lunes, 19 de octubre de 2015

1a. Sepsis Challenge Maresme




La 1ª. Sepsis Challenge organitzada per la nostra companya d’equip, Emma Bosch es converteix en la cicloturista fi de temporada i en la trobada que feia temps, tots els amants del ciclismo del Maresme estavem esperant. Eren només 77km però fent els 6 ports de la zona.


Quedo al matí amb un amic de colla que s’ha animat al ciclismo, l’alex Pueblo que ve amb un amic seu de Piera i a pedalar de nit cap a la Zona del Campus de Mataró on ens trovarem tots… companys dels VO2, amics ciclistes i coneguts.


Quasi amb el temps just per anar a recollir el dorsal i lavabo i cap a la sortida. Els VO2 ens posem al darrera de tot, la intenció es anar Xino Xano amb en joan Pol, la Meru, la Gemma, Jordi Pujol, Edu, Leo, Joan Baseda, Oriol Canals, Sergio, etc…

Un cop sortim, el ritme es massa lent i em deixo embolicar per l’Oriol Canals i ja al tram de la Nacional 2 cap a vilassar ens animem… fins al punt que a Vilassar mateix el deixo anar i ja em quedo en terra de ningú… en l’escalfament cap a buscar el primer port, Orrius.

 Just arribant al poble, em trobo l’alex… que anaba al davant. Fem el final del port i la baixada junts i anem cap a Parpers, on es queda enrrere. No vaig fort, però ell acaba de començar… i disfruto anant entre ciclistes. Habituallament a Dosrius, paro molt poc, em trobo l’Edu i la Leo que van també fent el paseíto, ja que la Leo vol apretar a la Crono del Darrer port. De fet fem el bordoi d’anada i Tornada Junts… comentant la jugada!

Arribem al Collet i em sorprèn que estic disfrutant, sense apretarme per a bon ritme… de fet, els perdo a la Baixada I després sabré que al badén de la Carretera de les Aigues de la Roca han punxat!


El darrer port, Orrius des del Vallés, creía se’m faria més dur, però en ser Cronometrat em dona aquest punt de reprís que, després de 5 ports, ja no tenia!... de fet, faig a l’Strava el meu millor temps amb 19:32!

D’allà tot cap a baix, disfrutant de la matinal ciclista… em fico en un grupet de 3-4 que tirem fins a arribar a la Reacta d’Arribada.


Resum, Cicloturista molt ben organitzada ja que teniem preferencia de pas a tot arreu amb policies, mossos, servei mèdic… i eso, que només es la primera... Repetirem!

lunes, 12 de octubre de 2015

Cursa de l'Aire 10k 2015


Els VO2 Club al capdavant de la Cursa!


La Cursa de l’Aire de Cabrera-Vilassar, un 10k al costat de casa i per tant obligat al calendari… darrerament estic posant massa obligades al calendari… em quedaré sense dates!...

Em feia molta il·lusió córrer amb el nou fitxatge de l’equip VO2, l’exRayo Ruben Montmany. Quedem ben d’hora a casa, tan d’hora, que ens dona temps d’anar a Vilassar, aparcar, adonar-me’n que m’he deixat el xip, tornar a casa a uscar-lo i tornar a anar cap a la Cursa.

Foto d'equip!

Un cop allà, recollida de dorsals i ens trobem tots els membres dels VO2, avui en som molts, desde els Cracks Lanuza, Montesinos, Pellejero fins els tortuguetes com nosaltres… avui farem patxoca com equip!... Foto de Rigor i comença a ploure just uan els més pekes corren, pobrets!... ens quedem sota un arbre a animar-los, s’ho mereixen… fins i tot un pare corre amb un paraigues al costat d’una nena de 4 anys perquè no es mulli!

Arriben també els eus amics, en Victor i l’Agus… i anem cap a la sortida. Intenció avui? Baixar de 50’ amb el Ruben… que diu que trarà de mi… o comprobar com arribo a aquest final de temporada estival o inici de temporada d’hivern, perquè aquí no es para!

Avui toca patir!

Sortim i tinc la intenció d’anar fort els primers km fins al polígon, que es el tram que puja. Apreto les dents i arribo al polígon km 2 en 9’ … però ja em noto que m’he apretat massa!... el Victor i en Ruben m’agafen i ens posem els 3 a fer grupeta i marxeta. No es una cursa amb grans pujades pero sempre hi ha desnivell i com diu el Ruben “aquí no s’agafa un ritme!”.

Pujada finsl a meta!
En victor va sobrat, ja que ve de la preparació per l’Ironman, que per problemas mecànics va abandonar… però té cames per mes, però es queda amb nosaltres per compartir tot el tram del cami del mig i baixada fins al Passeig. Pel km 5 passem en poc més de 23’

En Arribar al Passeig en Victor tira endavant, decideix probar-se, en Ruben i jo segui els dos juntets, ara ja no parlem!... “aquest tram l’odïo!” li dic… pero no estem per gaires converses… el ritme és alt to i que li he dit que reservem una mica fins els darrers 2 km…

Temps per Saludar a la Camara!
Davant del Paomares km 8 … toc de corneta. El meu cape m diu que ara toca patir i lluitar fins al final, em concentro en el ritme i en el Gir de 180 del Passeig veig que en Ruben se m’ha despenjat… un crit d’anim a veure si m’agafa!... Ell ve d’un temps sense entrenar i es aquí on es nota… 

Entrada a Meta...

Ruben entra darrera meu!
Pujada final fins al Club de Tenis Cabrera on está la meta. Tinc cara de patiment però també temps per picar mans a nenes i saludar a la cámara… 46’17” no está malament, un Entreno de qualitat!

Podi VO2 (2n i 3er.)

Els Temps dels ‪#‎VO2Team‬ a la Cursa 10k Aire de Cabrera:

Francesc Delanuza 0:34:04 (tr 0:34:04)
Javier Montesinos 0:36:03 (tr 0:36:03)
Lluís Montasell Pera 0:36:19 (tr 0:36:18)
Santi Pellejero 0:37:11 (tr 0:37:11)
Ricard Boix 0:38:36 (tr 0:38:36)
Xavier Mas Garcia 0:39:24 (tr 0:39:23)
Jordi Mañe Cruz 0:39:32 (tr 0:39:31)
Ricard Cesari 0:42:22 (tr 0:42:22)
Carles Moliner 0:42:49 (tr 0:42:47)
Pol Badia 0:44:08 (tr 0:44:08)
Victor Perez 0:44:48 (tr 0:44:43)
Karamo Barrow 0:45:08 (tr 0:45:06)
Oriol mortes 00:45:49 (tr 00:45:47)
Ricard Torres Puighermanal 0:46:21 (tr 0:46:15)
Ruben Monmany 0:46:43 (tr 0:46:37)





domingo, 4 de octubre de 2015

SANT MATEU XTRAIL 2015





La Sant Mateu Xtrail arriba massa tard per la temporada d’estiu o massa d’hora per la temporada d’hivern… després d’una semana parat per haber inmortalitzat el nom de les meves filles a la cama… i per tant amb només dos pujades a per Cerviol aquesta semana…

Però com sempre, la meva intenció era disfrutar. Pujar caminant a la cursa, ja que és a prop de casa. Arribar amb temps i saludar a amics i coneguts… com el Diego o el Victor Torrella… en Marc Salvia, en Flama, en Mestres, en Sergi Farran… fin i tot per coneixer a un Amic de la Xarxa que encara no ens habiem posat cara… l’Amador Marmi…un follower del Twitter i blog i que per fi ens coneixem… tot un plaer!

No podien falta els membre del Club VO2. Els primers en arribar en Sergi i l’Oriol, els dos Galgos. Anem al seu cotxe a deixar les coses. Coincidim amb el que venen en parella, el Rai i l’Aida i l’Ivan Rovira amb la Carla, que farà la de 12km… Fem un parell de pujadetes per escalfar, pero sense gaire ganes… fa mandra… i cap a baix a feer la foto de rigor!


La sortida enguany no fa la volta al poble i em poso just darrera l’Oriol i el Sergi, vull fer com a la Burriac Atac, sortir fort per evitar taps. I em porten a cuchillo els dos primers kilòmetres… fins que en arribar la pista decideixo ja anar al meu ritme. Sé que hi han 5 pujades, així que mica en mica.


La Primera es la que ens porta dirección Teia però quan me n’adono ja estem baixant… vaig entremig de gent, amb el Mestres, el Diego… i a la baixada faig una mica de tap “trepitjant ous”.

La segona pujada, el Cerviol… això si que m’ho conec i de memoria, entrenant se’m fa més llarg. Fins i tot vaig comentant la jugada amb la gnt, sobretot per advertir-los que están obligats a mirar el paissatge quan arribem a dalt…


A la baixada arriba en Marc Salvia, amic del meu Germà… no dec estar tant malament quan vaig en un lloc que anys enrrere els veía molt endavant. Fem la tercera pujada junts, comentant la jugada, fent-li de “radio”.  L’Autèntic paisatge arriba es aquesta tercera pujada… Turó del Valdiri, Refugi del Vedat i pujada al GR amb la vista de Barcelona al Fons… aquest és un dels motius pels quals aquesta cursa és obligada. Seguim cap a Sant Mateu.


Ja queden dos pujades… paro per veure a l’habituallament, menjo un Gel i cap a Can Gorguí de baixada, per fer la 4ª. del día… és un terreny amb bastanta pista i per tant, tot i no córrer tota l’estona, vaig alegre en no ser técnic. Explico el que queda a la gent de fora… sóc un bon anfitrió/guía!


Ja sóm a la Font de Sant Mateu… baixada i pujada pel Vietnam… que al final han canviat per una pujada molt dura, els Esglaons crec que li diuen, pel mig del bosc. Ja ens barrejem amb els de la cursa de 12km… vaig bé de cames i millor de cap… un tram de pista i encarar la baixada final…

Fins a la cadira del Bisbe vaig fent, però en arribar al tram final técnic, recordó que és llà on em vaig destroçar el tormell i baixo lent no, lo següent. Em passa la gent com galgos… però jo ja escolto la música de la Plaça… volteta pel poble, la recordava més dura de l’any passat i arribo a la Meta en 2h 21’ per fer 18,4km… molt millor del que m’esperaba i arribant el 88 de 194… més endavant de la meitad, que per mi està molt bé.

19- IVAN ROVIRA 2:00:27
21- RAIMON SANJAUME 2:01:26
41- ORIOL GIMENEZ 2:10:48 (REGALANT 4KM)
79- SERGI GARCIA 2:18:43
88- RICARD TORRES 2:20:14