lunes, 26 de diciembre de 2016

Sansi del Port de Masnou 2016

La Sansi del Port del Masnou el dia de Sant Esteve, ja es com el Nadal, una tradició familiar. Cada any aprofito per fer-la en compañía del meu germà finlandés, de les mees cosinetes i dels seus novios… i també, com no, d’amics i companys d’equip. Enguany vaig liar a els Rubens (Ruben Monmany i Ruben Garcia) i ens feia especial il.lusió, ja que estrenavem la nova equipació del VO2 Team.


Com un 5.000 es massa poc, vam decidir quedar a Premià i anar xino xano fins a Masnou, son 5km que ens serveixen per petar la xerrada i escalfar i disfrutar del passeig marítim. Enguany no fa gaire fred i fa un solet molt agraït. Quan arribem a Masnou, tot just al darrera nostre, arriben l’escuadrón VO2 amb en Santi, en victor, Alberto, Raul Estévez, Montesinos i Alexandra que venen desde Vilassar per fer una tirada llarga i aprofiten per parar i petar la xerrada amb nosaltres i fer, com no, la foto de Rigor.

La imagen puede contener: 9 personas, personas sonriendo, personas de pie y exterior

Anem a buscar el dorsal o trobem en Boix, anem al Guardaroba, trobem en Carles... i a Escalfar mentre veiem la cursa Femenina… veig que la Mariona m’ho ha tornat a posar Difícil fent un 20’45” realment impossible de superar. Animo a la Cristina, després de la seva segona Maternitat, aqui està, sense entrenar i fent una cursa, ole tu!

La imagen puede contener: 5 personas, personas de pie, cielo y exterior

Ens posem al Calaix, el meu germà amb en Marc Salvia es posa una mica al darrera meu… no em pot guanyar que no entrena! El David de la Cris, just davant… intentaré seguir-lo!... 4…3…2…1… i al lío!
Sortida com sempre explosiva, dintre del Port intentant esquivar a la gent per seguir el David… vaig amb el Riben Garcia, que dabuta amb nosaltres… fem el km1 a 4’… el km2 a 4’06”… mare meva quina animalada!... però el David se m’escapa i ens passa en Monmany… anem cap a la zona de la sorra… ja hem ‘baixat’ a 4’24” el 3 tenint sempre el David i Ruben com a referencia … en Boix ja torna (el tio farà un 17’ pelat!)… Comença la tornada, com sempre, molt dura… 4’30” i porto a en Ruben Garcia animant-me… “va enganxat a mi!” i senyalant els seus peus… la meva intenció era fer 21’30” i el Virtual Partner del Rellotge em marca que li porto temps d’avantatge… tot i així, apretó les dents al km final… fins i tot a la recta de meta sota els crits de la family tinc el luxe d’apretar i sprintar que fins i tot el Ruben em diu que on vaig… entrem junts amb 21’09” (4’09” el darrer km)… morts, en Monmany acaba d’entrar fa 6 segons… 

La imagen puede contener: 4 personas, personas de pie, calzado, niños y exterior

He batut en 40 segons elm meu récord de la cursa… no tinc aire però estic content… ara toca anar a buscar la roba i donar les bosses al meu germa que se les emporta amb el cotxe ja que la intenció es tornar xino xano… res mes lluny de la realitat, la tornada la fem entre trtote i algun tram caminant.. que es Nadal i tampoc cal forçar!


No hay comentarios:

Publicar un comentario