sábado, 26 de diciembre de 2015

Sansi de Masnou 2016



Un any mes, la San Silvestre de Masnou es converteix en la Cursa del Nadal de la Familia. Quedar amb el meu Germa Finlandes, les meves cosines, els seus novius, etc... Per fer una cursa de 5km explossiva que et deixa sense aler.


Surto de premia corrents, m'acompmya el Victor i el seu vei i em serveix per escalfar 5 kilòmetres, xerrant sobre el Nadal i altres coses.

La cursa no té més història que correr a tot el que doni la burra. Em posos amb el David junt a la banderola de 20' a veure si els puc seguir.


Primer km a 3'50"... Segon km a 4:00... He de fer mitja de 4:09 perque la Mariona ha fet un tiempazo a la Cursa Femenina que tot just ha acabat abans de la nostra... Pero a aquest ritmes no hi estic acostumat. La part de sorra de la platja direcció Premià, tot just sortir del Port de Masnou, se'm fa llarga... Falta l'aire i encara queden 2km, baixo ritme... Tornant pel passeig intento agafar el poc aire que et deixa anar a poc mes de 4'15"... Em passa en Jaume Riera només entrar al Port i em serveix de referencia per fer el darrer esforç i apretar fins al final per fer un 21'18" que per mi esta fantastic... baixant quasi 20 segons de l'any anterior!



Ja podem anar a pels canelons... Decideixo tornar en cotxe amb el meu germa i el Marc i en Feri... pero no!... Passa pel meu costa en Juanka Robles... Excusa per tornar corrents a casa... a la tornada el Juanca ha de suportar les meves queixes constants, ja que estic fòs però al final, arribo a Premia i em surt una tirada total de 15km... not bad!

domingo, 6 de diciembre de 2015

Mitja Marató Mataró 2015



  
Doncs sembla que la feina va donant els seus fruits!... Anar amb 6 kg de menys al cos (gracies a Laia Cuevas tot i que no segueixo a rajatabla la dieta!)… tenir un ritme d’entrenaments constants (no molts, dos dies a la semana!), venir d’una Tardor de Trail (m’ha donat el punt de sacrifici!)… i arribo a la Mitja de Mataró, la que Estrena la Temporada, i em poso al 1:44’11” … a 41” de la MMP a la Mitja de Barna de l’any passat… si treiem el temps que perds a la Pujada de Sant Simó… voilà!... i el millor de tot, com ha anat la cursa i les sensacions posteriors!


Com cada any, logística de Cotxe per anar i aparcar al centre de Mataró… enguany, anava amb el Ruben montmany, en Karamo i en Toni Serra (que debitaba a una mitja)… un cop a Mataró, trobada amb els membres de l’equip VO2 que feiem la prova… Rai i Aida, Basseda, Montesinos, Jordi Pujol & Mar… fa una mica de Fred i comentem la táctica a seguir…


Avui seré la parella de Ball d’en Ruben, te molt bon temps a Mitja (1:38’), encara no ha arrencat la pretemporada i em retindrá perquè no m’hipermotivi a la sortida i porti un Ritme constant de 4’50” tota la cursa… Anem al cotxe, deixem la roba, escalfem una miqueta amb en Jordi Pujol i cap al Calaix de sortida.

Arrenquem entre la gent, intentant agafar el ritme promés… el tram inicial és nou, anem direcció Argentona per un constant puja baixa que a mi se’m fa amè… Vaig alegre i cómode i retenint-me, sempre mirant el Ruben i la Llebre del 1:45’ que la portem al darrere… Km5 en 0:24’37”


Del 5 al 10 arriba la baixada fins al Port… i segueixo amb la sensació que podría donar més, però avui toca fer cas al Ruben i quedar-me a un ritme constant. Em dedico a anar cridant i animant els amics i companys com en Victor, el Sergi Garcia, en Basseda, en Pujol, en Montesinos… Passem el km10 en 48’54” i arribant a la rotonda de gir veig que el Ruben es despenja… em sembla que algo té (després em comentará que tenia mal al Taló d’aquiles). Porto l’Alex Comella amb un parell d’amics al davant i m’ajunto a ells. Veig que porten el ritme constant que vull…


Arribem a la Nacional-II, potser el tram més aborrit… l’Alex i jo seguim amb el ritme constant i depenjem els seus amics. Ens toca fer-nos compañía i ens anem motivant entre nosaltres i el que anem creuant. Passem en Karamo, que va molt clavat… i en fer el Gir de Tornada enganxem en Bienve… tiet dl meu cosí i un classic de l’Atletisme. El ritme no decau, arribem al KM15 en 1:13’27” però en l’habituallament, en Bienbe ens perd conva i el deixem enrrere… ha estat un plaer compartir kilòmetres amb ell!


Ja començo a notar el cansanci, l’Alex m’anima, ja no podem defallir!... i sorpresa… adelanto en Marc Roca (no sabia que la feia!)… ara ja només queda anar fins a la Laia l’Arquera… em plantejo que son 3 series de 2.000m … anar, tornar i pujada final… i així em serveix de Motivació… 


Arribem al 18 i li dic a l’Alex que em quedo… va fort i jo vull recuperar per la pujada final, passo de 4:50 a 4:58… suficient per agafar aire i encarar la Pujada de Sant Simó… que se’m fa molt i molt dura.. no vull caminar, pero em costa més del que em pensaba… fins que arribem a la Ronda Cervantes… això ja està fet… pujada final i miro el rellotge… no he fet cálculs en tota la cursa i me n’adono, en arribar al parc que estic més a prop del meu millor temps que del 1:45’ … motivació extra per apretar una mica i entrar super content en 1h44’11”… el que deia… amb la sensació que en una cursa plana, seguint entrenant com ara puc baixar el meu temps… a Granollers o a Barcelons ho intentarem!