sábado, 8 de agosto de 2015

Skoda Triatló de Tarragona (Aquatló)



Logística, aquest és un dels aspectes primordials a l'apassionant mòn del Triatló. Dissabte feia la Triatló de Tarragona, distància olímpica per anar preparant.me per la Half de Berga al Setembre. Però la Cursa comença molts dies abans, m'arriscaria a dir que a cursa, al Triatló és cada dia, ja que cada día has de manegar el tema de la Logística.


Logística per entrenar, sería el primer aspecte. Cada matí sona el despertador i cada dia es diferent, cada dia tens mes o menys una feina que t'ocupa unes hores i has de fer-ho encaixar amb dos filles que estan de vacances, tenen casal al matí, estan a casa dels Avis a Premià, a casa dels Yayos a Vilassar, etc... fas un visionat del día intentant encaixar amb el que toqui avui una sessió de piscina (vale, m'escapo al migdia, faig 1.000 metres, dino i torno a la feina!), o una sessió de Bici (com tinc poca estona i treballo fins les 3, marxaré ben dinat amb la BTT, faré un sube-baja i així recullo a les nenes i les prto a la piscina...) o bé una mica de Run (si les nenes estan a Vilassar, vaig corrents de Premia a Vilassar i allá ja ens recull la Maria i torno amb elles...)... doncs com aquestes casuistiques, una cada dia per intentar fer algo!

Arribem a la Logística de la Setmana de la Cursa. Ens apuntem a Tarragona en Victor i Jo amb la intenció de baixar dissabte a la tarda, fer la triatló i pujar cap a casa. Però a mesura que s'acosta la data, canvïa la Logística familiar. "Oye, que podemos venderle de pasar el dia fuera a las mujeres?" diu en Victor. Ok, venut!.... y als dos dies... "Oye, que podemos comer en Comarruga, que vive mi padre, y luego bajamos a Tarragona?" diu el Victor. Ok venut!... i al dia següent ens enterem que la Organització m'ha posat a la Sortida de les 19:30 en comptes de la de les 18h... total, cancelamos los planes, ja que acabaré a les 22h. massa tard per fer esperar el victor la Laura i les Nenes... vale, si no em canvïen la sortida baixaré sol, no problem!... al dia Següent, tornem a l'inici, m'han canviat la Sortida a les 18h... plan, passem el dia de sol i platja a Comarruga i després a "disfrutar" del Triatló.




La Logística del Dia de la Cursa sempre és molt similar si tens nens i venen. Es resumeix en que no et deixis res de la cursa perquè fins a 20' abans no ho podràs mirar ja que has de "muntar" les bosses, menjars, roba, joguines/pintures, etc... per a passar un dia en família fora de casa. Cotxe carregat i la Frozen es converteix en la Banda Sonora del camí a Comarruga. Dinem amb el victor, la Laura, les pekes i el seu pare. Ben dinat cap a Tarragona on, el temps comença a empitjorar... de fet, comença a ploure i per tant el temps previ de la cursa, en el que has d'entrar a boxes, preparar les transicions, visualitzar la cursa, etc... es converteix en un estar pendent de la dona (pobre patidora) i entretindre a les nenes que han d'estar a cobert i no poden anar al parque que hi ha a 100metre perquè plou!...






Finalment, suspenen la bici per la pluja que segueix caient. No se si es millor o pitjor. Millor perquè acabaré abans i abans recolliré a les pekes i la Maria. Pitjor, perquè la bici es on menys dolent sóc. Queden 10' per les 6 i ningú s'acosta a l'escala de sortida fins que li dic a en Victor, Gabi i Oscar "va anem, si ens mullarem igual!"... ens acostem nosaltres i obrim la veda, ja que tots els triatletes en manada venen a l'aigua. Está calenteta, pero crec que fastigosa...

Sortida desde l'aigua, em poso al darrera, intenció, agafar un ritme constant. I així és, faig el que estaba previst, dos voltes i 1.500 metres en 33' i pensant en Berga... "puc fer tranquilament 500 metres mes a aquest ritme!".


Transició cap al Córrer... com tothom, anem a pinyó fixe i ens deixem el dorsal (la T2 de Bici a Run ja portes el dorsal a sobre i això ens despista a la majoria)... Arrenco a córer amb la mateixa intenció, ritme constant, com si fes una mitja marató, tot i que seran 10km. Vaig a 5:15 i em vaig creuan amb l'Oscar que em Dobla (es un Galgo!) i el Victor (que també va regulant). El millor moment es el punt de gir, on està el públic i les meves filles, la Maria i la Laura animant!... Arribo a la darrera volta, l'Oscar, que ja ha acabar, decideix fer-la amb mi (així suma per  el seu debut a l'Ironman de Calella... vaya animal he creat!). Em va inentant punxar per accelerar el ritme, vol que estiri les passes, però no puc o no vull... fins que en fer la tornada animo el ritme... "Que haces?" em diu. "Agafarem aquell d'allà al davant" responc.



Ens posem a 4:15 i l'Oscar diu que no ho enten, que puc donar més la resta de la cursa. Potser si, però sempre m'agrada acabar alegre i disfrutar-les. Potser això ho haurem de mirar!




Entro a Meta amb la Paula, content d'un nou entrenament de qualitat i ja tenint al cap la Logística Post-Cursa. Hem d'anar a recollir les coses a boxes ràpid, per no fer esperar més a les pobres "suporters"... anem rapid al cotxe, carreguem tot i com ja son les 20h... busquem un McDonald's (sé que la Laia Cuevas la meva Dietista, em matará en llegir això), agafem els mCMenús i sopem al cotxe ... son les 20:30... teniem més d'una hora de tornada a casa, posem el pijama a les nenes per si s'adormen a la tornada... efectivament, a 5' de casa puc apagar la peli de la Frozen (em se els dialegs de memòria)... pèrquè les nenes s'han adormit. Les hem de pujar a coll a la seva habitació, descarregar el cotxe... faig una diyxa rapida i arribo al sofà a les 23:30... avui la Logística ha funcionat més o menys.

Demà més!