domingo, 29 de diciembre de 2013

Duatló de Cabrils 2013


Els VO2 + en Rafa Navarro


Preparatius abans d'entrar a boxes

Per 4rt any consecutiu, l’any s’acaba amb la Diatló de Mutanya de Cabrils. Enguany, había convençut en Rafa per fer-la. També vaig engañar els VO2 Ricard Cesari, Oriol i els debutants a l’equip, Juan Coronado i David Vergés.

Pujem el Rafa i jo pedalant desde casa, tot un privilegi. Ens preparem als boxes i escalfem una miqueta, tot repassant el circuit, que será el mateix que l’any passat. Anem cap a la sortida i just me n’adono que, novament, m’he equivocat de xip… així que no tornaré a sortir a la classificació… en tinc 3 a casa (aquest més regalo els dos que em sobren per qui els vulgui!!)

En Juan al seu inici de cursa

En Cesarial primer tram de correr

com es pot veure, vaig sortir desde del darrera de tot!


La sortida com sempre és a “cuchillo” i jo em poso al darrera de tot per no molestar. Els primer tram de córrer són dos voltes a un circuit que és basicament una pujada constant i dura de 1km i baixar pel bosc. A la primera pujada m’animo amb en Carles Solé (Piri i premianenc i “Follower”) que s’ha animat a fer-la… Encarem la segona volta i em poso a xerrar (com no!?) ambe n Chus, un Veterà de l’Hospitalet… i la companyia ens fa arribar a dalt cómodes. Baixada i cap a boxes, on veig en Cesari já canviant-se les sabatilles, amb un temps de 28’30”.




Juan Coronado

Oriol

David Vergés

Ricard Cesari

Al final de la segona volta amb el Chus de l'Hospitalet

Agafo la bici i al lío… jo ja m’ho conec… la primera rampa d’asfalt és matadora i pilla a uns quants a contrapeu… agafo el molinillo i a escalfar!

La primera rampa de la bici era matadora!



Agafo la mutua, en Chus de l’Hospitalet comença a tirar, no em cebo, això és llarg i a mitja mútua ja l’enganxo i ens animem fins arribar a dalt. He menjat i begut bé… baixem un bon troçper pista i toca la part dura del circuit, la pujada a les Antenes. Ja vaig totalmentn sòl, ningú pel davant i darrera… les rampes se succeeixen i les vaig passant… fins i tot passo a un parell de corredors.. però a la darrera pala, em patina la roda just a l’inici i la he de fer a peu… llàstima !


I quan pensava que habia passat lo més dur, doncs no! ... a la baixada de les antenes pateixo més que pujante… he de posar el peu a terra un parell de vegades i em passen dos o três corredors. Realment sóc dolente i cagat baixant tot i portar una doble.

Ho passo pitjo baixant que pujant!

Encarem el tram final per arribar a dalt del coll del Porc i em passa en Toni Noé, tot un veterà i no vegis com tira!... já només queda la baixada a boxes, però al tram inicial, unaltre cop m’he de baixar de la bici en un parell de trams. Arribo a boxes en poc més de 1h 30’… dins el temps previst, però amb bonés sensacions a les cames… i sorprenentment, torno a veure en Cesari a boxes… “doncs no m’há tret tant”… i lifaig un crit “espabila que t’enganxo!”


En cesari atrapat per en Toni Noé

Darrer tram de correr… vaig fent, no vull parar… però el troç final de pujada, veig que avanço el mateix corri o camini… i cap aval… vaig amb una noia… comentem que això já está… entro a l’asfalt final i tinc a la Peke esperant-me per entrar a meta amb mi… no hi há res que em faci més il·lusió!

 

NOM COGNOMS TEMPS TOTAL RUN 1 (5km) BIKE (20km) RUN 2 (2km)
JUAN CORONADO 1:47:26 22;57 1;15;21 9;08
ORIOL CANALS 1:49:04 23;56 1;14;19 10;49
DAVID  VERGES 1:56:14 25;47 1;20;20 10;12
RICARD CESARI 2:14:04 28;05 1;34;25 11;34
RICARD TORRES 2;17;15 28;30 1;34;30 15;15




jueves, 26 de diciembre de 2013

San Silvestre de Masnou 2013



Com es tradició, per Sant Esteve, la San Silvestre de Masnou. Enguany el meu germà no la podia córrer, així que vaig quedar amb el Rafa (que esta on fire) i l'Uri dels VO2, que tampoc para.


Vam anar corrents desde Premià per sumar kilòmetres. Xerrant xerrant ens plantem al Port de Masnou per veure la sortida de les nenes del Rafa (corrien la infantil) i per animar a la Irene i a les meves cosines a la cursa Femenina.

Escalfem una miqueta per no arribar freds a la sortida i ens posem al ben mig... tot i que l'experiència em diu que el primer kilòmetre serà un constant d'adelantar i ser adelantat. El Rafa, amb problemes a l'Isquio tota la setmana, em comenta que vol fer-la amb mi... que és el seu tran-tran (!)...



Sortida i arrenquem enmig de la gent i decideixo apretar tot el que pugui al principi, ja que el temps que guanyi ara intentaré no perdre'l després... anem a 3'45" i el Rafa em diu que m'estic passant. Donem la primera volta, i ja baixem a 4' ja començo a notar que el ritme tan alt no el puc mantenir... just al encarar la primera passada per meta, li dic a Rafa que tiri, ja que es trova bé i l'estic ralentint...



Encarem el tram de sorra, intento no baixar de 4:30... la tornada es fa pel passeig... i és on toca pensar en no parar i descontar... no baixo de les 180 pulsacions des que hem començat!

La Recta contra meta se'm fa llarga, segueixo a 4:30... baixada, gir a la recta de meta i crits d'ànims de la iona, la Cris i els meus Tiets... apreto al final per entrar en 22'00"!!!


No he batut el meu record però tampoc està malament del tot!

Diumenge tocará patir a la Duatló de Mataró, unaltre classic al meu calendari!

Oriol Setó 139   00:19:06     5000 m    3m 49s/km
Rafa Navarro     00:19:21    5000 m   3m52s/km
David González 00:21:46    5000 m   4m21s/km
Ricard Torres     00:22:00   5000 m    4m24s/km
Mariona Pujol    00:22:26    5000 m   4m26s/km
Cristina Pujol     00:25:54    5000 m   5m10s/km
Irene Lentheric  00:26:00    5000 m    5m12s/km

domingo, 1 de diciembre de 2013

Mitja Marató Mataró 2013





Es confirma que les curses va a díes… la preparació és important, però en l’ambit amateur en el que em trobo, entrenant poc, quan i com puc, come m trobi el dia de la cursa es una lotería… si no, com s’explica que faci el meu Récord Personal a la Mitja Marató de Mataró, després de fer només dos entrenos en 2 setmanes…

 Com cada any, un clásic al calendari, no puc faltar a la cita. Per primer any, m’acompanya en Super Rafa (animal que es va estrenar fa dos anys a la Garmin i ja ha fet Challenge, Marató de NY, etc…). Quedem com sempre al Bar Isaac, una horeta abans de la cursa, amb els Companys del VO2… montesino, Saul, Oscar, Jaume Angulo…  ja que els altres s’hauran dormit ;)… calentets, café, lavabo i foto de rigor… 

 
Moment per deixar la roba al cotxe, ja no fa tant de fred com ahir, i escalfar una estoneta amb en Javier Montesinos. Anem cap a la sortida i el Garmin no se m’encen… em cago en tot!... això, sumat a que tinc mandra m’augura una cursa de patiment, pero tinc al cap que xino xano i prou abandonaments (els dos darrers a Narbone i Burriac Extrem han de ser una excepció)…


Sortim al ben mig del grup… el Rafa, per suposat, s’escapa… rodo a ritme i em trobo ambe l meu cosí Raúl, que no la fa, pero correra amb uns amics una estoneta… m’acompanya fins que em passen en David Gil, Saul i Raimon dels VO2 en plena baixada per cerdanyola, el que em pica animar el ritme… tot i així, m’he posat molt al davant i tinc la sensació que tothom em passa!... passem pel centre de Mataró… es molt maco i baixant!... Camí Ral i encarem l’entrada al port o segueixo preguntant a qui puc com anem.. i em dona per intentar encendre el rellotge i Zas… funciona!... és el km 7 i portem 32’… doncs faig els meus cálculs i comença una cursa de 14km en 1:15’…
 

Vaig saludant i animant a tots els que conec, és lo bo d’aquesta cursa, constantment creuan-te… girem de tornada al port i al darrera porto l’Alvar… si que há sortit endarrerit!... vaig còmode i no noto el fort vent que fa. En Arribar a la Nacional, el vent  apreta però també há sortit el sol.. passem pel km 10 en 47’46”… massa ràpid… de tornada segueixo veient que em passa gent i decideixo pendre’m el primer Gel per fer tota la recta. Vaig bé de cames, llàstima que el pantaló HG em roça molt l’entrecuix i em comença a molestar!


Com cada any, arribar a la Proctle&Gamble es quasi el punt on comença lo dur… unaltre Gel per la tornada amb el vent en contra i… com cada any… amb la gente Tallant a les cantonades… quina mala mania i em fa sertir “idiota” essent dels pocs que fa tot el recorregut sencer!... de fet li foto bronca a uns fent broma i apareix en Parra dels Piris… intenta seguir-me però em crida que no pot amb el meu ritme… això m’esperona i començo a fer calculs amb el temps i ritme, porto tota la cursda sumant 32’ i tot apunta a que puc baixar de 1:50… tot i que no conec exactamente el temps que porto…  arribo bé a la Rampa final de pujada… la faig sense cremar-me molt.. reservant per el quilometre final poder animar el ritme.


Veig la meta al fons i a 300 metres veig al marcador electrònic que posa 1:47’ i pico… apretó, perquè això vol dir que faig el meu millor temps… entro a Meta quasi esprintant… en Montesinos em grava els instants finals… no se quin temps he fet fins que ho miro a Championchip… 1:47’03” … he baixat en 2 minuts el meu temps!... Ara, com a sequel·la, cremetes de la nena a l’entrecuix i caminar com John Wayne durant unes hores!


00109    01254    Xavier   Montesinos Castellar    VO2                     01:23:00
00137    00982    Sergi      Farran Minguell           IBER                     01:24:19
00209    01740    Rafa       Navarro Álvarez         MONBIKE              01:26:44
00213    00774    Jaume Angulo Puerta                VO2                      01:27:14
00295    01424    Raimon Sanjaume I Farrés        VO2                      01:29:30
00409    01078    Oscar    Fernández Ortega        VO2                      01:32:11
00748    01828    David    Gil                               VO2                      01:38:27
00749    02367    Saul       Torres Prados             VO2                      01:38:27
00821    00917    Alvar     Pellejero Monells        VO2                       01:39:10
01186    01120    Xavier   Quesada Farrerons      IBER                      01:44:33
01278    01399    Ricard   Torres Puighermanal    VO2                       01:47:03

domingo, 17 de noviembre de 2013

Burriac Extreme 2013

 


 No tot és possible!... Tenia el Repte de repetir el “patiment” de la temporada pasada a la Burric Extreme. Aquest any, amb menys entrenaments, però amb més experiencia… però després d’una semana amb Grip, que em va tenir fins dissabte amb mal de panxa, i un circuit molt exigent, vaig haber de claudicar.




Des de divendres, llevantada, vent i pluja. De fet, ens despertem pel matí tots dubtant si aniriem a la cursa. Estaba apuntat a la de 25km i el Rafa i l’Oriol setó es van rajar a darrera hora amb un Whatszapp. Jo, veien el xat del VO2, em vaig engrescant i quedo amb la resta a Argentona, a veure que passa!
Arribem al pavelló amb un cel que va millorant. Ens trobem la Família VO2… amb els debutants, els veterans, els joves i els pros… lavabo i foto de rigor.




Al final m’aventuraré a la de 25km, tot i trovar-me els Ibers, que amb bom criteri, es van apuntar a la de 15… escalfem i cap a la sortida, patint per si passarem fred o plourà, já que al final, després de moltes discusions, sortim tots sense xuvasquero.
Sortida i cap munt a enfilar per la Font Picant… ens hem menjat 1km… perfecte!... es fan les primeres cues, però enguany menys, já que hi han 3 sortides. La Primera pujada es llarga, ja que pujem a les antenes, petita baixada per seguir de Camí al Castell de Burriac. Però vaig bé, reservón, sense apretar gaire i disfrutant del paisatge.




Al primer avituallamant, al Castell, al km 6, em passa en Puchi (íbers) com un llamp. La baixada per les pedres es molt perillosa, ja que a més de ser técnica, está molt mullat i me les veig per no caure…





Enfilem la pujada més llarga, la de Cirers. Recordo els camins de l’any anterior i això m’anima. Anem sempre els mateixos al voltant, i segueixo disfrutant del paisatge, sense pensar gaire en el cansament. Un cop a Dalt, torno a parar a l’Avituallament per menjar i veure molt… és el moment en que millor em trobo a la cursa, em van passant els Kilòmetres, mentre camino a les pujades i troto a les baixades.




Pujada a Gironella, ja hem passat l’ecuador de la prova, portem quasi dos hores, i tot i coronar bé, començo a notar que alguna cosa no va bé… tot i ser més tram de baixada que de pujada, el meu cap em comença a dir que no tiro… no és un problema de cames, ni d’estómac… pero no vaig suelto… 

Al km 15 torna a pujar fins a Can Palota i se’m comença a fer llarg. Em començo a marejar, a sentir fred… já camino fins i tot als trams planers fins que em planto al Avituallament 3. Pregunto quan queda… tot i saber que 6 kilòmetres!... pregunto com és el que queda!... estic pensante n abandonar… no em trobo bé, la fluixera de la semana de Grip acaba de donar-me al clatell!... i mentre dubto, un noi de vilassar, que està com jo i tbé há estat malalt tota la semana em diu “si plegues baixo amb tu!”… era el que em faltava… un complice.

Això és per disfrutar!... decidim que amb 19km i 2h.55’ minuts já n’hi ha prou!… baixem amb un cotxe que ens recull a mig baixar i em planto al Pavelló encara mig marejat i sense gaire ganes de comentar la jugada… Més entrenós o menys reptes!