu per frenar-me una mica el Vent. Em posos enmig del grup…km15 1:07’29” … pero me’n torno a anar cap al davant, ja que anar enmig m’atavala, corro molt raro, la gent em toca les cames un parell de vegades… rpefereixo anar al davant i veure on vaig i on trepitjo. Les cames ja comencen a notar-se, els peus també, però avui vaig a per totes. Ens creuem amb els Companys que van al davant que m’animent.


Gir de 180 graus de la N-II, Km17,5 … queda una serie de 3,5km… em veig amb forces i decideixo arrencar, apretar les dents, fer com vaig fer a Barcelona i no parar fins al final. Sento la Llebre del Grup comentar el circuit i cada vegada la seva veu és més lluny. No miro enrrere, no sento ni en Marc al costat meu (la marató de San Sebastia de la semana pasada li passa factura)… Vaig enxufat, em surt el km19 a 4’15”… pero ara ja noto el vent, ara ja trobo a faltar gent  amb qui correr, anem desperdigats. Km20 a 4’13” … apretó les dents, perquè veig que baixaré de 1h35’… ara ja no ho puc tirar tot pel terra.

Pero el Km21 és una llosa, se’m fa etern desde la rotonda de l’Avinguda Maresme fins el Gir per pujar a l’Hotel Ciutat de Mataró. No puja gaire, no fa gaire vent… pero és molt… apretó les dents, gir final i meta… apretó mes, allà m’animen Oriol, Aitor, etc… i entro fos… però amb una alegría inmensa… 1:34’26” … 3’ i mig menys que el meu anterior Record… estic molt i molt conent… intento agafar aire… venen Oriol i Aitor a Felicitar-me… ara ja puc dir que sóc gran, perquè baixar de 1:35 ja son paraules majors… em ve a la memoria el 1:55’ de la meva primera mitja. Estic de Subidón. Quina millor manera d’acabar temporada!


domingo, 19 de noviembre de 2017

Burriac Xtrem 2017






La Burriac Xtrem no pot faltar al calendari de qualsevol aficional al Trail del Maresme, arriba just finalitzant la temporada de Triatlons o començant la temporada d’hivern. Al costat de casa i molt ben organitzada, és un classic. Enguany, el repte era que la distancia mica en mica va pujant, de ser una mitja marató va pasar a 25km… i enguany a 28!
Ens ho plantejavem amb la grupeta de VO2Team (Marc Catala, Victor péRez, Ruben Monmany i Gonzalo Cadillach) com un dia de pasejada pel bosc. Anar tots junts i anar a disfrutar. Quedem a la plaça i ja tenim la primera Baixa, en Victor ja feia diez que renegava i a darrera hora prefereix quedar-se al llit per mandra!... tants Ironmans l’obliguen a descansar i estar per lafamilia de tant en tant. Així doncs, quedem els 4 que mes o menys podem tenir mateix ritme. Ens trobem amb amics i coneguts com sempre, com el gran Bichopalo, que també he convençut per fer-la… però aquest es unaltra lliga.

Sense escalfar, fa massa fred i serà llarg, anem a la sortida on, a diferencia d’altres anys, sortim sense cap tipus de pressa, xino-xano… quin goig, quina alegría, poder disfrutar del trote i d’anar gravant el mega reportatge amb la GoPro que porto.

Primera pujada, primers taps, i anem tirant tots junts, tot i que en Ruben ja fa la goma (fa anys que no corria a Trail i ve de fer tiempazo a la Behobia la semana pasada)… i al primer habituallament al km5. L’esperem.
Arrenquem unaltre cop, pels boscos d’Argentona dirección Orrius, uns camins que com cada any disfruto, i enguany encara més fent bromes amb en Gonzalo i Marc ja que no ens exigim gaire… en Monmany segueix despenjant-se fins que arribem al habituallament 2 al km9… Aquí l’espera es fa mes llarga, pero vam decidir anar tots junts.

Tot i així, només arrencar, entre els 3 comentem que parar tanta estona en spot refredar els muscles i ens costa tornar arrencar i pot ser dolent muscularment… i en Ruben ens dona permís per seguir endavant.


No hem canviat el ritme, seguim xino-xano disfrutant dels paissatges i boscos del Maresme Lliure i Tropical, només que en els segÚents habituallaments, en comptes d’esperar, simplement fem la parada de rigor i seguim. 


Ja hem passat l’ecuador de la prova, els kilómetres es van notant, el Marc comença a patir de la ingle, pero entre broma i broma, anem fent… arribem al Poble de Orrius i ja veiem que toca tornar… planeja, baixades i pujades pero ja portem molt de desnivell fet… ja encarem tornada cap a Cabrera, cap a la zona propera al Castell… just quan ens trobem amb els participants de la curta de 15km… coincidencia, em trobo amb en Bernat, el profesor d’Educació Física de les meves filles, el que em fal molta il.lusió… video, bromes, xerrada… i em fa despistar-me d’en Marc… que es va quedant, cansat i tallat amb els de la Curta.

En Marc ja no tira, comença a patir, l’apreto per dir-li que ara ja només queda el Castell de Burriac i cap a Argentona, però sembla que es farà llarg la darrera hora. Baixem per banyadores fins a arribar a peu del Castell.

Pujem el Castell per la part més vertical, on entre el Tap amb els de la curta i lo cansats que anem, només es pot caminar… portem 20km… la recompensa arriba un cop arribes a Dalt del Castell… Gent animant, allà esta en Victor Ubeda, en Joan Basseda, els Indòmits i els tambors i el paissatge que es veu desde el Castell del Maresme…


Parada al Darrer habituallament, i a en Marc ens costarà portar-lo a Meta… en Gonzalo te mal a la cintilla i el ritme lent li fa patir més i decideix tirar endavant, quan abans arribi abans descansarà… jo em quedo ajudant al meu Amigüito!

Darrer tram de baixada, anem fent càlcults i si anem així farem 3h20’ que era millor que l’objectiu que teniem de fet menys de 3h30’… tornem a agafar el ritme, caminem a la darrera de les pujades i ja només queda encarar la baixada final fins a Argentona.

Arribem al poble junts, arribem a Meta junts i fins i tot fem l’entrevista de l’espeaker junts… jajaja fem 3h20’ tal i com teniem calculat ja que no han sortit 28km sinó 26,5… Arribo contant de fer avui de motxilero del Marc… amb qui tenim aquesta relació d’anar salvant-nos mutuament a les curses… en Gonzalo ens ha tret 5’ i en Ruben arriba 10’ darrere… consats però habent disfrutant moltíssim d’una cursa que no ha de morir mai!