domingo, 22 de julio de 2012

Triatlo de la Vila 2012 (Sprint)


Per primera vegada vaig participva a la Triatlo de la Vila… i em va servir per comprobar una parell de coses: que les distàncies Sprint no m’agraden i que Mentalment estic preparat per tot.

Ja sabia que les distancies curtes era massa “tinglado” per no res, a més de saber que jo no sóc gaire ràpid... però el deub en el mòn del Triatló per part dels compànys d’entrenaments DBIKE, Edu i Miriam, em van empenyer a acompañar-los.

Desde la Half de Calella un dia al mar, 3-4 sortidetes de bici y una pujada a Burriac de córrer… poca cosa per haber passat un mes i mig…

El dia abans, anem a recollir els dorsals i tenim la grata sorpresa de trovar-nos amb Marcel Zamora, 5 vegades Campió de l’Ironmann de Niça i la foto és obligada amb uns dels nous “mites” d’aquest esport.




Com és costum, matinem moltíssim, i l’Edu em passa a recollir amb la Sònia (quin mèrit tenen les parelles que s’aixequen ben d’hora i venen a animar, fer fotos, etc...). Arribem bé de temps per aparcar, evacuar, entrar a boxes on … ja es veu que hi ha molta gent… quasi 2.000 participants!!

Deixem tot ben preparat i busquem a la Miriam, però no hi és al seu dorsal… ja la veurem! Anem cap a la platja tot xerrant, però comprovant que o anem molt lents o la platja és molt llarga!

Arribem on és la sortida, la primera onada ja ha sortit, som la tercera. Busquem i trobem a la Sonia i també ens trobem amb la Miriam i el novio (unlatre patidor matiner).




Surt la segona onada i ja ens criden per anar al calaix, temps just per mullr-nos el gorro i el cap i cap a dintre... Jo sempre em poso a la dreta del tot, però l’Edu i la Miriam neden cap a l’altre cantó... al final decidim posar-nos al mir (error!)... Just abans de sortir, em diuen que em tregui les “perneres” o em descalifiquen. Temps just per donar-li a la Sònia... arriba la Eli (de la feina, també debuta) i sense temps a comentar, sortida!!!

Des del principi comprovo que som massa gent per una onada, assobre, estem al mig i si li sumes que està núvol, fa que la visibilitat sigui nul•la. Intento nedar, fer-me un lloc però és impossible, cops, patades, aigua, aixeco el cap i decideixo nedar amb el cap en alt quasi fins a la boia... on girem a l’esquerra i espero trovar el ritme necessari. Però aleshores comprovem que hi ha onades que ens entren de cantó que sumat a la gent fa dificil mantenir la linea i el ritme... a mé spassem a prop de les roques!!... total que se’m fa llarg i miro el rellotge... portem quasi 20’ i encara em queda per arribar... no ho entenc (després comprovariem que vàrem fer 1.200m enlloc de 750m)... entrem al tram final i accelero i em topo amb... l’Edu!... Sortim de l’aigua i quina casualitat... també surt la Miriam al costat nostre!... entre riures i xerrada (meva) pujem a boxes...

A la T1, lEdu va per feina, el tinc al costat, i jo m’encanto en treure’m la sorra i em quedo enrrere... surto i a pedalar i noto que he punxat!!!!!.... vaya putada!!!!... busco aturar-me on hi hagi algún voluntari que m’ajudi, ja que segueixo sent un negat en la mecànica… i efectivament entre ell, un espectador i jo intentem fer com a la Formula 1… però amb una diferencia, perdo al voltant de 10’ en el canvi… Però on unaltre plega, jo em demostró que puc amb les adversitats i en comptes de venir-me avall, arrenco i decideixo anar a mort a la Bici… m’enganxo a tothom que puc i ajudo a tirar als que tiren… tot i que la roda no l’he inflada del tot i a les corves pateixo!... acabo la bici i a la T2

A la T2 si que no estic per romanços, bambes, gorra i a córrer… decideixo no apretar gaire els primers kilòmetres per fer de menys a més... vaig cómode a 5’ el km i em prenc el gel en vistes del pajarón final. Vaig notant el cansanci, més per la intensitat d’aquest tipus de prova i els ritmes alts que per no pas per no poder fer aquestes distàncies… i quan començava a defallir de coco, em creuo amb la Miriam!... em serevirà de referencia a la Tornada cap a la Meta.

Fixo la mirada al fons, començo a allargar la “zancada” … cada cop la tinc més a prop… veig al fons la Meta i apretó per pillar-la.

(el del fons sóc jo intetant atrapar a la Miriam)


A 200 metres del Final m’hi poso al costar i li foto un crit “molt bé Miriam, ja ho tens!”... i entrem junts profe i alumne, jajajaja...



Conclusió: Arribant sense entrenos, fent-me truere les meves estimades perneres, punxant la roda i amb la Fascitis Plantar que arrossego he acabant dignament i disfrutant... això si, la setmana vinent Malgrat perquè debuta l’Oscar Pastor, però d’ara endavant d’Olímpiques no baixo!!


                                               Natació        T1            Ciclisme              T2                   Cursa

Edu López           01:22:04      00:26:41    00:02:47         00:28:23         00:02:24            00:21 :47
                                                            (42,28 km/h)                           (4m21s/km)

Ricard Torres     01:35:15      00:26:42     00:03:45         00:37:50         00:02:17            00:24:39
                                                                                (31,72 km/h)                         (4m55s/km) 

Miriam Freixes    01:35:15     00:26:43     00:04:47         00:34:23          00:02:17           00:27:06
                                                                                (34,90 km/h)                          (5m25s/km)







                                                                   
                              

No hay comentarios:

Publicar un comentario