sábado, 19 de septiembre de 2015

Triatló Olímpica Tuna Race Balfegó



Aquesta será la meva darrera Crónica... de la temporada d'Estiu, no patiu!... s'acaba la Temporada de Triatló, com a mínim al meu Calendari, que ha quedat molt atapeït en aquets Setembre en fer de forma consecutiva Burriac Atac, Sailfish Berga i la Olímpica de la Tuna Race Balfegó.

Una menció inicial, a la paciència de la meva gent, ja que han estat 3 caps de setmana intensos, atapeïts i d'obligacions. També una menció als Organitzadors de curses... primer, menys Sprints i més Olímpiques. El 'tinglado' d'un triatló per fer menys d'1h i mitja en la Sprint, no es justifica... en canvi, amb Olímpiques ja t'obligues a desplaçar a la família, amb el consequen benefici econòmic que això pot aportar a Hotels, Restaurants, etc... y com a esportista, és la distància a partir de la qual es comença a fer dur però a l'hora, a disfrutar del Triatló...

Dit això, passem a la matèria... Marxo sòl fins a l'Ametlla de Mar, ja que ja que la munta en Santi Pellejero (Presi dels VO2) i perquè la meva ignorància em va ferpensar que era més aprop... doncs no, 2 hores de camí compartits amb l'Alexis per xerrar una miqueta sobre el club. Sortim a les 10, arribem a les 12h. agafem dorsals, menjem un plat de pasta, fem la bossa que entrará a boxes i deixem tot... mentre veiem com comencen a arribar companys d'equip com en Cesari, en Jordi Pujol, l'Edu i la Leo o en Sergio... xerradeta, fotos de rigor i cap a la platja a provar l'aigua.



Petit Briefing i a nedar... que guay, no som molta gent, poc mes de 100, i es veuen les roques del fons... un miratge, perquè en sortir dels espigons endins l'aigua es converteix en una aventura. Aventura per les onades i la forta corrent, aventura perque son ones que trenquen i no et deixen veure res... bombolles, escuma, i empassar alguna glopada d'aigua mentre intento enganxarme a algun triatleta que em guiï... ni amb la corrent a faver disfruto gaire, no veig res, no veig les boies, no agafo ritme... el Sumum arriba en Girar la darrera Boia!... on está la sortida?... girem cap a la costa i no veig la platja, les banderes del final... nomes veir roques... aixeco el cap i intento seguir els que van davant meu... se'm fa llarg per la deorientació i la falta de refrència fins que al final veig la caleta de sortida!... la setmana passada al llac vaig disfrutar mes!... temps 31'39"





Toca agafar la bici, petit enllaç i cap a munt... són 2 voltes a un circuit que va picant fins a arribar a un trencant a la dreta on entrem a una carretera que no et deixa estar més de 30" amb el mateix pinyo o plat... es un constant canvi de puja, baixa... Intento enganxar-me a algún ciclista, però el terreny fa impossible fer grups a la part del darrera... on el mosaic de ciclistes es constant. Giro la segona volta i tot i que he vist després que he estat més lent, també se'm fa més curt, ja m'ho conec i em dedico a animar els companys que em vaig creuant... al final em surt un temps digne... 1h18'18" per fer els poc més de 38km que em surten, a una mitja de 30,22 km/h tot i el vent i el desnivell.


Toca Córrer... venia dos curses dures, Burriac Atac i Berga i per tant, no creia patiria molt... tot i que la Leo em va avisar que era més dura que Berga. Només començar, el tram d'enllaç de boxes passant per la platja i la rampa ja em posen a lloc... tot i així, son 3 voltes... m'ho vull pendre amb calma. Per variar, em comencen a passar corredors que els he passat en bici... que hi farem!

El Run també té els seus trams de pujada, que peten, que et plantejen que fas aquí, però no son tant llargs com a Berga... i això, psicològicament em dona força... les voltes son més curtes i comprovo que vaig bé... segueixo donant anims als meus companys VO2... veig a l'Edu que ha plegat per un problema al Taló (una pena perquè anava 5è)... Entrem a la darrera volta i faig els meus calculs.. estic anant a 5'29" de mitja tot i el desnivell... disfruto el tram pel port amb la gent animant i arribo a meta en poc més de 54' per fer un meritori 2:48'17"... firmaba baixar de les 3h i ho he fet i com sempre, a sobre, m'ho he passat bé!

Avui, com no ve la Maria amb les nenes, sumat a que hem d'esperar que corrin els de la distància Sprint, em faig un hoenatge i m'espero als Massatges... la recompensa d'un bon final de temporada estival on he fet Premia (10k), Sprint montgat, Sprint la Vila, Olimpic Tarragona (aquatló), Burriac Atak, Sailfish Berga i Olimpic Ametlla...

Ara, Setmaneta per descansar i a pel Calendari d'hivern.. a l'horitzó ja tenim Sant Mateu Xtrail, BurriacXtrem, Mitja de Mataró i les duatlons o pedalades que sorgirán... GRACIES PER LLEGIR-ME! ;)

domingo, 13 de septiembre de 2015

Sailfish Berga 2015



Sóc Finisher per 4a. vegada d'un Triatló en Distancia Half Ironman... la Sailfish de Berga 2015 em va servir per treure'm l'espina clavada per l'abandonament a Narbonne 2013. Berga també em va demostrar que mica en mica milloro i que amb una mica de rigor i entrenaments encara podría fer-ho millor.

Tot comença amb la Il.lusió per descobrir una prova que en 5 anys s'ha convertit en un classic de la Mitja Distància a Catalunya... els preus excessius del 70.3 Ironman Calella em va empenyer a buscar el repte 2015 a una nova Half dos anys després de l'abandonament per lumbàlgia a mitja cursa a Narbonne 2013.

Mentalment estaba preparat. El repte de la Marató 2014 pel naixement de la Laia em va donar aquets punt de patiment i, també aburriment de només entrenar una disciplia que es la que pitjor porto.

Un estiu amb mes o mens entrenaments, amb el parentesi vacacional, i una tornada al setembre amb carrega de sortides i proves per tenir algo mes que il·lusió a les cames.

Es planteja a la Familia com un Cap de Setmana a la Muntanya... ja la hem tornat a enganyar!... ja ue pujem dissabte amb en Sergi Puigmal, Victor, Miki, Eloi Solà, Oscar Pastor i la pleyade de dones i nens que ens acompanyen...

Dissabte es per pujar, anar a l'hotel, anar a buscar el dorsal, anar a dinar, anar al llac a deixar la bici, anar a l'hotel al Briefing i ja ens hem plantat a l'hora d'intentar compaginar els Nervis precursa, un Barça-Atletico de Madrid, la Dona i os nenes petites que estan al final de les vacances i per tant "esbojerrades"... els pares ja m'enteneu!... tot acaba amb sopar d'hora, intentar pujar a lhabitacio perque les nenes dormin i intentar dormir d'hora... complicat però s'aconsegueix...

A les 5:30 em desperto sol... no estic nerviòs però tinc ganes... esmorzar i la Noe, la dona del Sergi Puigmal ens porta al llac... A boxes, preparar tot el tinglado, fer les darreres evacuacions, felicitar a l'Eloi, que es el seu cumple i marxem cap a l'aigua.





Ens fotem al ben mig, l'aigua está calenta, pateixo perque rebré cops, donen la sortida i... lluny del que m'esperaba, no rebo gens... deu ser l'experiència acumulada... la primera boia esta a tomar pel c... i penso que mai arribaré, però vaig fent, xino xano, i ja hi som... nedant entre gent, no molt agoviat i sense rebre tampoc al gir.

La segona boia és la més maca, el meu gir de cap a l'esquerra per respirar m'ensenya un paissatge del sol sortint etre les muntanyes i els pocs nuvols o boira que hi ha... disfruto. En el darrer gir ja anem més desperdigats tots, i tinc problemes per mantenir la linea recta cap a la Caseta que marca la Rampa de sortir de l'aigua... que es fa lenta en arribar... però em planto sortint de l'aigua en un sorprenent 39'21"... ja li he guanyat 5' al que pensaba fer!...

A boxes están la Aida d'en Rai, i la Tropa de Premia, en Jaume Riera, en Pip o en Puchi que venen a animar a l'Oscar Martinez amb qui tinc el pique sa de a veure qui guanyarà. De fet, el veig que va darera meu, pero surt abans que jo a la bici.

Primer tram d'enllaç de pujada on coincideixo amb l'Oscar Martinez i comentem la jugada... de fet ja no ens separarem en tota la primera volta. La Bici es resumeix en Baixada molt ràpida fins a Puigreig, amb algun subebaja... i pujada per Casserres fins Espunyola. La pujada es llarga pero sense grans desnivells. Oscar i jo anem reconeixent el Circuit, adelantant i essent adelantats. En arribar a dalt, baixada fins a Berga... on a la Rotonda estan la meva familia i supporters, la Maria, Paula i Laia... (amb la Noe, Laura, Roser, etc...)...




Segona baixada, també ràpida on no paro de menjar i beure molt, que això és molt llarg... i a la segona pujada, veig que l'Oscar está mes fort i el deixo anar... no vull pagar els excesos... vaig fent, comentant amb algun que altre corredor, ja que la segona pujada ja es fa més larga que no pas dura...

Arribem a Berga amb el Rampote d'entrada a Boxes en plè ambientàs que m'esperona. Miro el Rellotge i he fet 3h de bici... vaig per 3h47' i faig els meus càlculs... tinc més de 2h per fer la Mitja.

Decideixo córrer sense pressió, m'esperona saber que faré menys de 6 hores i per tant, keep calm. Passo per davant de la Maria i les nenes i em paro a fer-li's un petó.. els de Premià també estan allà animant-me.




Vig en Sergi Puigmal que va com un boig entrant a Meta... quin animal, m'entero després a Meta que ha fet 3er. Classificat.



En els girs veig que tinc l'Oscar Martinez a un minutet i penso que tinc dos voltes per veure el circuit i després ja veurem.

El circuit és un autèntic trencacames. A la primera volta no fa mal, els trams de pujada vas fent i a les baixades et deixes anar. Vaig a un ritme de 5:30/5:45 ... cómode, disfrutant dels anims de la gent.

En el segon Gir, em creuo amb l'Oscar Pastor tot enxufat que també ja entra, en Rafa Navrro, en Juanka Robles, en Miki... inteto mantenir el ritme i distreure'm, però veig que no puc aguantar més i m'he de parar a pixar... són 30 segons que en els girs em mostren que l'Oscar m'ha ampliat la distància... anem al mateix ritme, així que vaig pensant que a la tercera volta si tinc les sensacions de Tarragona o la Burriac Atac, podré apretar i com a minim acostar-m'hi (aquest pique sà sempre hi és!)...




Giro per fer la 3a. Volta, la gent ja entra a Meta i el circuit és molt més buit i per tant més dur... la Fatiga arriba, miro el rellotge i alguna cosa no em cuadra, aqui no hi hauran 20 kilòmetres, però tampoc sé quants queden en concret, faltaria algun punt kilométric!... Les cames em comencen a fer mal, sobretot els Cuadíceps... intento no canviar gaire l'estil perque en qualsevol moment se'm pujen. A cada habituallament m'hi tiro aigua, fins i tot em dono cops amb els punys per intentar relaxar-los... i en la darrera pujada al Passeig de la Indústria he de claudicar i caminar 50 metres...

Darrer gir, ja només penso en que baixo de molt de les 6h. i que m'ho he passat genial, ja el dolor no pot tirr per terra la sensació de fer els darrers metres amb la Família... allà está la Maria (com agraeixo les 6h sola amb les nenes... això si que és dur!)... amb la Paula i la Laia i entrem a Meta per Primera vegada els 4!... això no té preu, la cara d'il·lusió de la Paula quan li posen la medalla de Finisher... faig 5:34'19, quedo el 422 de 552... pos molt be!

4221504RICARD TORRES PUIGHERMANACLUB VO2 - SURALABM05:34:1949500:39:5842003:10:1928.3703:50:1744801:44:0200:05:5100:02:04



Però sobretot li vull donar les Gràcies a la Maria per aguntar aquesta dèria que m'ha donat de ser Triatleta!... sóc novament Finisher, d'una Half, que pels que estem en aquest mundillo sembla poc, però quan sortim fora i ho expliquem.. es molt!... i lo millor: He disfrutat com un enano!

al sorteig em va tocar inscripció per Marató de Lanzarote, veurem que fem!


sábado, 5 de septiembre de 2015

Burriac Atac 2015





Les Cróniques son records. Després de fer una cursa, tornes a la vida diaria i et poses davant del teclat revivint coses que et venen al cap i intentes ordenar-les. La Burriac Atac de dissabte son un munt de sensacions i moments viscuts que els vull vomitar per no deixar-los perdre en l’oblit. Ubna Gran Cursa, la Festa Major de les Curses de Muntanya del Maresme, per Ambient, Recorregut i Organització...


La prèvia amb la Familia, les pekes a la Marec Atac, mentre jo ja em vaig tensionant i em vesteixo de “runner” a un lavabo minúscul és l’inici. Acomiadar-me de la Maria i les nenes, que sé que avui faran tot un periple pels voltants per animar-me. Vaig a la Plaça de l’Ajuntament on els 13 VO2 que hi participem ens deixem veure. Fem una foto d’equip i comentem el que vindrà…


Anem cap al calaix i ens posem bastant al davant… ai que patirem!... em trobo en Raul Estevez i comentem el mateix!... Nervis abans de la sortida i la tensió s’allibera sortint a tot drap per tal de no agafar el tap del Turó de l’Infern. Em poso darrera la Laia, anem a 4’15” i no la puc seguir. Intento no baixar el ritme. Córrer de nit fa la sensació que les pujades són menys dures. Crists de la Gent i anims per tots els trams de Cabrera.



Al Turó de l’Infern em sorprèn no tenir tap. Caminem, fins i tot més lent del que voldria. I sense adonar-me ja estem a dalt. Comento amb l’Alvar, que el porto darrera, que se m’ha fet curt!... a Dalt, els meus amics Victor, Ernest i Agus animant, a més dels Suporters Aleix mortes I Albert Carrera… i sobretot, allà està la Maria amb les nenes… fins I tot torno enrrere 10 metres, per fer-lis un petó… s’ho val!


Baixo trepitjant ous, deixo passer a tothom, els meu tormell dret de vidre no vol tornar a rebrincar-se i el cap em diu que la setmana vientn tinc Berga i per tant, no et carreguir també l’esquerre…
A Banyadores, la panxa sembla portar una bossa d’aigua que ni puja ni baixa. Faig el tram del Bucle llarg entre pujades i baixades pensant en que o em passa o ho passaré malament… pero no paro de trotar i córrer. Anar més al davant del que estic acostumat et dona aquest plus… intentes anar al ritme de la gent que t’envolta.


Finalment per Art de Màgia milloro i molt… Ja conec el que em queda… Pujar al Castell i tot començant veig que la llum em comença a fallar. La paro i faig la pujada aprofitant la llum dels de darrera. Es pujada dura, quasi escalant, kes vistes son espectaculars. Arribem a dalt del Castell i em quedo definitivament sense llum!...


No us podeu imaginar el que es la Baixada del Castell sense llum!... les roques blanques s’intueixen entre la foscor. Vaig apartant-me perque vaig super lent. Vaig parlant amb tothom a veure si algú em deixa un frontal. Però el pitjor no es baixar la roca. En arribar al Bosc, negre, amb arrels i on has de correr, é son de veritat ho passo malament. No sé on posar els peus, si puja, si baixa. Si es posa algu al darrera em faig hombra. Si es posa al davant em deixa enrrere… fins que una Nois (després faré menció especial) en portava dos i me’n dona un!... la criso “quedem a la Creu Roja i te’l torno!”… Veig la llum, mai millor dit. Poder correr, poder veure bé, em dona un plus d’alegria i tranquil.litat que fa que el tram final de pujada i l’enllaç final fins a Cabrera, que als entremament se’m feia llarg, se’m fes curt i entretingut… disfruto!


Asfalt… Queden 4km fins a vall, ja només queda trotar… Em trobo bé!... davant de Can Rodón tornen a ser-hi l’Ernest, en victor I l’Agus I faig broma comentant lo del Frontal!... Baixem fins al Pla de l’Avellà am ben Jaume Gamell dels Gafarruns al costat, ara és ell qui s’ha quedat sense llum… però al darer tram en veu tan “alegre” que em diu que tiri… De fet vaig a 5 el km i sense apretar!...


Arribada a la Platxa, allà esta la Maria amb la Paula, que entra i l’agafo de la mà per fer els darrers 150 metres amb ella. Ambientàs, gentada, crists, ànims, pell de gallina… Entro en 2h53’23” super conent, amb molt bones sensacions i havent disfrutat molt!



Menció especial es la Noia que em va deixar el Frontal. No la vaig trovar a la Creu Roja, vaig anar a l’Speaker perquè ho digués i res… després de tornar varies vegades, els hi vaig dona a la organització… em va saber molt i molt de greu no poder donar-li les gracies en persoan i no saber si ha recuperat el seu frontal!

Classificació dels #VO2club a la Burriac Atac #BATAC15 sobre 510 homes i 84 dones participants:

1 FERRAN SAMPERE SALOMO 1:48:02
3 FRANCESC DE LANUZA GIMENO 1:50:56
10 FRAN OLIVE MARTI 2:05:48
19 PAU TRULLÀS MEDINA 2:09:29
29 IVAN ROVIRA DOÑATE 2:14:43
56 SANTI DIAMANT NAVARRO 2:21:15
68 ELOI SOLA LAGARES 2:24:04
73 JOAN BASSEDA PERADALTA 2:24:57
94 RICARD CESARI GÓMEZ 2:27:53
148 JOSEP JOAQUIM GÜELL 2:39:33
185 ALVAR PELLEJERO MONELLS 2:45:15
236 RICARD TORRES PUIGHERMANAL 2:53:46
331 FERNANDO PRUÑONOSA GUILLEM 3:10:08

1 LAIA CUEVAS MARTI 2:26:01

Enhorabona a tots ells!