domingo, 18 de septiembre de 2016

Half Sailfish Berga 2016



Han passat 24 hores i ja he paït la cursa… i ja no estic tan enfadat!... fa 12 dies era totalment inviable que jo participés el Half Sailfish Berga 2016 després de la caiguda amb bici a 40 per hora. Aquell dia en Marc Català em va haver d’aguantar i patir… i el primer agraiment es per ell.. Aquell dia, va caure per terra tot el que había preparat, tote, les hores d’entrenament de deixar d’anar a la piscina amb les pekes, de matinar…
Han estat dos setmanes intenses on he d’agraïr l’esforç d’alguns dels inferemers/res del CAP de Premia, com en Gerard, així com la meva metge virtual la Neus Sala, a qui consultavem constantment l’evolució de les ferides, i com no, a la Maria, que amb les seves cures em van fer recuperar-me en un temps record. Planifiació dietética amb la Sandra sardina i Dijous a la tarda ja em treien els punts i per tant aniria a Berga.
Hi aniria igualment ja que es presentava el cap de setmana com un “finde” especial amb els companys VO2. Fins a 21 companys de l’equip farien la cursa. Dissabte tots cap amunt a trobar-nos a l’hotel, anar a dinar amb les famílies i els nens, i per la tarda cap al llac a deixar les bicis.
Un petit passeig per disfrutar dels amics i companys de l’equip i cap a sopar ben aviat ja que l’endemà haviem de matinar. 
Sona el despertador a les 4:50, en 10 minuts ja estic abaix esmorzant y els VO2 compartim sòn, mandra, nervis, tensió i anem a deixar la bossa a la T2. El box és just davant l’hotel, però en 5’ comprovem que fa molt de fred. Anem a l’autobús que ens portarà fins al Pantà de la Baells. 
Un cop allà, segueix el fred, que convinem amb les bromes, els nervis i les ganes de competir. Darrers comentaris, darrers consells als debutants Marc Català, Raúl Estévez, Alexis, Pol, Jordi Mañé… i baixem cap a la rampa que ens porta l’aigua. Estem a 5ºC i veiem com del llac surt fum…no sospitavem que en posar els peus dintre comprovariem que s’estava millor dintre que fora. L’aigua està a 20 graus i semblava un jacuzzi. Ens ajuntem un grupet a mig cap enrere, tot esperant la sortida i mentre parlem fan el compte enrere i Sortida.
La meva intenció era fer 40 minuts, el mateix temps que l’any passat. La Natació es converteix en un tràmit. Em poso a un ritme constant fins arribar al pont. Girem les boies i, com l’any passat, en la tornada torno a veure un altre cop la sortida del sol per dalt de les muntanyes… un paisatge meravellós que em distreu! Arribem a la darrera boia. Últims 500 metres, on torno a aplicar la tècnica de contar braçades per metre i em distru, ja que vaig descontant!... Sortim de l’aigua per les pedres, tot i tenir la rampa a 5 metres més a l’esquerra, es el que té anar com “borregus”. Miro el rellotge i porto 39’, estic content, però de cop m’estra una Rampa a l’Isqui Esquerre…i per tant he de fer la pujada caminant per recuperar.
La T1 la faig com sempre molt lenta, sense presses, veig que surt en Ruben i en Mañé… a aquests els pillaré… menjo mig platan i arrenco amb la bici amb calma. Fa molt de fred i vull recuperar sensacions. La mevaintenció es fer 3h. com l’any passat. Abans de la caiguda estaba molt bé en vbici, pero no vull arriscar, no sé quines cames tindré.
Ja sortint del llac avanço a en Mañé. La primera volta la faig de reconeixement tot i que el circuit ja em sona molt de l’any passat. Se’m fa l’arribada a Puig-reig més rápida i la primera pujada la faig a ritme alegre. No tinc bones sensacions. El meu cos i el meu cap estan cansats. Tinc una sensació d’aplome i el cap va pensant que encara queda una segona volta i la mitja marató…”malament si ja tenim aquests pensaments!”
La baixada fins a berga la faig amb moltíssima por i lent ja que tinc la caiguda encara massa fresca. Arribem a la Rotonda de Berga i allà están les incondicionals Suporters.
A la segona volta intento mantenir el ritme, després comprobo per temps que vaig una miqueta mes lent. Vull ser conservador, adelanto a en Canals, que va fotut del ronyó i en Romea, s’ha lesionat i no abandonarà. Vaig fent els meus càlculs de temps: que si 20 minuts fins Puigreig, 40 minuts de pujada i 20 minuts de baixada fins arribar a la pujada final de berga. Em sorprèn que no he enganxat a en Monmany, aquest està més fort del que diu.
Em poso les bambes i 20,7 km pel davant. Les primeres sensacions són dolentes: mal als peus i les cames no arrenquen. Gel cada 30’, beure aigua i vaig a 5’30”. Intento agafar ritmet, esperant que millorin les sensacions, però els constants desnivells del circuit i el mal als peus fa que tot i anar passant kilòmetres, les sensacions no milloren. De fet, empitjoren. Em salva que com som tants VO2, em van animant constanment, també els coneguts com en Jordi Molins, en Marc Ferrer, en Gomar, en Rovira, l’Edu… però avui no soc jo qui anima i riu, avui sóc jo qui pateix. Prenc com a referencia en Cesari i en Marc Català, els porto a 5’, ja que en Mañé, que té un gran correr ja m’ha passat. Darrera, l’Ori patint i en Raul Estévez que va alegre i sobrat com qui va de passeig.
Passo par la Rambla de Meta i em queixo a la Maria, la segona volta se’m fa dura, els meus ritmes han baxat a 6’… quin mal als peus, no puc correr, he de parar als avituallaments. Encaro la 3ª. volta, veient com el circuit es buida. Anar fins a la Valldan se’m fa una eternitat. No retallo a en Marc i en Cesari que també van fosos. En canvi en Raúl Estévez em passa a la tornada. Va a 4’50”… els entrenaments per l’Ironman Calella tenen els seus resultats.
Passo per davant de la Meta on está la Maria i les Nenes. He calculat que son 5 minuts ‘anar i 5 de tornar i ja entrem. He seguit per elles, per les nenes, que porten tot el dia allà aguantant el tipus per veure el seu pare fer una cursa… em salten les llágrimes… em poso a plorar com un nen amagat sota la gorra i les ulleres. Darrer gir i ja només queda tornar. Els ànims de la gent valen un imperi, de tots!... darrers metres, la Maria corre al meu costat i a la recta de meta ens donen a la Paula i la Laia… miro el rellotge i faré Sub6 pels pèls… però tornarem a entrar els 4 junts!... aquesta es la gran recompensa!
Un cop a meta, conec l’Abel de la Sailfish Berga que es sorprèn que hagi fet la cursa després de la trompada. Vaig als metges a curar-me la ferida dels Punts… Estic molt contents per un cantó perquè torno a ser finisher, però estic enfadat perquè comptava amb fer menys temps. Però ara en fred, he fet el que pensaba fer a l’aigua. He fet 4’ mes a la bici, per les 2 setmanes de parón i per la por a les baixades. He fet 15’ més al running, que és el meu taló d’aquiles, per falta d’entrenament, perquè em fan mals les plantes (aquesta semana veurem que tinc)… el cape m diu que no faré mai més una cursa d’aquestes… avui, ja estic pensant quan será la propera!

sábado, 3 de septiembre de 2016

Triatló Olímpic Banyoles (Campionat Espanya GGEE)





Campionat d’Espanya de Triatló Olímpica per Grups d’Edat a Banyoles… aquesta era la tornada de vacances… i mai millor dit, ja que tornava de Menorca divendres al vespre, per sortir cap a Banyoles ben aviat dissabte… Dissabte estaba plantejat com un dia per disfrutar del Triatló, primer, gracies a la logística familiar, la Maria no té preu, i es quedaría tot el dia amb les nenes. 

Així que quedo amb en Santi pellejero i Alexis de l’equip i marxem cap a Banyoles. Voliem arribar aviat per tal de poder reconeixer el  circuit de la Bici… després ho agrairiem, ja que era una ratonera de pujades, baixades, curves, etc… 



Recollim dorsals, i anem a dinar...al trajecte comprovem del renom que té el nostre Míster i de lo provilegiats que som de poder compartir hores d'entrenament, iinquietutds i experiències amb ell. Anem a dinar ben aviat on ens trobem amb en Javier Montesinos, Mr. Kona VO2… petem la xerrada i ens relaxem fins l’hora que toca començar a activar-se… comença la Logística… mateiral a Boxes i anar a escalfar al llac. 



Es respira ambient de event important, gent de tota Espanya, molts de públic i sortides per grups d’Edat… Mentre espero la meva sortida, ja estic al grup de 40-44, peto la xerrada amb la Alexandra… nova companya de l’equip que ve a veure la seva germana i que ens farà el super reportatge fotografic (és fotografa i això s’ha d’aprofitar…jejeje)… també han vingut la Lorena i la Sandra Sardina amb els peques… així que tindrem claca.

16:36… entrem al moll de sortida… mola molt sortir com els professioansl, sense apilotonament a la platja, com és habitual i pam, cap a l’aigua!




Tinc els ritmes i els temps mes o menys memoritzats, sé que serán 33 minutets de nedar, tot i que al principi veig la Boia Taronja molt i molt lluny… sortida ampla, sense agoviaments, fácil agafar ritme… però la part negativa es que es fa molt difícil trobar peus… així que xino xano i anar fent… i efectivament, giro les boies en 16’… temps previst!

Ja m’han passat els primers de la seguent sortida i no hi ha manera de trovar algún peu, així que a mirar el paissatge del llac i anar esperant que s’acosti l’arc blau… al final ja fins i tot conto braçades, ja que sé que faig 1 per metre… jejeje la questió es distreure’s!... 32’56”


Surto de l’aigua, em prenc el meu temps per la T1… 2’35” i a la bici… Son dos voltes de 18 km sortint cap a Sant Miquel de Capmajor on hi ha un Portet dividit en dos pujades quye es fa d’anada i de tornada… osigui… 2 i 2 son 4 per dos voltes 8 pujades… un trecacames!


A la primera volta vaig molt sol, els grups que em passen son massa ràpids de sortides anteriors… com per exemple el gran Jordi Muela!... segueixo apretanti se m’enganxa algú però sóc jo qui tiro tota l’estona fins que arribant al final de la primera volta, a la Zona Urbana de Banyoles em trobo la germana de la Alex i l’animo… i es munta un grup molt gran… 

La meva sorpresa agradable es que veig que quan passem per meta, a boxes entra només 5 o 6 del grup i quedem una desena de ciclistes…. Ara si que anirem rapid… i sobretot ho noto a les rectes… només em poso al davant a tirar als trams de pujada que és on sembla estic millor… i a les baixades em poso al darrera per no destorbar… baixo molt malament!... 1:09’38” per fer els 36,5km de bici a 31,5 de mitja, que no està gens malament.

T2 en 2’54”… perquè hi habia dos vegades el cap de futbol de Compensació… i a córrer… “Ara ve lo bò!” li dic a un de la organització…


Són 3 Voltes a un circuit que no conec, però que el Santi m’ha dit que te una pujadeta… i efectivament, sortint de boxes anem cap allà… no és molt llarga, però emprenya… intento mantener-me al voltant dels 5’ el km… i la primera volta no pujo del 5’10” però com em crida la Sardi “se’t farà llarg el córrer!”… i raó té… la segona volta es aquella en la que penses que cony fots aquí… me las piro, la semana que ve a Tossa no vaig… i Berga… tu p madre!!!!!... però entre els anims de la gent, crear-me amb en Alexis, Javi, Santi, picar mans als nens, la zona de meta… i ja tens la segona volta al calaix… ara ja només queda descomptar… els ritmes han pujat a 5:20/5:30 però un Gel i a descomptar kilòmetres… 


Faig calculs i la meva intenció de baixar de 3h la tinc al sac, no vull mirar el rellotge, no sé que faré, vaig a sensacions… la tercera volta es fa més curta… faig el 10k en 52’43”… millorable però entro a Meta en 2h40’52” … millor del que em pensaba… i amb un entreno de qualitat a les cames… ROADTOBERGA!
Per cert, com és Campionat d’Espanya, doncs això, que Oficialment sóc el 47 de 40-44 anys
Menció especial per en Santi, Sots Campió de 40-44, Javier montesinos 3er. En 45-49 i a l’Alexis, que va fer un tiempazo de 2:25’… aquí tothom està molt fort!

Resultats VO2Team:

2n (40-44) SANTI PELLEJERO GACIA
0:20:22 (0:01:30) 0:59:24 (0:01:51) 0:39:49 - 2:02:59

3er. (45-49) XAVIER MONTESINOS CASTELLAR
0:25:45 (0:01:11) 1:01:47 (0:01:40) 0:38:50 - 2:09:15

37è (25-29) ALEXIS GUILLÉN LERROUX
0:26:26 (0:01:28) 1:09:22 (0:02:20) 0:46:21 - 2:25:58

47è (40-44) RICARD TORRES PUIGHERMANAL
0:32:51 (0:02:35) 1:09:38 (0:02:54) 0:52:52 - 2:40:52