domingo, 28 de febrero de 2016

Marina Trail 2016





Les proves de casa, per mi, son obligades i per tant, la Marina Trail no pot faltar al Calendari. Cursa de Trail de 21km amb sortida i arribada al Camp de Futbol de La Salle de Premia. És una prova maleïda, ja que el primer any, vaig faltar per febre la nit abans, el 2014 la vaig fer bé, el 2015 equinç al tormell 3 dies abans de la cursa… enguany creuaba els dits la semana abans, amb molta feina, pocs entrenos i fins i tot un arranque de refredat un parell de diez abans… però al final puc fer-la.


Llevar-se mes tard de l’habitual, poder baixar caminant a la cursa, trovar-te amb amics, coneguts i saludats no té preu. Despatxco amb el Company de VO2Team en Marc Tarres, que fará la Curta de 12km, jaque la semana que ve te Marató de Muntanya. Arriba en Montesinos, li dono la bossa amb el dorsal i quasi sense escalfar anem a la sortida… no em dona temps ni de posar el Rellotge, de fet el GPS començarà al km1… i sortida.
Donem la volta a la Salle i com ja m’ho conec, apretó fort desde el principi per no trovar tap la riera que puja del tenis a Buvisa… i així em serveix per escalfar. Fins arribar a Premia de Dalt ealternem asfalt amb els camins que ens pujen fins al km 4,5… fem una petita baixada i encarem el Cerviol de pujada altre cop… pel mig del bosc, la part més dura… on em Trobo el Mingo de Voluntari, i com cada any em fa les fotos perfectes per el blog ;)


Vaig també com sempre una estoneta amb en Marc Salvia, però ell es mes ràpid i després del habituallament del km10 ja marxa. Aquest tram comparteixo cursa amb en Victor Torroella, comentem les vistes espectaculars que es veuen i mica en mica també se m’escapa.
Arribem a Sant Mateu i hem fet un petit grupet amb una noia i un parell de nois que ens anem avançant mutuament… és aquí on noto la falta de força, anem pujant pero veig que no tiro el que voldria. Camino molt i se’m fa llarg i decideixo no obsesionaer-me i disfrutar del “passeig pel bosc”… fins que fem la baixada a Teia…


Encarem la Pujada del Vedat… això si que ho recordó, això és el més dur que hi ha per la zona, tot i ser pista ampla, però molt inclinada. Costa fins i tot caminar. Gel endintre, comento la pujada amb algún corredor i ja arribem al Mirador amb l’alegria de saber que tot el que queda es baixada…
Al darrer habituallament veig que ve darrera meu l’Oscar Martinez fumadó… el que m’anima a seguir a ritme (sempre tinc amb ell aquest punt de competitivitat sana!)… la baixada té troços técnicos però al final enllacem per on hem pujat, caminets que es van fent…

Arribant a la Pisotella, m’enganxa l’Oscar… li dic que vaig fos, però m’anima i em diu que hem d’arribar junts… i així és, en arribar a l’asfalt em noto millor, més agil, será perque he entrenat millor el plà…


Arribem a la recta de Meta al camp de futbol i en Barroso ens inidica: “Oscar tens la Familía a l’esquerra, Ricard a la dreta!”… allà están els meus pares animant-me… la Maria arriba just quan entro a meta perquè sortir de casa amb les dos pekes abans de les 11 i trobar lloc per aparcar és practicament imposible…
Al final faig 2:31’… sota el temps previst tot i anar cansat i que se m’ha fet llarga, el que vol dir, que si estic millor baixo temps… però com sempre, m’ho he passat bomba!



domingo, 14 de febrero de 2016

Mitja Marató de Barcelona 2016





Doncs al final serà veritat que aquest any estic en forma o al final será veritat que si m’ho crec tinc cames per més. A la mitja Marató de Barcelona, vaig aconseguir un d’aquells petitsd reptes que tots tenim al cap i que quan vaig començar en això de córrer em sonaba a molt llunyà… vaig baixar del 1:40’ a la Mitja marató, i el que és el millor, amb la sensació que sense vent, amb la distancia correcta i/o mes i millor preparació, encara hagués pogut fer millor temps.

Tot comentça amb el planning abans de la cursa. Enguany ja m’habia compromés a anar amb la Sandra Sardina i fer-li de “llebre” tot i que no sabia quif aria de llebre a qui, perque la “Sardi” està molt forta. Però el planning es va completar diez abans de la cursa amb la ijnscripció del Ruben Montmany: “Va, que vindré a acompañar-vos i fer-vos de llebre!”. En Ruben acaba de fer 1:40 a Granollers i per tant a BCN els tenia, a més a més que és un complement ideal per mí, ja que és un Rellotge i em retén als primers Kilòmetres on jo em desboco.

Anem a BCN, comentem la jugada, no ens trobem amb ningú dels amics, sóm 16.700 inscrits, excepte amb el gran Montesinos. Ni Victor, ni Jordi, Ni Guell, ni Basseda… però jo a lo meu, escalfar poc, ja que vull entrar rapid al Calaix i posar-me al davant. Al Calaix, a la Sortida, el Gran Bienve, amb qui ens desitjem el millor.


Sortida i com hem llegit en varies pagines web, inici tranquil a 4’45”… pujant Paralel regulem a 4’50” per arribar a la Gran Via ja escalfats i començar a agafar Ritme. En els primers kilómetres Formació dels VO2 Ruben i Ricard d’escoltes de la Sandra que va al darrere a qui anem animant i ella a nosaltres ja que ens dona temps a comentar alguna broma o algún friki de la cursa.

Baixada Bailén, sense que la Sandra se’n enteri, recuperem molt de temps i ens posem el Cronómetre a lloc… Passem pel 10 en 48’ “Anem on Time!” li cridem, tot i que de tant en tant Remuga. Carrer Bilbao, zona nova enguany que no es fa pesat I ens deixa a Rambla Prim… sempre mantenient un ritme constant I veient que els 3 el portem bé de cames i de Cardio.

Baixant Rambla Prim en Ruben ja comenta que comença a notar el cansancia de la Duatló per Equips del Prat del dia anterior… jo no! Encarem la Diagional, ara comença de debò la cursa… miro els que baixen, vaig en Basseda, els crido i crece m sent!... veig en Guell, no tinc veu per cridar-lo i quan li dic al Ruben que ho faci, em diu que no pot ni parlar. La Sandra ja va fent la goma i em veig bé, lo suficient per dir, nois, us deix. Ja ho habiem parlat i decideixo ser valent.

Gir de baixada de la Diagonal, passem pel 15, gel i aigua i em poso a ritme, miro el rellotge i em marca 4’30”… avanço en Gonzal… vaig bé de cames, a veure quant aguantaré així… I noto que estic més cómode amb aquest ritme de 4’30” que amb el que portàvem abans. Tinc les cames cansades però alegres i el Passeig de Garcia Faria se’m fa més curt que altres anys. Ni el tram de Vent al tram del Passeig al costat del mar em frena, tot i que é son noto que ja em costa mantener el Ritme.

Es aquí on comença el Cap… la Maria, les pekes de la casa, les tardes de sacrifici sortint a entrenar, haber matinat, haber vingut a Bcn, la pasta… tot són imputs per dir, ara no toca baixar, ara toca patir… Recta Final, llarguíssima i més mirant el rellotge que entra en el 1:39’ i van passant els segons i et vas acostant a meta… ja he passat el 21.127 al meu crono, però la meta es a la meta!... apretó les dents i entro en 1:39’52” en 21.400 metres… Tiempazo! Estic en un Núvol!... Ara ja soc SUB1:40