lunes, 26 de diciembre de 2016

Sansi del Port de Masnou 2016

La Sansi del Port del Masnou el dia de Sant Esteve, ja es com el Nadal, una tradició familiar. Cada any aprofito per fer-la en compañía del meu germà finlandés, de les mees cosinetes i dels seus novios… i també, com no, d’amics i companys d’equip. Enguany vaig liar a els Rubens (Ruben Monmany i Ruben Garcia) i ens feia especial il.lusió, ja que estrenavem la nova equipació del VO2 Team.


Com un 5.000 es massa poc, vam decidir quedar a Premià i anar xino xano fins a Masnou, son 5km que ens serveixen per petar la xerrada i escalfar i disfrutar del passeig marítim. Enguany no fa gaire fred i fa un solet molt agraït. Quan arribem a Masnou, tot just al darrera nostre, arriben l’escuadrón VO2 amb en Santi, en victor, Alberto, Raul Estévez, Montesinos i Alexandra que venen desde Vilassar per fer una tirada llarga i aprofiten per parar i petar la xerrada amb nosaltres i fer, com no, la foto de Rigor.

La imagen puede contener: 9 personas, personas sonriendo, personas de pie y exterior

Anem a buscar el dorsal o trobem en Boix, anem al Guardaroba, trobem en Carles... i a Escalfar mentre veiem la cursa Femenina… veig que la Mariona m’ho ha tornat a posar Difícil fent un 20’45” realment impossible de superar. Animo a la Cristina, després de la seva segona Maternitat, aqui està, sense entrenar i fent una cursa, ole tu!

La imagen puede contener: 5 personas, personas de pie, cielo y exterior

Ens posem al Calaix, el meu germà amb en Marc Salvia es posa una mica al darrera meu… no em pot guanyar que no entrena! El David de la Cris, just davant… intentaré seguir-lo!... 4…3…2…1… i al lío!
Sortida com sempre explosiva, dintre del Port intentant esquivar a la gent per seguir el David… vaig amb el Riben Garcia, que dabuta amb nosaltres… fem el km1 a 4’… el km2 a 4’06”… mare meva quina animalada!... però el David se m’escapa i ens passa en Monmany… anem cap a la zona de la sorra… ja hem ‘baixat’ a 4’24” el 3 tenint sempre el David i Ruben com a referencia … en Boix ja torna (el tio farà un 17’ pelat!)… Comença la tornada, com sempre, molt dura… 4’30” i porto a en Ruben Garcia animant-me… “va enganxat a mi!” i senyalant els seus peus… la meva intenció era fer 21’30” i el Virtual Partner del Rellotge em marca que li porto temps d’avantatge… tot i així, apretó les dents al km final… fins i tot a la recta de meta sota els crits de la family tinc el luxe d’apretar i sprintar que fins i tot el Ruben em diu que on vaig… entrem junts amb 21’09” (4’09” el darrer km)… morts, en Monmany acaba d’entrar fa 6 segons… 

La imagen puede contener: 4 personas, personas de pie, calzado, niños y exterior

He batut en 40 segons elm meu récord de la cursa… no tinc aire però estic content… ara toca anar a buscar la roba i donar les bosses al meu germa que se les emporta amb el cotxe ja que la intenció es tornar xino xano… res mes lluny de la realitat, la tornada la fem entre trtote i algun tram caminant.. que es Nadal i tampoc cal forçar!


martes, 20 de diciembre de 2016

Resum Any 2016


Per primer any em decideixo a fer un Resum de l’Any Esportiu. Aprofitant que tinc aquest Blog/Diari puc fer una vista enrrera del que han suposat aquesta Temporada. 
 
Arrenca amb la Duatló de Muntanya de Mataró que serveix de pistoletazo de sortida de l’any enguany sense haber fet la de Cabrils, suspesa a darrera hora i amb millors sensacions al correr que no pas a la BTT, que quasi no la he agafat en tot l’hivern.


El 14 de febrer la Mitja Marató de Barcelona que em va confirmar que al final serà veritat que aquest any estic en forma o al final será veritat que si m’ho crec tinc cames per més. A la mitja Marató de Barcelona, vaig aconseguir un d’aquells petits reptes que tots tenim al cap i que quan vaig començar en això de córrer em sonaba a molt llunyà… vaig baixar del 1:40’ gracies a les Llebres Ruben Mionmany i la compañía de la Sandra Sardina.
 

Dos setmanes després la Marina Trail. Cursa de Trail de 21km amb sortida i arribada al Camp de Futbol de La Salle de Premia. Prova maleïda, ja que el primer any, vaig faltar per febre la nit abans, el 2015 equinç al tormell 3 dies abans de la cursa…i  enguany creuaba els dits la semana abans, amb molta feina, pocs entrenos i fins i tot un arranque de refredat un parell de dies abans… però al final puc fer-la. Al final faig 2:31’… sota el temps previst tot i anar cansat i que se m’ha fet llarga


Setmana Següent, La Transmaresme… després d’haber fet les dues primeres edicions, 2011 i 2012… enguany em tornaba a trempar a fer-la… la culpa, en Marc Català i l’Eloi… cursa de 84km de Btt entre Santa Coloma de Gramanet i Pineda. La semana abans a la Marina Trail em posaba les mans al cap en perquè diantre m’habia deixat enrredar per fer aquesta prova. Es maca, si, però portaba desde Novembre amb menys de 100km de btt a les cames. Arribo a la meta en més temps del previst i amb les cames força bé, habent disfrutat de la compañía de l’Eloi… per tant, crec que hem pecat de Conservadors… Al final, 582 de 1.107 participants, i 6:45'46"


Al Abril, la classica Duatló de Vic deixa enrrere l’hivern. Arribava a Vic amb bones setmanes d’entrenaments, mai tot el que un vol, però no pocs. La intenció, com sempre, pasar-m’ho bé… i enguany el mini-repte era Baixar de les 2h. i també he de confesar, no deixar que en Marc Català, que debutava, em guanyés… i ho aconsegueixo fent 1:56’50” … he fet el Run2 a 4’44”… cansat, però m’ho he passat genial i he baixat els temps que m’esperaba!... esperant l’arribada d’en Mañé, d’en Marc, de l’Alvar, la Laia i en Fernando Pruñonosa… ja no sóc l’últim, que era lo habitual


Acabem Abril amb la Vilatrail, cursa, que em va agradar, que combina a la perfecció el que es el Trail amb trans tècnics i durs, però també córer per pista, sigui de pujada, de baixada o plà… personalment agraeixo les curses de Trail que no tot es baixa, puja, corriol amunt, corriol avall… tenir trams de pla, de córrer, també dona ritme i em fa disfrutar… al final 2h32’ el 164 (82 de la meva categoría) de 526…. Doncs no está gens malament…


El 22 de MAIG Arriba la primera Gran Fita de l’Any… l’IRONMAN 70.3 de CALELLA… Enguany de Trist Record pwer la mort del meu Avi el Dia Abans… per ell va dedicada aquesta Cursa… trastocats els plans, faig una cursa digne de 40’52”(SWIM), 3:19’22” (BIKE) i 2:00’00” (RUN) fer un Temps Final de 6:12’00” … i em poso a plorar per l’esforç, per l’emoció “Va per tu Avi!”



Juny: L’Any passat ja en vaig sentir a parlar, i enguany em van liar per fer el Trirelay de Pineda de Mar… no volia fer tantes curses post 70.3, ja no per cansanci, sinó per estar una mica més amb la familia els caps de semana i no haber d’entrenart amb cap objectiu al cap al llarg d’aquest mes de Juny… però la Cabra tira al monte i feia falta 1 per fer el 3er. Equip dels VO2Team…
La sensació final es que he matinat, arribaré a les 12h. a casa i ni he entrenat ni he competit, he fet un Tri de 30’ a todo trapo que no m’ha convençut… potser si hagués fet un dia radiant, amb la Maria i les nenes per allà corrents i animant la percepció hagués canviat… però el que tinc clar es que les proves Sprint no em van…


Es una época en que he deixat d’entrenar, però sempre tinc excusa per apuntar-me a alguna cosa. Aquest cop era la BH Triatló de Montgat organitzad pel gran Sergio del Rio, sempre fent coses amb causes solidàries. A més, era al costat de casa i només cal una petita empenta per part del Ruben o algú de l’equip per picar-me. A diferencia de la semana anterior al Trileray, aquest cop dissabte no em vaig saltar l’entreno de l’equip VO2, swim i run… així que amb la inactivitat que porto aquestes setmanes, més l’entreno de dissabte no sabia com arribaría a una Sprint. Petits èxits personals aconseguit: M’ho he passat bomba, he corregut bé I alegre, el Ruben no m’ha guanyat, fent 22’21” als 5km a 4’30” de mitja…


El Juliol es per la Cursa de Premià i com cada any Aquesta em va demostrar tots els motius pels quals es fixa al meu calendari. Correr pel meu poble, correr amb Amics i coneguts, Correr en un circuit exigent i córrer una cursa económica però alhora ben organitzada. Anar a una Barbacoa on seus a la Taula a les 4 de la tarda amb 5 cervesses d’aperitiu tenint la Cursa a les 7, no és la millor manera. Arribo molt exigit però molt content, faig 47’02” i acabo el 85 de 290… molt content comparat amb el que jo era fa uns anys… Un cop a Meta, torno a disfrutar en petar la Xerrada amb els tota la gent que en major o menor mesura comparteixo aquesta afició…


Setembre, Campionat d’Espanya de Triatló Olímpica per Grups d’Edat a Banyoles… aquesta era la tornada de vacances… i mai millor dit, ja que tornava de Menorca divendres al vespre, per sortir cap a Banyoles ben aviat dissabte… Dissabte estaba plantejat com un dia per disfrutar del Triatló, primer, gracies a la logística familiar, la Maria no té preu, i es quedaría tot el dia amb les nenes. 
32’56” (SWIM), 1:09’38” per fer els 36,5km de bici a 31,5 de mitja i el 10k en 52’43”… millorable però entro a Meta en 2h40’52” … millor del que em pensaba… i amb un entreno de qualitat a les cames… ROADTOBERGA!


12 dies abans era totalment inviable que jo participés el Half Sailfish Berga 2016 després de la caiguda amb bici a 40 per hora. Aquell dia en Marc Català em va haver d’aguantar i patir… i el primer agraiment es per ell.. Aquell dia, va caure per terra tot el que había preparat, totes, les hores d’entrenament de deixar d’anar a la piscina amb les pekes, de matinar… Hi aniria igualment ja que es presentava el cap de setmana com un “finde” especial amb els companys VO2. Fins a 21 companys de l’equip farien la cursa.

Resultat 39’ de Swim, Bici molt conservadora i un Run molt agònic. Passoar per davant de la Meta on está la Maria i les Nenes em fa seguir per elles, per les nenes, que porten tot el dia allà aguantant el tipus per veure el seu pare fer una cursa… em salten les llágrimes… em poso a plorar com un nen amagat sota la gorra i les ulleres. Darrers metres, la Maria corre al meu costat i a la recta de meta ens donen a la Paula i la Laia… miro el rellotge i faré Sub6 pels pèls… però tornarem a entrar els 4 junts!... aquesta es la gran recompensa!


La Temporada ja arriba a la seva fi… La Sepsis Challenge, organitzada per la Emma, excompanya de l’equip, es tracta d’una prova no competitiva, una pedalada Solidària de 77km per disfrutar del Maresme. Una Bona Causa i molt bona companyía per descubrir que al Maresme som uns privilegiats i que en poc mes de 3 hores et pots fer Portets i carreteres i disfrutar d‘un mati de ciclismo.


Amb el Novembre  Arrenquem Temporada… aquesta es la 6ª. temporada, cada cop amb més experiencia i cada cop disfrutant més i més!... Enguany amb l’Ironman Barcelona a l’horitzó com a gran repte i per tant amb molt de temps per fe les coses bé i planificades. La Burriac Xtrem sempre es la primera prova, i quina prova… un any més em decideixo per fer la de 25km. He arrencat bé aquest mes i mig, he fet una bona pretemporada, sobretot pels bons habits i continuitat als entrenaments, dos dies de run per semana sense grans carregues de treball. Al final em surten 3:11’45”, només 4 minuts més que l’any passat tot i ser enguany mês dura i técnica… i sobretot amb una sensació d’arribar bé i sencer a meta


La semana Següent, la Mitja Marató de Mataró no pot faltar!... com sempre dic, correr a casa no te preu. No te preu no haber de matinar i fer una cursa per llocs coneguts. El plantejament era fer un Escuadrón VO2 Team ja que en Marc Català debutaba a la distancia. Oriol Gimenez i Sergi Garcia seríen els seus Pacemakers per baixar de 1:40’. L’Alvar i Jo, decidi manar més conservadors. Acabo la cursa recollint en Marc que ha petat tot just abans de Pujar San Simó i l’acompanyo, el vaig esperonant perquè no pari. Arribem “apreta o no baixem de 1:45!”… estirem les passes, gentada i entrem a meta en 1:44’50”. Feina feta!












domingo, 4 de diciembre de 2016

Mitja Marató de Mataró 2016




 
La Mitja Marató de Mataró no pot faltar!... com sempre dic, correr a casa no te preu. No te preu no haber de matinar i fer una cursa per llocs coneguts. El plantejament era fer un Escuadrón VO2 Team ja que en Marc Català debutaba a la distancia. Oriol Gimenez i Sergi Garcia seríen els seus Pacemakers per baixar de 1:40’ . En Ruben, en Vicotr i jo, decidim que es un ritme al qual ells podem anar cómodes i jo intentaré seguir-los.


Ja de bon matí, Victor baixa per un enterrament i Ruben per malaltia de la Barbara… recullo a en Marc i decidim anar a esmorzar davant de la sortida, ja que te pearking de la seva sogra just davant. Xeradeta i consells fins que van arribant la resta de l’equip, com en Gonzalo, i animadors inclosos com en Santi Pellejero, Alexandra o Karla i ricard Boix. Sergi diu que fará de llebre, i li asseguro i reasseguro que a menys de 4:40 no hi vagi… no em fan cas.


Escalfem una mica o saludo al gran Chus d’Hospitalet o el meu fisio Aitor. Ens plantem al calaix de sortida on també coicideixo amb el gran amic i company de feina Oscar Pastor, amb l’Alvar, Jordi Pujol i en Rai. Darrer consens al calaix i decideixo anar finalmente amb Alvar.


Som la part del davant de la Sortida 2 i per tant tenim metre al davant per córrer. Sergi i Marc marxen a u ritme molt alt. Alvar i jo, anem més enrrere i rebem els ànims dels company d’equip, Alex, els boix, Laia Cuevas… primers trams de pujades i baixades que ens porten a Argentona i ja veig que també anem una mica ràpid. En 3 km anem a 4’30” i per tant decideixo aixecar el peu… Em passa en Gonzalo, li dic que m’he fòs a la sortida i diu que ens ha vist sortir massa rapid. Baixem Cerdanyola i el gran Jaume Riera també em passa… decideixo anar recuperant de l’escalfament inicial en el tram de baixada que ens porta pel centre de mataró.


Passo el km 10 en 47 i en arribar a San Simó, 2 sorpreses… per un Cantó el Vent, en fa molt. Per l’altre, ens han canviat el recorregut i en comptes d’entrar al Port, anem Nacional 2 direcció Barcelona i em trastoca els plans. Allà està Javi Montesinos per animar la llarga recta que faig a un ritme molt constant de 4’50”


Al gir està en Raul Estevez que amb els seus crits desperta a un mort. El gir també em serveix per comprobar que en Marc em diu que ha petat. Mes enrrere veig l’Alvar i la Laia que l’acompanya, i tampoc els tinc tan lluny.


La Recta desde la Laia l’Arquera fins a l’Experience són 4km amb el vent en contra on no puc baixar de 5’ el km, em noto cansat, però un crit del gran Chus de l’Hospitalet em fa posar-me una estoneta darrera d’ell fins que tornem a girar. Allà foto i ànims del Quim Ponsa, els VO2 estem a tot arreu. Ja vent a favor, km 15 i 16, menjo Gel i intento tornar a rebifar el ritme fins arribar al port.


Es més agraït aquest canvi de recorregut ja que el tram del port, en ser mes curt i creuant-te amb la gent es fa molt més amè. Intento seguir peus de gent i al gir veig que tinc molt més a prorp a Marc i a Alvar i Laia. En Santi m’esperona unaltre cop. Já només queda tirar fins a San Simó on donarem la resta… però arribant a la riera veig que agafo en Marc. Els meus pensaments són, si apreto pillo l’alvar peròp no puc deixar sòl a en Marc.


Encarem la pujada, son 1’5km, molt durs si vens fort i duríssims si vas amb el globus. Animo a en Marc, el vaig esperonant perquè no pari, va mort, però faig que no s’aturi, que pensi en el correr i no en lo cansat que està. Primer tram fet. Planeja una mica i li dic aixeque el cap i el ritme, i efectivament, pujem el tò, queda la darrera pujada on ja li dic que ho doni tot… Arribant al Parc el seu millor amic l’anima, li dona el plus que li queda… “apreta o no baixem de 1:45!” li dic… estirem les passes, gentada i entrem a meta en 1:44’50”. Feina feta!