sábado, 12 de noviembre de 2011

Duatló Fora Límits 2011 (Torroella de Montgrí)




 "Divertida matinal d'esport" que titularien els diaris... si algún expliqués els gran ambient que es viu en les triatlons i duatlons populars que es disputen arreu.

Aquesta vegada tocaba la Duatló Fora Límits de Torroella de Montgrí, que consistia en 45km de bici y 10 km corrents.

Aprofitant que en Rafa té un pis a Calella de Palafurgell, vam decidir pujar amb la familia al complert i reunir-nos el cap de setmana, juntament amb l'Antonio, la Susana i en Marc... que sumats a la Irene, Laia, Julia, la Maria i la peke de la casa la Paula, va convertir el pis en una Comuna.... però molt útil, per poder plantar-nos dissabte al matí a la Sortida, sense haber de fer una gran Matinada.


A les 9 ens plantem al club de Golf, aparcament gratuit i es veu un gran ambient, tot i no ser una prova multitudinària. Un cop arribats a la cua per l'entrega dels dorsals, ens trobem amb la resta d'Íbers... en Mendi i el seu Cunyat, el Sergi i el seu cunyat, i en Jose Gomez...


l'Antonio, improvisat mec`nic de la bici del cunyat d'en Mendi

briefing abans de la cursa


una de les fotos obligades, amb en Rafa i l'Antonio

Briefing... on ens posen la por al cos... i tots preparat per la sortida neutralizada... Ja de bon inici es veu, que els del davant no venen a passar l'estona i converteixen la part Neutralitzada en un autèntic anar a ritme i mica en mica es van formant grupets... Jo "intel·ligentment" decideixo apretar les dents i posar-me ben al davant... tot i que en Rafa, lÁntonio, el Mendi i el Jose i el cunyat del Sergi ja van molt al davant i els perdo de vista miro al darrera i veig que els grups funcionen i s'estan obrint forats molt importants...

Vaig alternant amb gent que ens passa i pasant, per fer uns primers 15 km. molt rodadors entre camins, cerreteretes petites fins que arribem al creuament de la C-66, que és on diuen que comença la pujasa a Fitor.

Aqui, es comença a desmembrar els grups i ja només funcionen les cames. Començem a pujar i arriben unes rampes dures, que em fan posar el plat petit... vaig tenint de referencia un altre cilcista per mantenir el ritme. Passat aquestes rampes, el terreny suavitza i sense adonar-nos arribem al Fitor. Personalment, pensaba que seria molt més dura... arribo a l'avituallament, on em diuen que els primers em porten noés 10' i motivat de veure que en tota la pujada no m'ha passat gairebé ningú, tot i que al principi anaba bastant al davant.



Comença la baixada, i vaig amb precaució al darrera d'un noi, ja que no vull que em passi com la setmana passada, que vaig sortir volant per davant de la bici. Però me n'adono que baixo més ràpid que ell, i el passo i començo a disfrutar baixant tot esperant la part que ens habien dit que era complicada... que no arriba mai!... en torno a trobar a baix, tornant pel camí rodador del principi i em poso amb les mans al mig a rodar fort... posant-me a trams a 35km. en pla i amb la BTT!!!!...

Arriba una pujadeta i... cami particular!... i s'acaba la carretera en una tanca... l'he liada, m'he colat en algun lloc... tiro enrrere, tot desitjant que no sigui massa... i passen 1'5km fins que em trobo el cami correcte... amb un noi que també abans s'habia equivocat.... i després de maleir-nos, comencem a tirar... menys mal, ja que aquest troç acompanyat es fa millor... tot i que ens els darrers 2km em despenjo, ja que començo a pensar en el Correr...

Arribem al Club de Golf... les supporters, com sempre, m'animen i em fan disfrutar de la transició. Deixo la bici, em poso les bambes i a córrer... quan surto de boxer, en Sergi està entrant... poc trigarà en adelantar-me... Em fan mal les cames i sobretot el taló dret... ja començo a estar acostumat!... agafo com a referència el noi que habia deixat en la baixada... el porto davant després de perdre'm amb la bici... córrer com jo, de moment... fins que arribem al creuament de circuit Llarg o Curt, que ell segueix recte... li fgaig un crit, i ha de girar cua uns 200 metres...

Portar-lo al darrera em motiva... vaig recuperant sensacions, no se quin ritme porto, però dsi porto el rellotge per controlar.... i de cop el Sergi em passa com un coet... això si, corrents al costat meu uns instants per animar-me!... noto que el noi del darrera s'acosta fins que em passa... i penso, perfecte, així el tornaré a tenir de referencia, ja que el circuit de Running és entre camins macos pero molt llargs, i es fa una mica aborrit... em concentro en el córrer i vaig pensant en que quan arribem als darrers 2 kilòmetrs apretaré, a veure si el puc adelantar.

Queden poc més de 10 minuts per arribar i em passa la que seria la guanyadora femenina... va massa ràpid per eganxar-me!... però apreto les dents a veure si puc agafar el meu rival d'avui, que el porto a 100 metres... però en entrar a la part asfaltada del Club, la Cama dreta em diu prou, i se m'enrampa l'Isquio... paro, estiro... respiro fons... em calmo i interno anar al trote... fins que sembla que recupero el poder córrer... just quan veig al fons el pàrking... giro a la Dreta i sento els crits de tots animant el darrer Íber... que una vegada més, participa, disfruta i acaba!...

es veu molt de luny... però sóc el que està arribant!

2h 56' (2h. 04 de bici i 52 de correr)

En Mendi ha acabat 4rt., en Rafa 10è tot i esperar l'Antonio, que ha fet 14è.... la resta, haurem de veue la classificació oficial.

La setmana vinent, l'Orrienca... a veure si em trec l'espina de l'any passat, que no vaig arribar a acabar!

domingo, 6 de noviembre de 2011

Teialada 2011


Un any més, no podia faltar a la cita de la Teialada... ja que és la primera cursa BTT de la meva vida, fa només 2 anys, amb casco de la mini mouse prestat i bici sense plat petit ni amortidors i prestada!...

I Pluja!... ja de bon matí sabia que avui seria dur, ja que portava tota la nit plovent. Com sempre, he pujat ben d'horeta, m'agrada arribar amb temps... Un cop allà, fins i tot en Pascu, mig-organitzador em diu que s'ho esta pensant de fer-la... que carai!... amb aigua molt millor i més èpic!... Arriben en David i en Diego amb la Troup Ekipo, en Pauet, Bernaus, Buquet, l'Oriol, i el seu amic Xavi, que correrá amb la inscripció d'en Victor, que al final s'ha rajat!



Pistoletazo de sortida, i pujem riera amunt... han canviat el recorregut... que bé, perque ens fan pujar per on jo acostumo a entrenar!... anem tots junts, pero ja es comença a veure que el terra serà fangòs. Arribem a dalt, i decidim esperar en Bernaus i en Buquet... Baixada per pista i unaltre cop amunt per pistes amples... i un cop a dalt tornem a esperar... "en esas", que em poso al davant i arriba una baixada entre bosc, urbanització prop d'Alella Parc... i baixo sense apretar i disfrutant dels camins, que encara no estan prou malmesos... i ens plantem al primer Avituallament.... m'espero!, m'espero!, segueixo esperant... que extrany, si que triguen.... i als 10' apareix en Pauet i em diu que en Bernaus se l'ha fotut!... fins que arriben tots!... Jo estic agafant fred tant esperar i els hi dic que vaig tirant, i sé que tard o d'hora aquests m'agafaran.

Passem per la part de baix de les vinyes.. uf que bé que no les pujem, ja que cada any pateixo molt... i baixada fins al poble... on ens passen per davant de l'arribada i ens fan girar a l'esquerra pel carrer de les escales!... bici a coll i amunt, per enganxar amb la pujada del Cementiri, que cadany era la primera pujada. Vaig bé, i em passa en Pauet just arribar a dalt del Cementiri... aquest tio està molt fort!... i aleshores es quan agafem l'enllaç i ens trobem amb un cartell que diu: "Pujada Dura al 18% de 1'5 km" amb una calavera dibuixada... quina raó tenen!... començo a pujar, i vaig baixant pinyons fins que... ostia, porto el molinillo!... apreto les dents, pero a cada curva això s'empina més, i a més, les rodes patinen perque no para de ploure!... m'adelanta el Diego i el seu amic... escolto el David cridar desde a baix de la muntanya... va que pots!... pero no... he de posar el peu a terra i començo a caminar, tot esperant que planeji. I no planeja, al contrari, cada cop em costa mes pujar fins i tot caminant i tinc els bessons que m'esploten!... pero miro enrere i ni en David ni l'Oriol m'agafen... també caminen al darrer troç.

Fem l'enllaç que ens porta a la Masia de Sant Mateu, on ens reagrupem els tres i començem a baixar, pero aquets van molt rapid i jo perdo l'equilibri en un parell de corriols que em fan posar el peu a terra i caure de cantó casi parat... doncs mica en mica... fins que arribem a una rampeta que ens deixa a la pujada al Mirador... que bé! ... pista unaltre cop, i això m'ho conec. Veig el David i l'Oriol a 500 metres... intento apretar, però ja no puc gaire més!...

Arribem a dalt del mirador i suposo que baixarem per la baixada del Crist... doncs no!... baixada per un bosc, per enllaçar amb una pista ràpida, però plena de corriols i... se'm posa la roda dintre d'un corriol, intento mantenir la roda del davant, esperant sortir d'ell... fins que el corriol gira de cop i surto volant per davant de la Bici!!!!!... vaya ostia!!!!... i podria haber estat pitjor...


A partir d'aquest moment, tornem a entrar al bosc i ja no tinc el cap per baixades tècniques, vaig totalment creuat i amb la cama plena de sang. No m'he fet mal, però no vull tornar a caure, i cada dos per tres em paro per deixar passar algun corredor... vull arribar a baix ja!... i arribo a la riera de Teia, tot pensant que una vegada més, he participat, he patit i he acabat!

Segons la Organització:
26 Km. amb un desnivell acumulat de 1.100 metres (dificultat alta).

Segons l' Iphone i jo:
27,75km amb un desnivell  acumulat de 1.265m en 3h. i 12 minuts. (dificultat que te cagas!)



La Setmana que vé, Duatló Fora Límits de Torroella de Montgrí i després la Orrienca... que no plogui, pleaseeeeee!