domingo, 3 de diciembre de 2017

Mitja Marató de Mataró 2017





Crec que no pot haber una millor cloenda a una temporada. Fer la meva millor Marca Personal a la Mitja Marató de Mataró suposa un premi a una temporada llarga on m’ho he treballat desde l’inici amb l’Objectiu del Ironman Barcelona i on aquests maleïts 6km per ser finixher m’han portat de regal una motivació extra per aquest tram final.

Recapitulem…. Com dic, post Ironman, la Burriac Xtreme i la Mitja de Mataró eren el colofó final. Dos curses al costat de casa que com vaig repetint, m’agrada fer sempre. Enguany, la Mitja de Mataró canviava el Circuit, ja no tenia el temible mur final i per tant es podía afrontar d’una altra manera. A això se li ha de sumar la inercia d’estat de forma que portava, que em va permetre fer series Dimarts veient que el ritme de 4:30 no era del tot descavellat.

A això se li ha de sumar la motivació extra que em van donar l’Oriol Delblanch i l’Oscar Pastor Bichopalo, que em van picar per interntar-ho. De fet jo ja ho portava en ment, recordaría la frase del Rubén Monmany “o podiu o ambulancia” i ho donaría tot a veure que sortia.


Quedo amb Oriol aviat, per anar amb temps a Mataró, aparcar bé, recollir dorsal, saludar els Companys Sergi Garcia, Rai… fer un cafetó i xerrar amb coneguts com en Maymi, o en Toni… escalfar veient els Fondistes de Vilassar amb Aitor i Bienve al capdavant… tot dintre de lo normal. Bé… tot no, fot un fred que pela, estem a 6 graus… i asobre fa vent!... titubejo amb la tactiva a pendre… fins que anem al calaix de sortida. Un cop allà, llebre de 1:40 i llebre de 1:35… Oscar está a la de 1:35 i em convenç per fotre-li dos ous i intentar-ho… i alla que vaig!


Sortim desde el Pavelló del Pla d’en Boet, i hem d’anar a Argentona, per tant el desnivell s’acumula als primers kilometres. Només sortir veig en Franki, faig dos bromes, pero a la qu la Llebre se’m posa al costat em poso en modo ON… Ha de ser un ritme de 4:30 pero com al principi es puja, anem més lents i en trams pensó que será massa rapid. Tot i així, allà em quedo, al costat, al capdavant de la grupeta, respirant bé, corrent bé… km 5 en 22’57”

Del 5 al 10 ja de tornada a la ciutat, Camí de la Gegante del revés, es Baixa més que no algún tram de pujada pel casc antic… Riera… on està en Gonzalo al balcó animant… vaig molt bé i content… pero també molt concentrrat… km 10 en 45’32” clavant els temps.

Camí de la Geganta direcció entrada del Port…entrem al Passeig, el vent encara no molesta prou i segueixo comandant el grup. A mig Passeig están en Victor i en Marc, han vingut a acompañar-bos a alguns Companys i amics. Se sumen a la Grupeta. Comentem una mica com anem, pero avui no estic per xerrar, no vull gastar energies, estic concentrat…


Entrem a la Nacional 2. En Marc es posa davant meu per frenar-me una mica el Vent. Em posos enmig del grup…km15 1:07’29” … pero me’n torno a anar cap al davant, ja que anar enmig m’atavala, corro molt raro, la gent em toca les cames un parell de vegades… rpefereixo anar al davant i veure on vaig i on trepitjo. Les cames ja comencen a notar-se, els peus també, però avui vaig a per totes. Ens creuem amb els Companys que van al davant que m’animent.


Gir de 180 graus de la N-II, Km17,5 … queda una serie de 3,5km… em veig amb forces i decideixo arrencar, apretar les dents, fer com vaig fer a Barcelona i no parar fins al final. Sento la Llebre del Grup comentar el circuit i cada vegada la seva veu és més lluny. No miro enrrere, no sento ni en Marc al costat meu (la marató de San Sebastia de la semana pasada li passa factura)… Vaig enxufat, em surt el km19 a 4’15”… pero ara ja noto el vent, ara ja trobo a faltar gent  amb qui correr, anem desperdigats. Km20 a 4’13” … apretó les dents, perquè veig que baixaré de 1h35’… ara ja no ho puc tirar tot pel terra.

Pero el Km21 és una llosa, se’m fa etern desde la rotonda de l’Avinguda Maresme fins el Gir per pujar a l’Hotel Ciutat de Mataró. No puja gaire, no fa gaire vent… pero és molt… apretó les dents, gir final i meta… apretó mes, allà m’animen Oriol, Aitor, etc… i entro fos… però amb una alegría inmensa… 1:34’26” … 3’ i mig menys que el meu anterior Record… estic molt i molt conent… intento agafar aire… venen Oriol i Aitor a Felicitar-me… ara ja puc dir que sóc gran, perquè baixar de 1:35 ja son paraules majors… em ve a la memoria el 1:55’ de la meva primera mitja. Estic de Subidón. Quina millor manera d’acabar temporada!


domingo, 19 de noviembre de 2017

Burriac Xtrem 2017






La Burriac Xtrem no pot faltar al calendari de qualsevol aficional al Trail del Maresme, arriba just finalitzant la temporada de Triatlons o començant la temporada d’hivern. Al costat de casa i molt ben organitzada, és un classic. Enguany, el repte era que la distancia mica en mica va pujant, de ser una mitja marató va pasar a 25km… i enguany a 28!
Ens ho plantejavem amb la grupeta de VO2Team (Marc Catala, Victor péRez, Ruben Monmany i Gonzalo Cadillach) com un dia de pasejada pel bosc. Anar tots junts i anar a disfrutar. Quedem a la plaça i ja tenim la primera Baixa, en Victor ja feia diez que renegava i a darrera hora prefereix quedar-se al llit per mandra!... tants Ironmans l’obliguen a descansar i estar per lafamilia de tant en tant. Així doncs, quedem els 4 que mes o menys podem tenir mateix ritme. Ens trobem amb amics i coneguts com sempre, com el gran Bichopalo, que també he convençut per fer-la… però aquest es unaltra lliga.

Sense escalfar, fa massa fred i serà llarg, anem a la sortida on, a diferencia d’altres anys, sortim sense cap tipus de pressa, xino-xano… quin goig, quina alegría, poder disfrutar del trote i d’anar gravant el mega reportatge amb la GoPro que porto.

Primera pujada, primers taps, i anem tirant tots junts, tot i que en Ruben ja fa la goma (fa anys que no corria a Trail i ve de fer tiempazo a la Behobia la semana pasada)… i al primer habituallament al km5. L’esperem.
Arrenquem unaltre cop, pels boscos d’Argentona dirección Orrius, uns camins que com cada any disfruto, i enguany encara més fent bromes amb en Gonzalo i Marc ja que no ens exigim gaire… en Monmany segueix despenjant-se fins que arribem al habituallament 2 al km9… Aquí l’espera es fa mes llarga, pero vam decidir anar tots junts.

Tot i així, només arrencar, entre els 3 comentem que parar tanta estona en spot refredar els muscles i ens costa tornar arrencar i pot ser dolent muscularment… i en Ruben ens dona permís per seguir endavant.


No hem canviat el ritme, seguim xino-xano disfrutant dels paissatges i boscos del Maresme Lliure i Tropical, només que en els segÚents habituallaments, en comptes d’esperar, simplement fem la parada de rigor i seguim. 


Ja hem passat l’ecuador de la prova, els kilómetres es van notant, el Marc comença a patir de la ingle, pero entre broma i broma, anem fent… arribem al Poble de Orrius i ja veiem que toca tornar… planeja, baixades i pujades pero ja portem molt de desnivell fet… ja encarem tornada cap a Cabrera, cap a la zona propera al Castell… just quan ens trobem amb els participants de la curta de 15km… coincidencia, em trobo amb en Bernat, el profesor d’Educació Física de les meves filles, el que em fal molta il.lusió… video, bromes, xerrada… i em fa despistar-me d’en Marc… que es va quedant, cansat i tallat amb els de la Curta.

En Marc ja no tira, comença a patir, l’apreto per dir-li que ara ja només queda el Castell de Burriac i cap a Argentona, però sembla que es farà llarg la darrera hora. Baixem per banyadores fins a arribar a peu del Castell.

Pujem el Castell per la part més vertical, on entre el Tap amb els de la curta i lo cansats que anem, només es pot caminar… portem 20km… la recompensa arriba un cop arribes a Dalt del Castell… Gent animant, allà esta en Victor Ubeda, en Joan Basseda, els Indòmits i els tambors i el paissatge que es veu desde el Castell del Maresme…


Parada al Darrer habituallament, i a en Marc ens costarà portar-lo a Meta… en Gonzalo te mal a la cintilla i el ritme lent li fa patir més i decideix tirar endavant, quan abans arribi abans descansarà… jo em quedo ajudant al meu Amigüito!

Darrer tram de baixada, anem fent càlcults i si anem així farem 3h20’ que era millor que l’objectiu que teniem de fet menys de 3h30’… tornem a agafar el ritme, caminem a la darrera de les pujades i ja només queda encarar la baixada final fins a Argentona.

Arribem al poble junts, arribem a Meta junts i fins i tot fem l’entrevista de l’espeaker junts… jajaja fem 3h20’ tal i com teniem calculat ja que no han sortit 28km sinó 26,5… Arribo contant de fer avui de motxilero del Marc… amb qui tenim aquesta relació d’anar salvant-nos mutuament a les curses… en Gonzalo ens ha tret 5’ i en Ruben arriba 10’ darrere… consats però habent disfrutant moltíssim d’una cursa que no ha de morir mai!


sábado, 28 de octubre de 2017

Duatló Indòmit 2017





La Duatlò Indomit de Llavaneres organitzada per Bestrail era la meva tornada a les Curses post intento de Ironman. Després d’un any dedicat i concentrat al gran repte, volia tornar a disfrutar del Divertimento que suposen les proves prop de casa, proves amb companys i amics, proves que amb un minim de preparació les disfrutes, que es el que jo sempre persegueixo, disfrutar.


Així, per calendari, una Duatló de Muntanya a Sant Andreu de llavaneres era ideal. M’apunto amb en Marc Catala a una cursa que ja vaig fer fa 3 anys, maca, curta pero intensa… 5 kilomotres de trail, 20 de Btt i 2,5 de Trail altre cop, que em fa començar a tenir petits objectius per no perdre la forma a l’hivern.
Després de pocs entrenos de trail i menys de Btt, diumenge al matí recullo el Marc. Han canviat l’hora així que hem dormit més. Arribem amb temps de sobres per agafar el dorsal, saludar els companys Eloi, Daynel i Laia que també fan la cursa, saludar a coneguts. Petotns a la Laia montoliu companya d’equip i organitzadora a Bestrail de la cursa… Escalfem una miqueta, poc… i cap a la sortida.


Ens posem al darrera, anem a disfrutar i punto, però només donar-se la sortida ja veiem que tocarà… ritme molt alt, pulsaciopns molt altes i gas!... Els primers 2km de pista pujant els fem a un ritme de bojos, vaig a 180 pulsacions, anem Marc i jo junts corrents al costat d’un nen de uns 10 anys… no vegis com corre!... ho estem donant tot fins arribar a una Pared Vertical…que ens permet agafar aire, però que mica en mica va fent-se dura, costa fins i tot pujar… Un cop a dalt, es planeja i en Marc i jo seguim donant-ho tot fins que pillem a l’Eloi. 

Baixada fins a boxes per pista on en comptes de deixar-nos anar, el que fem es seguir apretant el cul… Arribem tots 3 junts a Boxes per fer en 30’30” els 5,9km… a 5’06”… molt rapid.


A la transició, m’ho prenc amb calma I ho veig, ja que quan surto amb la bici, veig en Marc, Eloi I Jordi Miras a uns 500 metres… osigui molta calma!... No em preocupa, ja que sé que patiré, m’han dit que la Bici es molt dura, per lo que vaig previngut a deixar pasar molta gent… pero els primers kilometres per la riera de Llavaneres veig que em pasen un parell i jo a ells… pista ciclable, trams de soora tipus platja, però de momento res complicat i vaig fent i disfrutant. Fins i tot a les baixades, que son una mica tecniques, vaig fent, poc a poc… fins que en un petit corriol se’m posa la roda dins i caic… pero molt poc a poc, perque ja l’he vist venir!... jejeje anar previngut i poruc es el que té.

Comença una segona part de pujada en pista, molt dura, però que el meu estat de forma actual em fa fer-la sense problema… només he de posar el peu a terra en uns petits trams al bosc on més per técnica que per força no ho puc pujar… Encarem la baixada cap a boxes ja veient que no sortiràn els 20km, ja que segons la organització van haber de retallar per no coincidir amb una caminada popular… arribo a Box amb 1:07’02” per fer 14,5km… i veig que els meus companys encara no han arribar, bon simptoma.


Toca fer el 2n Run… aquí si que toca donar-ho tot, ja pujant, veig Eloi, Daynel i Marc que están enfilant la baixada a Meta… doncs no m’han tret tant!... això m’esperona… el Segon Run es sencill… pujar per la pista fins un petit tram empinat per la riera… i encarar la baixada fins a Meta pel cantó de la riera… tot plegat molt maco… corro bé, lluny de les rampes que tenia fa 3 anys al mateix lloc. Sens dubte el meu cos ha canviat, estic millor… entro a Meta Alegre sota els anims dels meus companys per fer 1,9km en 9’10” a 5’01”… acabo en 1:48’49” a 7 minuts dels meus companys i havent disfrutat d’un matí d’esport!... Ready to more!