domingo, 25 de enero de 2015

Santvi de Cabrera 2015



La Santvi de Carrera arrenca les 4 setmanes de competició que tinc… es tracten de 3km de Trail al poble d’on és el nostre equip i per tant, creía obligatoria fer-la.

Quedo amb el Victor per pujar cap a Cabrera… ens trobem allà amb el Miki i els VO2, ens fem la foto i quasi sense escalfar, lo just per treure’ns el fred… sortida.

Sé que hi ha molt de desnivell per la distancia que és i decideixo no sortir fort… avui será un entrenament de qualitat. Els primers 2-3 kilòmetres son de puja-baixa i caminets constants, que ja recordó de la Burriac Xtrem… fins que arriba la primera pujada forta que ens fa caminar…

Planeig fins que arribem al “bucle” on veig en Quico que puja cap amujnt i l’animo… ve una baixada molt técnica, però divertida pel mig del bosc… per encarar la pujada. Vaig completament sòl!... i vaig patint perquè no veig molt bé les marques… primer avituallament I paro uns 30” a veure però també a esperar un grupet i anar junts…

Del 5 al 8 hi ha un parell de pujadas molt fortes… que caminant es fan bé… vaig bé de cames i de cap.. vaig mirant el meu nou Bryton (avui l’estreno!)… i em vaig entretenint amb disfrutar en correr pel bosc…


En un tram, no sabem cap on anar… i de fet sóc jo qui pren la decisió de cap on tirar… i veiem un noi amb dorsal que ve de cara que ens fa dubtar… però seguim endavant… i als kilòmetres descobrim que anem bé…


Ja sé mes o menys on som… ara ja es més baixada que res… fem la pista cap a les antenes.. amb dos piris (un noi i una noia) i la dona de l’Abel (no recordó el nom!) fins fer la baixada final al poble…

Em surten 12,81km en 1h 44’07”… I veig la Meta molt desangelada, sense gent, cosa molt extranya… agafo aire per saludar l’Ivan, la Laia i el Jaume, que m’estan esperant... i amb el pas dels minuts, a la recollida del bocata, escoltant a la gent, m’asabento que molta gent s’ha perdut o ha tallat volent o sense voler… això ja em va pasar fa dos anys.. i sincerament, avui estaba molt poc marcat tot…


Un pena, ja que un recorregut i entron fantàstic es mereix una cursa millor…

domingo, 11 de enero de 2015

Duatló de Mataró 2015



Team VO2!


 
Espectacular imatge dels boxes
Un any més a la duatló de Mataró… cada any amb una preparació diferent… poca, pero diferent. I cada any vaig a petar als mateix temps, i cada any disfruto igual tot i no patir als mateixos llocs. Enguany.. patiment al que més fluix portaba, la bici… i patiment, sobretot baixant… pero com sempre, disfrutant de l’esport i de la gent que l’envolta.

Amb el debutant Alexis

Quedem amb els VO2 Eloi, Laia, Ivan i el debutant Alexis… diexem les coses a boxes i temps per fer un petit escalfament amb l’Ivan que ens serveix per petar la xerrada i posar-nos al dia de la vida!.. i just quan vaig cap a boxes… zas, rebincada de tormell dret!... arribo a la sortida mig coix… amb el temps just per quixarme a la Gemma Badia… posar-me al costat de l’Alexis que debuta i és una mica més rapid que jo i… sortida!

Primera volta de Run donant-ho tot!

Sembla fins i tot que tingui bon estil!

Baixada a boxes... vigilant el tormell!

Després d’uns any, l’experiencia és un grau… i sé que s’ha de correr molt per se dels últims!... si si, dels últims, perque la primera volta al Cross vaig bastant fort i no tinc més de 15-20 corredors al darrera… i la Segona volta es questió d’aguantar.. ja que m’he tornat a rebrincar el tormell dret fins a 3 vegades seguides… però aguanto entre els anims del la gent que ha vingut, entre ells en Santi… l’Alexis va al darrera, que extrany, perquè córre mes que jo!.. entro a boxes i he anat a 4’45”.. tela!
Sortida de Boxes amb el menjar a la boca!

La transició com sempre lenta, ja que l’Alexis estaba 20” darrera i quan surto, ja va al davant… La bici es resumeix en … una Primera pujada llarga que posa a tothom al seu lloc… Enganxo a Alexis, ens animem… i primera baixada també llarga i técnica on confirmoque ho passo molt malament baixant.


La part del mig és un constant puja baixa o més d’una vegada he de posar el peu a terra per culpa de les arrels i la meva mala traça… pero vaig fent, es entretingut i molt bonic… però arriba un punt que es fa llarg.. fins que aaribem al camí de la Granja… temps per recuperar ritme de pedal… i a lo lluny veig a la Laia… no deu anar gaire fina si la veig!

Arribada de la Btt amb cara de patiment...

Arribem al tram final de pujada i he de donar-li un gel a un noi del vic que va mig marejat… gir a la dreta i avall… foto i crit d’ànims al gran Fotògraf Adrià Triquell (després a boxes el felicitaré per la seva feina)… i baixada fins al “mur” de sota les pistes… darrer peu a terra maleïnt tot! I pista fins a boxes…


Els ànims dels VO2 que ja han acabat m’esperonen… pillo un gel de Magnesi que tenia per casa i havia portat a veure si em va bé… ecs!... és dolentíssim, be caigua i a córrer!

el gel de Magnesi era fastigòs... però va anar molt bé!

Tinc petits símptomes de rampes, pero a la que porto 500 metres noto que milloro el ritme, la respiració… fins i tot, algo insòlit en mi, avanço gent al correr!... será el magnesi o será un placebo… pero corro bé… animo a la Laia, que está patint molts dolors al peu i ja acaba… apretó una mica per pasar a 2 o 3 corredors més i entro a meta en 2h 36’58”… 4 segons més que l’any passat, pero… sorprenentment, disfrutant més al correr que a la bici… será que ara faig més km a peu?...

Arribada a Meta content!

Conclusió, m’ho passo bomba, mai seé el millor, però el cos té, per un cantó memoria i per l’altre és molt agraït amb el que més hores li fas…

Els VO2 finishers a la duatló de Mataró


domingo, 4 de enero de 2015

La Piratada 2015




Arrenquem l’any 2015 amb La Piratada, una cursa nova, organitzada a Premià, com diu el nom.. de forma Pirata. Siplement 4€ per fer una Cronoescalada desde Can San Pere fins a la Hermita de Sant Mateu (6,5km) per després baixar reagrupats… baja, una barreja entre cursa i trobada d’amics per correr.


Vaig quedar amb el Sergi Pallejà (novio de la Ruth) per fer-la… quedem a les 8:30 per anar cap a la Sortida que és a les 9. Un cop allà, també hi son els classics, l’Ori i el David, el Diego, en Victor Torroella, en Sergi Ferran entre d’altres… Petit Briefing i fem la sortida desde el Carrer.


Volem fer-la mes o menys junts, com a mínim el tram asfaltat fins a les Escales i sorra que puja a la Cisa.. és el km 2 i no hem parat de pujar i anem a 5’30”… jo ja esbufegant, pero sense perdre el cachondeo amb en David, el Victor i el Sergi Pallejà…

Arribem les primeres rampes just abans de la cisa… el Victor camina, el David l’espera, jo també camino i el Sergi marxa… jajajaj, menys mal que deia aquest que seria l’escombra!... i un cop a la Cisa, comença la pujada de debò… és un constant anar pel bosc, per camins totalment desconeguts, perfectament senyalitzats… aio puja i puja.. i com camino, em permeto el luxe de fer alguna foto!


Arribats a dalt, petita baixada per la pista… el que significa que tornarem a pujar… efectivament, pujem desde la Cadira del Bisbe fins a les Antenes… segueix sent dur, pero ja se on sóc i sé que no queda gaire…




Sento la gent animant a dalt… tram final i arribada a la Hermita de Sant Mateu en 55’ per fer 6’8km amb quasi 600 de desnivell i em trobo a dalt un amnient sa… tota la gent que ja ha arribat animan els que anem més endarrerits… habituallament i petem la xerrada…

Ens reagrupem en diferents grups per baixar pel Cerviol i anar a buscar Can San Pere on ens espera la butifarra.

Com vam comentar, algunes curses que valen 4 vegades més no tenen l’ambient d’aquesta… i això que era la Primera Edició… Felicitats!