sábado, 26 de diciembre de 2015

Sansi de Masnou 2016



Un any mes, la San Silvestre de Masnou es converteix en la Cursa del Nadal de la Familia. Quedar amb el meu Germa Finlandes, les meves cosines, els seus novius, etc... Per fer una cursa de 5km explossiva que et deixa sense aler.


Surto de premia corrents, m'acompmya el Victor i el seu vei i em serveix per escalfar 5 kilòmetres, xerrant sobre el Nadal i altres coses.

La cursa no té més història que correr a tot el que doni la burra. Em posos amb el David junt a la banderola de 20' a veure si els puc seguir.


Primer km a 3'50"... Segon km a 4:00... He de fer mitja de 4:09 perque la Mariona ha fet un tiempazo a la Cursa Femenina que tot just ha acabat abans de la nostra... Pero a aquest ritmes no hi estic acostumat. La part de sorra de la platja direcció Premià, tot just sortir del Port de Masnou, se'm fa llarga... Falta l'aire i encara queden 2km, baixo ritme... Tornant pel passeig intento agafar el poc aire que et deixa anar a poc mes de 4'15"... Em passa en Jaume Riera només entrar al Port i em serveix de referencia per fer el darrer esforç i apretar fins al final per fer un 21'18" que per mi esta fantastic... baixant quasi 20 segons de l'any anterior!



Ja podem anar a pels canelons... Decideixo tornar en cotxe amb el meu germa i el Marc i en Feri... pero no!... Passa pel meu costa en Juanka Robles... Excusa per tornar corrents a casa... a la tornada el Juanca ha de suportar les meves queixes constants, ja que estic fòs però al final, arribo a Premia i em surt una tirada total de 15km... not bad!

domingo, 6 de diciembre de 2015

Mitja Marató Mataró 2015



  
Doncs sembla que la feina va donant els seus fruits!... Anar amb 6 kg de menys al cos (gracies a Laia Cuevas tot i que no segueixo a rajatabla la dieta!)… tenir un ritme d’entrenaments constants (no molts, dos dies a la semana!), venir d’una Tardor de Trail (m’ha donat el punt de sacrifici!)… i arribo a la Mitja de Mataró, la que Estrena la Temporada, i em poso al 1:44’11” … a 41” de la MMP a la Mitja de Barna de l’any passat… si treiem el temps que perds a la Pujada de Sant Simó… voilà!... i el millor de tot, com ha anat la cursa i les sensacions posteriors!


Com cada any, logística de Cotxe per anar i aparcar al centre de Mataró… enguany, anava amb el Ruben montmany, en Karamo i en Toni Serra (que debitaba a una mitja)… un cop a Mataró, trobada amb els membres de l’equip VO2 que feiem la prova… Rai i Aida, Basseda, Montesinos, Jordi Pujol & Mar… fa una mica de Fred i comentem la táctica a seguir…


Avui seré la parella de Ball d’en Ruben, te molt bon temps a Mitja (1:38’), encara no ha arrencat la pretemporada i em retindrá perquè no m’hipermotivi a la sortida i porti un Ritme constant de 4’50” tota la cursa… Anem al cotxe, deixem la roba, escalfem una miqueta amb en Jordi Pujol i cap al Calaix de sortida.

Arrenquem entre la gent, intentant agafar el ritme promés… el tram inicial és nou, anem direcció Argentona per un constant puja baixa que a mi se’m fa amè… Vaig alegre i cómode i retenint-me, sempre mirant el Ruben i la Llebre del 1:45’ que la portem al darrere… Km5 en 0:24’37”


Del 5 al 10 arriba la baixada fins al Port… i segueixo amb la sensació que podría donar més, però avui toca fer cas al Ruben i quedar-me a un ritme constant. Em dedico a anar cridant i animant els amics i companys com en Victor, el Sergi Garcia, en Basseda, en Pujol, en Montesinos… Passem el km10 en 48’54” i arribant a la rotonda de gir veig que el Ruben es despenja… em sembla que algo té (després em comentará que tenia mal al Taló d’aquiles). Porto l’Alex Comella amb un parell d’amics al davant i m’ajunto a ells. Veig que porten el ritme constant que vull…


Arribem a la Nacional-II, potser el tram més aborrit… l’Alex i jo seguim amb el ritme constant i depenjem els seus amics. Ens toca fer-nos compañía i ens anem motivant entre nosaltres i el que anem creuant. Passem en Karamo, que va molt clavat… i en fer el Gir de Tornada enganxem en Bienve… tiet dl meu cosí i un classic de l’Atletisme. El ritme no decau, arribem al KM15 en 1:13’27” però en l’habituallament, en Bienbe ens perd conva i el deixem enrrere… ha estat un plaer compartir kilòmetres amb ell!


Ja començo a notar el cansanci, l’Alex m’anima, ja no podem defallir!... i sorpresa… adelanto en Marc Roca (no sabia que la feia!)… ara ja només queda anar fins a la Laia l’Arquera… em plantejo que son 3 series de 2.000m … anar, tornar i pujada final… i així em serveix de Motivació… 


Arribem al 18 i li dic a l’Alex que em quedo… va fort i jo vull recuperar per la pujada final, passo de 4:50 a 4:58… suficient per agafar aire i encarar la Pujada de Sant Simó… que se’m fa molt i molt dura.. no vull caminar, pero em costa més del que em pensaba… fins que arribem a la Ronda Cervantes… això ja està fet… pujada final i miro el rellotge… no he fet cálculs en tota la cursa i me n’adono, en arribar al parc que estic més a prop del meu millor temps que del 1:45’ … motivació extra per apretar una mica i entrar super content en 1h44’11”… el que deia… amb la sensació que en una cursa plana, seguint entrenant com ara puc baixar el meu temps… a Granollers o a Barcelons ho intentarem!




domingo, 8 de noviembre de 2015

BurriacXtrem 2015 (25K)


Sempre somrient... aquesta es la clau!

Doncs ha arribat el final de Temporada, per obligació i per Calendarí. La BurriacXtrem sempre és el final o el principi de la Temporad, depèn de si has descansat abans o després. Però cada any, será per l’època o será pel que sigui, arribo malalt a la Cursa.

Enguany arribava fi després d’un Setembre i Octubre en un gran estat de forma provocat pels reptes de Berga, Burriac Atack, Sant aMateuXtrail i baixar de pes (gracies Lia!). Però just dos setmanes abans, agafo un refredat, que després es converteix en una mena de grip, que porta mal de cap, un parell de diez de mal de panxa, mocs i fluixera i que no acaba de marxar mai. Fins al punt que arribo a la cursa amb 13 dies de no fer res… a veure que sortirà!

la Família VO2Team

El dia de la cursa estic millor de cap, però a veure com respon la respiració amb els mocs i les cames amb els kilòmetres. Per suposat, es tracta d’una prova multitudinària a la Famñília VO2 i per tant, entre fotos, saludar companys, parlar amb amics i coneguts… ni escalfem ni res i ens plantem al calaix de sortida per fer els 25km de Trail.

sortida multitudinaria

He mirat el Desnivell i crec que enguany és més fácil que altres anys… Els primers 10km sónd’escalfament amb una gran pujada i una gran baixada fins al primer Avituallament al km9. Decideixo no sortir fort, m’enganxo a en Fernando Pruñonosa i anem fent al tram inicial del Poble fins que veig a l’Alvar al davant i me n’hi vaig amb ell apretant una mica.

Arribant a la Claca VO2Team (Cesari, Gemma & company...)

Efectivament, la primera pujada es llargueta, pero entre taps, pasar gent i que és al principi es passa bé. No em vull cremar i l’Alvar marxa endavant i en Fernando queda enrrere. El bosc està increíble, humit, amb boira, ni fred ni calor, está per disfrutar de córrer per la muntanya… m’encanta!

Ja baixant agafo a l’alvar i anem comentant una mica la jugada, tot i que els mocs no em deixen parlar i respirar a la vegada, cosa que segur que agraeix!... arribem al primer Avituallament, al km 9… ara ja “només queda acabar aquesta pujada i fer 3 pujades llargues més!”… qui no es conforma es per que no vol!

Arribant a dalt veig que l’Alvar ja es queda… doncs o jo estic millor del que em pensó o ell està pitjor i em trobo el “gran” Carles Solé… quina alegría… en aquesta Cursa cada any ens trobem, sigui al principi o al final. Li fa mal al genoll i ha d’anar regulant sobretot a les baixades per l’impacte… Es converteix en el meu Company de viatge al llarg de 10km… anem junts, animant-nos, comentant la cursa, comentant la gent, comentant i, sobreto, disfrutant en el patiment… perquè ell segueix amb el dolor de tant en tant al genoll i jo començo a notar la “malaltia” que arrossego i les cames em comencen a fer figa.

No em cansaré de dir que el recorregut es fantàstic, el bosc està meravellòs i aquesta cursa es per disfrutar “d’una passejada pel bosc” tal i com li vaig dir a en Gonçal Cadillac quan me l’he trobat al primer Avituallament.

Arribem a la Mutua, la Familia d’en Carles está allá per avituallar-lo tant física com animicament. Ja només queda la llarga baixada per acostar-nos a la Pujada Final al Castell. I Baixant, en un trencant, perdo en Carles que es queda estirant. Ja no puc parar i li dic que tiro. Començo a sentir com els Bessons m’avisen d’enrrampar-se… Gel cap a dintre, molta Aigua al Avituallamanet final i no hi pensis!

Acompanyat dels gran Carles Solé Piqué

Pujada al Castell per la part de les roques, molt de desnivell però com es quasi escalar, no pateixo tant.. la baixada Final ja és unaltre cosa… amb les cames inactives 2 setmanes, començo a pensar que en qualsevol momento hauré de parar enrrampat, però al final ho controlo i arribo a la llarguissima recta d’asfalt que ens porta a la Plaça de l’Ajuntament d’Argentona. 

no tinc gaire estil, però arribo a tot arreu!

Pensava fer mes de 3 hores i mitja i Arribo somrient en 3h 07’ saludant als companys d’equip, saludant al gran Carles Segarra que em fa un book fotogràfic, saludant a l’speacker Jose Spà, un vell amic de Televisió de Mataró. Repte assolit, malalt, amb mocs però amb un cap de ferro i una ànima que em fa disfrutar de tots i cadascún dels moments de les Curses.


Entrada Triunfal a plaça amb reportatge Fotogràfic de Carles Segarra


Meta, marcar xip i saludar a Jose Spà!

La temporada vinent, més i millor!

recollint premi d'en Cesari amb la Leo!
veure amics i coneguts com el nebot del Jose... quina il.lusió!

lunes, 19 de octubre de 2015

1a. Sepsis Challenge Maresme




La 1ª. Sepsis Challenge organitzada per la nostra companya d’equip, Emma Bosch es converteix en la cicloturista fi de temporada i en la trobada que feia temps, tots els amants del ciclismo del Maresme estavem esperant. Eren només 77km però fent els 6 ports de la zona.


Quedo al matí amb un amic de colla que s’ha animat al ciclismo, l’alex Pueblo que ve amb un amic seu de Piera i a pedalar de nit cap a la Zona del Campus de Mataró on ens trovarem tots… companys dels VO2, amics ciclistes i coneguts.


Quasi amb el temps just per anar a recollir el dorsal i lavabo i cap a la sortida. Els VO2 ens posem al darrera de tot, la intenció es anar Xino Xano amb en joan Pol, la Meru, la Gemma, Jordi Pujol, Edu, Leo, Joan Baseda, Oriol Canals, Sergio, etc…

Un cop sortim, el ritme es massa lent i em deixo embolicar per l’Oriol Canals i ja al tram de la Nacional 2 cap a vilassar ens animem… fins al punt que a Vilassar mateix el deixo anar i ja em quedo en terra de ningú… en l’escalfament cap a buscar el primer port, Orrius.

 Just arribant al poble, em trobo l’alex… que anaba al davant. Fem el final del port i la baixada junts i anem cap a Parpers, on es queda enrrere. No vaig fort, però ell acaba de començar… i disfruto anant entre ciclistes. Habituallament a Dosrius, paro molt poc, em trobo l’Edu i la Leo que van també fent el paseíto, ja que la Leo vol apretar a la Crono del Darrer port. De fet fem el bordoi d’anada i Tornada Junts… comentant la jugada!

Arribem al Collet i em sorprèn que estic disfrutant, sense apretarme per a bon ritme… de fet, els perdo a la Baixada I després sabré que al badén de la Carretera de les Aigues de la Roca han punxat!


El darrer port, Orrius des del Vallés, creía se’m faria més dur, però en ser Cronometrat em dona aquest punt de reprís que, després de 5 ports, ja no tenia!... de fet, faig a l’Strava el meu millor temps amb 19:32!

D’allà tot cap a baix, disfrutant de la matinal ciclista… em fico en un grupet de 3-4 que tirem fins a arribar a la Reacta d’Arribada.


Resum, Cicloturista molt ben organitzada ja que teniem preferencia de pas a tot arreu amb policies, mossos, servei mèdic… i eso, que només es la primera... Repetirem!