domingo, 29 de septiembre de 2013

Sant Mateu Xtrail 2013






Primera Edició de la Sant Mateu Xtrail, com dic sempre, cursa obligada en ser al costat de casa. Tot d’amics, coneguts i saludats la feien, alguns la curta de 11 kmts. Altres, com jo, la llarga de 21. Entre ells, els VO2 Eloi, Alvar, Josep Guell i el meu inseparable Edu. Ens trobem 20’ abans pel Sant Jaume i ens fem la foto de rigor… per allà també están en Miki, Agus i Ernest, Oscar Martinez, així com la colla de les meves cosines amb el David i l’Oriol, que també fan la llarga.


El David, l'Uri, la Mariona i els seus amics...

Els VO2 abans de la sortida


Un petit escalfament, no gaire i cap a la sortida. Hi ha bastanta gent, sortim enmig del grup, però en el km inicial voltejant pel poble, anem xerrant i rient i ens passa quasi tothom. Arribem a la casa del moro, per agafar el primer corriol i hi un tap, miro enrrere i queden no més de 10-15 persones… Fem corriol amunt mig caminant i a la que trobem pista, l’Edu decideix marxar al seu ritme, mentre Eloi i jo veiem com Alvar es despenja (acaba de ser pare i estar 3 setmanes para es nota finis i tot per un Ironman com ell).


La Volteta pel poble xerrant i rient


El més dur, els primers 3 kmts de pujada já han passat, ara fem pista i camins fins teià i l’Eloi, sorprenentment també es queda enrrere (li passa factura la pallissa que el dia abans es va fotre amb la Btt). Veig el David de la Cris que abandona… el maleït genoll el té amargat!

Arribem al mirador i baixem per la pista fins a Alella… m’ho conec tot, és per on entreno amb la btt, i això m’anima. Passem per les vinyes, per Can Raimí i tornem a pujar fins a arribar a la Font de Sant Mateu on em trobo amb els Ibers Victor, Mendi i Carles animant!


perfil de la cursa


Baixada, portem més de 14km i em comença a punxar el ciàtic en les baixades, fins al punt que quasi no puc apoyar la cama dreta!... de cames vaig bé… de coco millor, ja que arribem al basurero, fem el Vietnam de pujada i baixem cap a premia de Dalt per llocs coneguts… però les baixades se’m comencen a fer un suplici!


Algunes de les vistes a la pujada


A la cadira del bisbe ja veig que faré poc més de 2 hores i mitja, quan jo pensaba fer 3… arribem al poble i l’asfalt empeny cap a baix i a la recta final… em trobo a la Paula corrents cap a mi!... li encanta entrar a Meta amb mi… i a mi més!... Arribo en 2h 37’ i amb la sensació que si no em fés mal el genoll, hagués arribat com si res.


entrada a Meta amb la Paula

 
Un cop a meta, l’Edu em diu que ha fet 2h20’ i esperem l’Eloi i l’Alvar que arriben junts de la mà en 2h.56’… només els hi faltava la birra i les olives… llàstima que m’hagi deixat el Xip i no hi han proves que hagi guanyat a dos Ironmans del meu equip… jejeje!

Felicitar També a la Organització de 7Sports d’en Marc Forès, ja que la cursa ha estat un éxit de participación, amb un circuit molt maco, ben marcat, bons habituallaments i ben organitzat…

sábado, 14 de septiembre de 2013

Triatló Olímpic de Tossa 2013



 
Tossa va ser el meu final de Temporada pel que fa a Triatlóns… i la constatació que sense entrenar es pateix molt i que el setembre, porto un gafe a sobre… o una cosa va lligada amb l’altra.

La Cursa era dissabte a les 15h. per tant, res de matinar, agafem la familia i anem cap a Tossa, busquem un lloc per dinar ben d’horeta…  i ens anem reagrupant amb Oriol i Xavi Antequera (VO2), miki (Fisiopremia) i Sergi Farran i Puchi (Ibers)… Edu, es baixa d’última hora já que Narbonne li há passat factura i està desmotivat.
Amb en Miki... el meu fisio i participant, també!

Dinar, Xerrar, recollir dorsals, deixar les bicis i cap a la platja… on ens trovem a la Meri i en Joan Pol com a suporters d’excepció. Em poso al bem mig… avui vull donar-ho tot!... i sortida!


Entrada a l'Aigua!
 
Com sempre arribar a la primera boia és f adur, no es veu res, molta gente.. fins i tot, per primer cope n 3 anys, rebo una patada al nas que em deixa uns moments KO!... en arribar al Gir… leso nades creixen i la gente, extranyament s’obre molt!... jo decideixo anar a la meva… gir i cap a la platja, ja més cómode… Sortim i entrem de l’aigua i segona volta on ja estic al meu lloc, la part del darera, nedant sense agoviaments. La part de les onades, snese tanta gent es fa millor i tornada a la platja per arribar a boxes en 34’…



Transició

Faig la transició sense pressa i a pedalar… Em poso al meu ritme, sense pressa però sense pausa… Fa vent!... començo a avançar gent a la que comença el primer port. Fins i tot passo a en Sergi Farran… vaig deixant els grups i pssss… punxada!!!... em cago en tot!... miro el rellotge i a canviar la roda del davant!... van passant gent, els que havia adelantat i els que venien al darrera meu de la natació… i jo liant-me amb la coberta dels collons!... em passen ja els Avis i les darreres noies… fins i tot un mosso em diu “no et preocupis, ara ve el cotxe escombra!”… finalmente canvïo la roda en 14’ (a Ferrari ho fan més ràpid)… i ja vaig creuat perquè estic sòl.

Tot el camí sol es va fer dur!

Començo a adelantar a gent, de tant en tant. De llagostera a Sant Grau fa un vent més fiort que la setmana passada… segueixo passant gent, però avui acabao si o si !... poso el « Mode Molinillo » i ja arribaré… Faig la bici en 1h55’ + 14’ de punxada … a boxes estan els supporters (Maria & Co.) extranyats… i els crido que he punxat però que acabo!


Arribant amb la bici...

A córrer, dos voltes de 4,5km… i em plantejo ritme marxeta, já que no tinc cames per la falta d’entrenos, però avui sique tinc cap per acabar. Faig la primera volta i tinc temps per somriure als supporters… també hi és el míster Ricard!...


Nom del Restaurant?... Riquíssimo! (Missatge subliminal?)
A la primera volta, amb temps de somriure!


Encaro la segona volta pensant en que és un entreno, que ja arribaré i que será tot més èpic… el que em va falta a Narbonne!... Arribo al final, crido al Ricard: “sense entrenar no e spot competir!” tot rient… la Meri i en Joan Pol em criden que em pari… giro la curva i… la Paula està “pixant”… em paro per esperar-la… já que el millor de tot és entrar amb ella… fa 2 anys vaig entrar amb ella en braços (4 mesos)… avui já entra corrents ella davant meu i rient!... 3h40’ per posar Punt i Final als Triatlons enguany…


Darrers metres...
La Paula tirant de mi...

Entrada a Meta!
Després de dos anys... pesa més!



34 124 Sergi Puigmal Orozco                               2:38:13    28:31       1:58:07 29               CLUB ESPORTIU IBER
45 269 Xavier Antequera Sànchez       2:42:13    28:32       2:05:27                    CLUB VO2
66 320 Josep Oriol Canals Rodon      2:47:21                    2:03:46                    CLUB TRIATLO VO2
143 372 Miki Martinez Nogales            3:01:25    30:25       2:14:11                    FISIOPREMIA
213 317 Sergi Farran Minguell             3:16:09    32:19       2:31:57                    C.E.IBERS
271 189 Ricard Torres Puighermanal 3:40:01    35:04       2:46:50                    CLUB VO2


Oriol, a una setmana de Menorca està On Fire!


Miki entrant a Meta...


domingo, 8 de septiembre de 2013

Extreme Man Narbone



La Extremme Man de Narbone em va demostrar que tot i haver-ne acabat un parell, una Half són paraules majors i no es poden subestimar.

Cap de semana a Narbone, amb Edu i Sonia, David i Clara (amb la Mia) i Rafa i familia. Estava plantejat com a finde Ludico-deportivo, ja que divendres, pujavem a Narbone al vespre per fer nit. Dissabte al matí era la part Familiar del finde, ja que teniem planejat anar a la Reserva Africana de Sijean. Passem primer per a recollir els dorsals de la cursa, i cap a Parc.




És interessant d’anar-hi, fas una part en cotxe veien Jirafes, lleons, Rinoceronts, Astruçus, etc… i després hi ha una part caminant, que no vàrem completar ja que les pekes de la familia havien de dinar. Dinem i comença a ploure així que.. passem a veure un momento els elefants i cap a l’hotel a recollir les bicis i portar-les a boxes.

Arribant al camping, comença a caure una tromba d’aigua que ens fa estar dintre dels bungalows, patint per la cursa de l’endemà i per com portar les bicis. Finalment, a través de l’Eloi i el Santi, que ja han arribat a Narbonne, ens enterem que avui no es porten les bicis. Decidim baixar al poble a pasar la tarda, reclosos en un café… Allà ens trobem amb l’Imanol & co. I decidim anar a Sopar “ben d’hora ben d’hora”… a les 21:30 ja estem de tornada cap als Bungalows… perfecte… ja que demà s’há de matinar!

Dissabte a la tarda va caure una bona!

A les 6 esmorzem fora del meu bungalow Edu, David i Jo.. já no plou, però fot un fred i un vent que no ens agrada. Arriba en Rafa i ens unim a la carretera ambe n Santi i l’Eloi… la imatge dels 6 rodant en bici de nit amb la llum del mobil és épica…

No anem molt sobrats de temps i a cuita corrents deixem les bicis, bosses, ens posem el neoprè i cap a la platja. Provem l’aigua, esta calenteta!... esperem la sortida i pam, a nedar! Em poso al darrera, però sóm només 300 participants, pel que molt em temo que res de cops… I Efectivament, l’aigua està de conya, calmada i e spot nedar tranquil·lament, já que fins i tot surt el sol que fa que les boies es vegin perfectament. Fem la primera volta, sortim de l’aigua per tornar a entrar. Vaig dels ultims, però vaig còmode… la segona volta se’m comença a fer llaga fins que encarem el tram final… acabo en 48’33”

Toca pedalar… i només sortir, ens trobem en el plà un vent de cara constant que no et deixa descansar… sé que el port està al km 16 i decideixo no cremar-me molt. Anem molt sols, i en arribar a la pujada, el vent já no molesta… quin alivi!... i baixant em passa el Victor del Corral com un avió… faig la primera volta en 1 horeta, a uns 27 de mijta… saludo a les nenes i altre cop el vent de cara. Em passen en Santi Pellejero i l’Alber tmoreno… el míster està molt fort!

Primera volta en bici... encara reia!

 
En Santi em va passar com un avió!


Amb l’aire de cara em faig companyia amb la Delia Banus, de Triatletasenred … compartim que es fa més dur el pla que la pujada al port!... ja en portem 2!... i baixant, l’anécdota del día: Porto el Paravent i ja fa calor i em fa vela, decideixo treure-me’l i donar-li a la Maria… rotonda, me’l començo a descordar i se m’enganxa amb el rellotge, no me’l puc treure, caure, caure, caure… zasca, estiro fort i es trenca la Corretja… em cau el rellotge i he de parar per agafar-lo i posar-me’l al pit!... vaya tela!... 

Casi la lío treien-me el chaleco!

La tercera volta ja es fa més dura… odïo el Vent, anoem totalment sols i el Portet ja és un port del Tour!... baixo relaxant cames… per acabar en 3:02’41” a una mitja de 29,56 Km/h…

Toca correr i, desde l’inici, veig que vaig mort!... três setmanes parat per la lumbàlgia m’han deixat sense forces, però aquest cop el cap tampoc hi és, ja que venia pensant en només nedar i pedalar i el correr já veure… i això, amb mita marató per davat es fa dur!... Faig la primera volta i já em vaig creuant amb els Rafa, Eloi, David i Edu i les ‘suporters’ i já vaig dient que no acabaré… 

La cara de patiment ho diu tot!

Porto volta i mijta i en passar per meta, km 10, em paro… estic marejat, árcades, calfreds, rampes als quadríceps… el Rafa, que já ha acabat, diu que m’acompanya… encara em queda quasi 2 voltes!... anem a trote, em va animant i parlant… però no tiro… només vull acabar per la foto!... així que no portem ni un km que li dic que plego… agafo la goma que ell porta al canell i així já em deixaran entrar a METa… faig la pírula, però entro amb la Paula, em faig la foto i em donen la medalla i la Samarreta de Finisher… tot i no ser-ho!

En Rafa, acompanyan-me de tornada per fer la pirula!

Aquesta prova em demostra que s’há de tenir entrenat el cos, però també el cap… i no vénia predisposat a patir 2 hores corrents… espero la semana vinent a Tossa, tenir já el cap preparat per afrontar la cursa amb totes les de la llei!

Mencions especials:
Santi Pellejero, com el bom ví, el tío está fet un toro i va quedar 3er.
Rafa Navarro, a un més de la Challenge de Calella va demostrar que tot l’sforç que porta té la seva recompensa.
Eloi Solà, com sempre animant, sempre divertint-se, li regalaré l’eslogan del meu blog… a més, fins i tot es paraba a la cursa  a peu per animar-me.

Eloi Solà, sempre impertérrit!

David Coll, espectacular debut en Half Ironman, amb 5:21, aquest tio promet.

David Coll, l'autèntica sorpresa... ets un crack!

Edu Lopez, impressionant lliçò, tot i arribar curt de preparació va anar a muerte fins que el cos li va dir prou i, tot i així, va acabar dignament.

Edu i Sonia, entrant a meta!

Imanol, tornada de la lesió, acaba dignament i amb forces per Esprintar i guanyar a un Where is the limit que el volia pasar als darrers 50m.

Imanol, en plè esprint!
I com no, a les Suporters, les dones i nenes, pacients amb nosaltres.

Familia VO2 a Narbonne

3                     PELLEJERO GACIA Santi                    CLUB VO2                     4:07:28,0



45                  NAVARRO ÁLVAREZ Rafa                  MONBIKE MATARÓ       4:47:07,7

104               SOLA LAGARES Eloi                              CLUB VO2                     5:12:40,0  

129               COLL PELLICER David                          CLUB VO2 61                5:21:35,2         

156               LOPEZ BARRANCO Edu                         CLUB VO2                     5:32:09,5

158               ZABALA RUIZ Joseba Imanol                 CLUB VO2                      5:33:11,2 

DSQ               TORRES PUIGHERMANAL Ricard        CLUB VO2 202 

SWIM                 0:48:24      02:33          
BIKE                  3:02:41      29,56
RUN                   DNF