domingo, 30 de diciembre de 2012

Duatló de Cabrils 2012




 

Tercer any consecutiu que participo a la Duatló de Cabrils... ja un classic al costat de casa. Poder anar en bici a la Sortida no té preu... i conéixer el circuit i a molta gent que hi participa, li dona aquest ambient lúdic a la prova.
Arribo dels primers, poso totes les coses a lloc i espero a que vagin arribant els meus ex-companys dels Ibers... Puchi, Mendi, Chori, Jose Gomez, Tito i Andrés pare... Sempre seré un Iber de cor!... També em trobo amb l'únic VO" que hi participa... en Santi Navarro...
Quasi sense temps a escalfar... ens posem al ben mig del rovell de l'ou i sortida... com sempre a muerte!... fem el primer bucle per la riera i anem a 4' (ho veig en el Nou Garmin Forerunner 310xt que estremo avui)...  vaya bojeria... encarem cap a munt i... decideixo agafar el meu ritme que això serà llarg!...





Enguany el tramde córrer es fa en dues voltes a un circuit menys dur... bé, dur és, però en ser dues voltes, no fas la primera pujada del tirón. Tot i així, al tram més empinat, als darrers 30 metres, ja caminem... a dalt de tot, l'Oscar Parra, animant, em fa tornar a correr per encarar la baixada... per senders i pista. Vaig bé, i encarem la segona pujada, on camino una mica abans... no em vull obcecar!... i segona baixada per anar a buscar la bici... 27'01" per fer els 5km

 



Agafem la bici i l'enllaç fins a la Carretera de la Mutua té una pala d'asfalt inicial que et posa el cor a 100... Arribats a la carretera de la Mutua, tenim 2,5km de pujada constant que aprofito per beure, menjar un platan... vaig de menys a més ja que uns que al principi em passen, els acabo recollint a mitja pujada... un cop a dalt, agafem cerriols i camins fins fer la baixada ràpida a Orrius... i des d'allà, pujada ja coneguda fins a les Antenes de Céllecs. La faig al meu ritme, agafant com a referència un grupet de 4 que van al davant meu i els acabo enganxant.... comença la baixada i els perdo de vista i agafo com a referència una noia del Triatlò Navas... anem a bon ritme fins la darrera baixada, molt técnica.. on hem de posar el peu a terra un parell de cops i on la noia em deixa passar per no endarreri-me...arribo a la zona de Boxes i el Carles Bergé ja m'avisa que més endavant tin a la Maria i la Paula amb el Meu germà i el Marku que han pujat a animar-me... 1:35'02" de bici (1:30 més les 2 transicions)

 

Deixo la bici i en començar a correr per boxes ja noto que els dos Quadriceps se'm puen... massa d'hora, ja que altres anys em passaba a la darrera baixada. Pujem per la riereta de sempre i les cames no tiren... arribats a les zones empinades, amb pru feines puc caminar. M'adelanta tothom!... arribo com puc a dalt i començo a baixar, patint molt, no puc quasi córrer però tampoc puc fer força per frenar... que dur... arribo a l'asfalt final... on em passen dos amics del tito com a fletxes i em fa apretar una mica... Veig la zona de meta... Darrers ànims dels Ibers i de la Family i entro a meta fent 14'44" per els darrers 2,2km... massa!!!... i acabo el 239 de 253 en 2h 16'47"

Espero que aquesta m'hagi servit d'entrenament per la Duatló de Mataró d'aqui a dues setmanes, on compartiré cursa amb els nous companys del VO2.

jueves, 27 de diciembre de 2012

Sant Silvestre de Masnou 2012



Ja és Tradició Familias. El dia de Sant Esteve anar a Masnou a córrer la Sant Silvestre del Port. 5 kilòmetres per fer lloc als Canalons i baixar els atracons de Nadal...

Cada any més cares conegudes. Quedo amb l'Edu per anar trotant fins a Masnou. Un cop al port ens trovem amb els nous "companys" del VO2 com en Lluis Saura, També ens trobem amb el Victor i la Laura, el meu Germà i els seus amics, i com no, els precursos de la Tradició... les meves cosinetes i els seus Galgos, el David i l'Oriol...

Anem a veure la cursa de les noies, i també veiem a la Miriam, del volei vilassar, i a la Irene, animada pel Rafa i l'Antonio, que no faltes a la cita... Com corren les primeres!... anem a la meta per veure l'arribada de la meva cosineta, a Mariona, ja que la Cris està lesionada del genoll... impressionant, perquè arriba de les primeres 50...

Anem a la sortida dels homes... el David i l'Oriol es posen molt al davant... el Rafa, victor, Edu i Jo, més al mig... el meu germà per la part del darrera amb el Marc i el Feri...

No hem escalfat i sortida!... arrenquem a córrer com descosits... apilonats intentant esquivar a la gent.... la primera volta es fa dificil precisament per això, per la gentada...adelantes i t'adelanten... això s'ha de millorar d'alguna manera!

Donem una volta al port i això s'estira... anem molt ràpid i a l'Edu i al Rafa ja els he perdut de vista. Veig el Lluís Sala dels VO2 i l'adelanto animant-lo... Arribem al Km 2 i els fem en 9'26" !!!!... anem a 4:15... això és una bojeria!

El tram d'anada fins a Ocata se'm comença a fer llarg, em falta aire i sang a les cames... a més, a mitja platja, em passa el meu germà preguntant "Què Ricard? com va?".... i només em dona temps a esbufegar "mahasaaah rahaaapit... ehsstic moort!" mentre veig com xino xano, amb en Marc van allunyant-se... cop moral!



Penso en agafar un ritme més de descans, respirar fons i esperar que arribi l'ultim tram del port per intentar apretar... però no veig punts kilomètrics i simprement corro fins arribar a la recta d'arribada per allargar la passa el que puc i entrar a meta amb un decepcionant 23'00"... 20" més que el Test a pistesa de la setmana passada a pistes.

A meta em trobo a l'Edu que ha fet 20'28"... el meu germà m'ha tornat a guanyar fent 20'02"... i fins i tot el David, que no córre mai ha fet 22'30"... avui al Dinar de Sant Esteve a casa els meus avis no hi haurà excuses... sóc el més lent de la familia!... però com diu ma cosina la Cris (sempre em defensa!)... sóc de distàncies llargues, les Half, la Burriac Extrem o la Transmaresme m'avalen!... jajajaja

Diumenge a patir i disfrutar a la Duatló de Cabrils!... mas maderaaaaaa!

domingo, 2 de diciembre de 2012

Mitja Marató Mataró 2012





Tercer Any consecutiu a una Mitja Marató, a Mataró, i ja em serveix per anar veient les millores. Si el primer any, en el debut vaig fer 1:57’ i el segon, més preparat 1:50… ahir, sense arribar gaire entrenat, vaig aconseguir baixar dels 1:50’ per 3 segons!!...




És principi de temporada i ens plantejàvem la cursa com a un entreno llarg, a més de veure el debut de l’Edu a la distància. Quedem de bon matí amb Aleix i cap a mataró. Fa un fred que pela, i correm des del cotxe fins al Bar Isaac, per entrar en Calor. Allà ens trobem amb el Miki i el seu Germà i en Marc, que no ha dormit gaire, per culpa dela peke de 3 mesos...

Un café, lavabo i cap al calaix a protegir-nos del fred entre la gent. Allà, ens trobem amb els companys del VO2, en Ramonet i el Lluis. Petem la xerrada i a córrer.
Ja em conec el recorregut i això ajuda. Decideixo anar tranquil, deixar que l’Edu i l’Aleix marxin, tot i saber que la primera meitat es baixada... vaig amb el miki i el seu germà, fins el 8, que em passen i decideixo no capficar-me. Passem el 5 a 25’ i el 10 a 50’, osigui que anem a 5’ el Km. I em trobo realment bé i tranquil. Encarem la N-II fins al Gir de l’Experience amb el vent de cara.... moltesta i és fred!



Edu: amb gorra de Tri i patrocinat per Focus ;)

Aleix (Tapat fins als ulls)

Jo (amb gorra i mirant a terra concentrat!)

De tornada, em noto molt i molt bé!... recordo que l’any passat em punxaven els bessons i avui no tinc dolors enlloc. Allargo la passa, i m’empasso la nacional sense baixar el ritme de 5’ el km. A l’alçada de l’Estació, en Santi amb un dels seus pekes, m’anima!... arriba la part que menys m’agrada del recorregut.

VO2 a Mataró

Arribant al Polígon començo a notar que ja no vaig tant cómode… Em trobo el Marc, había sortit molt fort i està pagant el no entrenar i no dormir. L’animo!

On pitjor ho passo és tornant de la Proctle & Gamble… em passa gent. M’enganxo a un grupet de 3, però en una cantonada... retallen!... repeteixo una vegada més que no entenc com tios que quedaràn el 1500 retallen 15-20 metres... s’enganyen!... i fan que em quedi despenjat d’ells!... pateixo i és l’hora del cap… passo l’Estació, ja corro practicament sòl... i buscant el km 18 no el veig... i de cop em trobo en el 19!!!!... subidón!

Sé el que em queda, la pujada a Sant Simó i el tobogán fins la meta!... i calculo amb el rellotge, que si nopeto, baixo d’1:50! Apreto les dents a la pujada, miro a terra, penso en que a la Burriac Extrem vaig patir més… m’enganxo a un noi, que porta un amic que l’anima, i em serveixen els ànims també! La pujada està feta, i toca alargar les passes fins els tobogán final… son 300 metres, intento esprintar però les cames no em donen més. Miro el rellotge, entro, entro, entroooo!... 1:49’57”


A l’arribada m’espera l’Edu, està en plè subidon, ha debutat fent 1:41’… em parla però no l’escolto, ja que intento recuperar l’alè!... em recupero i els dos comentem l’Alegria per les bones sensacions i temps. Ens trobem també amv el Miki i el seu germà (1:45’) i l’Aleix (1:47’)… i cap a casa que tenim gent a Dinar!!!!

Mica en Mica la cosa va millorant, temps i sensacions!... Ara a seguir entrenant amb els VO2 per seguir millorant!

domingo, 18 de noviembre de 2012

Orrienca 2012









Prometo ser breu en aquesta Crónica!... Tercer Any que participo a l’Orrienca i és l’any que surto més content. Ens habiem plantejat anar-hi amb els colegues de Vila(alex, Dani Lillo, Marc, Agus) i cadascú venia amb algún colega més. Total, que voliem fer una sortida “globera”

Abans de Començar petant la xerrada amb la Cris, la Mariona i el Tiet Jordi

Quedem a la Carpa de DBike per retrovar-nos tots. Be, quasi tots, ja que l’Agust, que me l’habia trobat amb la Furgo aparcant, no apareix!. El Dani, com sempre, arriba Just de temps per reparar la Roda punxada que portava desde casa i anar a pel Dorsal. L’Edu i el Javi, amb ganes de més canya, ja havien marxat cap a la sortida.

Ens posem al darrera de tot. Es dona la sortida i tenim per davant quasi 600 bicis. Així que tot i poder, ens plantejem no posar-nos nerviosos. Anem avançant a gent en la pujada a Céllecs. Un cop a dalt, veiem que només anem junts el Dani, el Marc i jo. En arribar a les antenes, el Marc diu que espera els seus colegues i que l’Alex es al darrera de tot amb els seus amics.
Marc i Dani a la primera pujada

El ritme era globero i permetia saludar a les cameres!

El Dani i jo decidim tirar endavant, arriba la baixada i a això al Dani li trempa… i com baixa !!!... amb un ferro de 300€ és capaç de baixar recte, sense traçar!!!... i anem passant a gent i jo quasi em mato un parell de vegades intentant seguir-lo. I en els primers corriols trobem les primeres cues. Toca tornar a pujar i està tot enfangat, les rodes patinen i hem de fer peu a terra.
 


Intentant seguir el Dani a les baixades!!


Arribem a dalt i allà està el David, amb la seva barretina animant el cotarro. Torna a venir una baixada llarga, i el Dani torna a deixar-me enrrere.. ja l’agafaré !
La darrera pujada de tornada de Vallromanes cap a Cabrils la conec, enganxo en Dani que ja ha de posar el peu a terra al tram més dur… em faig el valent i el faig sense baixar de la bici!... he anat tan tranquil que tinc cames de sobres!.

Ja només queda la pista, on trobem a les meves cosinetes, la Cris i la Mariona (acompanyades de l’Oriol i el meu tiet Jordi)… han fet l’atajo!!!!... però tot i això té mèrit!... apretó per deixar-los enrrere, a més torna a venir baixada i el Danin torna a anar a Tumba Abierta!!!!!....

El millor, la Birra amb en Dani Lillo a l'Arribada!

Arribem en unes 2h28’ a la Meta, agafats de la mà (molt Gai!)... i em quedo amb la sensació que hagués pogut fer la llarga tranquilament, o hagués pogut apretar molt més a la Curta, ja que no estic gens cansat… però hem fet unes rises!... Ens espera la Butifarra i la Birra per esperar com van arribant la resta de la Tropa!