domingo, 18 de septiembre de 2011

Triatló Olímpica de Tossa 2011




Després del primer any com a Club, tot i encara no ser oficial... vàrem quedar per fer la Triatló de Tossa com a cel·lebració i trobada dels que més o menys hem estat entrenant i quedant els darrers mesos constituint allà el no oficial Trofeu Íber.

Doncs el primer de tot és la logística. Agraïr al Victor i la Laura ja que vàrem anar a passar el cap de setmana a Palamòs i així haber de matinar menys i estar més a prop.

Dissabte a la tarda l'emoció és màxima quan quedem tots els Íbers per entregar-nos les noves samarretes i anar a recollir els dorsals. Ens citem unes hores més tard al mateix lloc.



Però tot va començar malament, ja que després de 45 dies de calor, anuncïen tormentes per diumenge... quina mala sort. Emprenyats pensant en que se suspendria la bici, tal i com va passar a Mataró, vam anar a dormir i ens vam despertar amb una tormenta d'escàndol... a les 6 del matí, venien ganes de quedar-te al llit i no fer el "tinglado" per no res!...

Tot i així, anem cap a Tossa, maleint el temps, però a mesura que anem arribant, ens adonem que a Tossa no plou... truquem a les nostres dones per dir-li's que ja hem arribat i que aquí no plou!... Aparquem, baixem amb els "bartulos a boxes" on ens trobem amb els altres Íbers... l'Oscar, en Carles, en Patrick, el Sergi, en Sergio... arriba la primera decisió... el Neoprè... i m'enrecordo d'en Jason Button que sempre va a la contra i li va bé!... i decideixo fer l'inversa que la resta i no posar-me'l (a Mataró vaig patir molt per treure-me'l i no crec que guanyi tant ja que no sóc bon nedador)... i tot xulo me'n vaig a la platja on ens trobem amb els Pros del Grup, en Tito, en Mendi (sense neo) i en Ruben...

Sense temps per escalfar, toco l'aigua, està calenta... i ens criden per fer el Briefing... em coloco com sempre a la dreta i al darrera amb l'Oscar i en Tito... i cap a l'Aigua... Són dues voltes i per tant dedueixo que el circuit és curt amb molta gent, pel que començo amb molta cura de no rebre "osties"!... i efectivament, l'aigua està calenteta, una mica moguda per les batudes dels de davant, pero nedo molt cómode al llarg de tota la primera volta... la primera tornada a la platja se'm fa molt curta!... surto a la platja, sento crits i són les nenes, unes m'animen a mi... les meves... les altres a en Mendi, que sortint 3' més tard ja m'ha agafat (i lesionat!)... entro a l'aigua patint per no molestar els més ràpids de la segona tongada i per mantenir la línea... ja que amb tanta boia, se'm fa difícil trobar amb la vista la bona... però unaltre cop, la tornada se'm fa molt ràpida... i una Triatló més, tot i no ser un gran nedador, disfruto dels darrers trams d'aquesta disciplina...

La Tonyina entre orques sóc jo!!

Entro a Boxes content de no portar el Neoprè, ja que em trobo amb en Carles, l'Oscar, el Patrick... barallat-se amb el seu, mentrestant em calço i a pedalar!

Em conec la bici per haber fet el circuit fa 3 setmanes, per tant començo a pedalar sabent que he de guardar per San Grau... i a mitja pujada, quan encara no ha començat lo dur, passa en Sergi enganxat a un grup... aquest petarà!... i efectivament, a la que s'empina la carretera, el passo cridant-li que dossifiqui (avui estrena les cales!)... arribo a dalt mig parlant amb dos o tres que porten el mateix ritme i animant-nos entre tots!... a la baixada intento enganxar-me a tres, per fer roda fins a Llagostera, però és impossible, ja  que està molt mullat i a més d'esquitxar molt, no vull tenir cap "susto"... Em torna a passa en Sergi a mort... aquest se la fotrà!... Sortint de Llagostera m'enganxa en Tito i em serveix per, tot i no anar amb ell, tenir-lo sempre a 50 metres com a referència... i això em permet anar passant a gent... i a mitja pujada, se'ns enganxa també l'Andrés pare... "Ostia, no sabia que venieu i amb el Traje Íber!"... arribem a dalt casi junts, a ritme, tot esperant el Patiment del Dia, la baixa de Sant Grau...

I efectivament, primera curva i tot de gent dient que frenem, tram perillòs... faig cas, però em patina del darrera i casi caic... suficient per fer-me comentar amb un company de viatge que no val la pena matar-se, així que m'ho prenc amb molta calma... A la següent curva, em trobo dos ciclistes a la cuneta!... i 500 metres més avall, en Sergi a un canto de la carretera... li crido però no m'ha vist! (després sabrem que tal i com jo preveia, se l'ha fotut!)... el tram final és més continuat i arribem a la Carretera sde Sant Feliu de Guixols, on no em sorprenen les continues pujades i baixades que hi han i on li serveixo a l'Andrés perque no es desesperi ja que em comenta que se li està fent llarga la bici!...

Baixada fins a Tossa, entrada al poble, anem afluixant ja que el terra està molt moll i just en arribar a la darrera curva... on està tot el públic... A TERRA per culpa d'un pas Cebra!... m'aixeco i la bici no roda... he doblegat la roda del davant, per tant... me la pujo a coll i corro 200m fins a boxes!



Toca córrer... i les cames les noto més destroçades que mai!... el trencacames de la bici es nota... i encara li dono voltes a la caiguda que he tingut fins que arribo a la meitat de la primera volta on em trobo a l'Alex (està a la organització) que em crida "només pensa en córrer"... i axiò faig... vull fer cada volta a 18 i la primera ho faig... a més, em creuo amb tots els Íbers i comprobo que dintre del Trofeu Íber no vaig últim, ni penúltim... per tant la Cullera de Fusta no serà per mi!... se'm treu un pes de sobre i en comptes de relaxar-me, em fa sentir-me bé i em dona moral per no defallir... la segona volta se'm fa pesada i em passen en Sergi (tot i la caiguda) i en Victor... però entro a la Tercera sabent que ja s'acaba... i m'informen les Suporters que tinc a la Maria amb la Paula (2 mesos) esperant-me a l'arribada... apreto els darrers metres i vaig cap a la Peque... petó a la Maria, agafo la Paula i córro cap a la Meta on veig que baixo de 3hores i mitja... al final 3h. 20' 59"...




Acabo mooolt content, ja que tal i com va predir la Marta d'en Mendi, supero en Patrick en 10 minuts i en Carles en 17'...



Destacar el Gran esperit de club que es comença a encetar, ja que, menys en Sergi (que va marxar perque li feia mal el braç de l'ostia que s'habia fotut), en Tito (la dona el reclamava) i els Andres (pare i fill tenien un dinar), la resta vàrem fer un mega dinar al Passeig marítim om vam comentar la jugada i vam entregar el Trofeu Íber a en Mendi (representant en Ruben que estaba amb tota la familia que l'habia vingut a veure) i la Cullera de Fusta a en Carles...




Com a Triatló... sense cap mena de dubte, la Millor, per ambient, per organització, per Circuit... si no plou, ja seria la òstia!

domingo, 11 de septiembre de 2011

Cursa Popular Rondasport Mataró 2011


Com ja comença a ser tradició... Cursa Popular Rondasport de Mataró el dia de la Diada de Catalunya. 10 kilòmetres per endavant que enguany habien de servir com a entrenament per a la Triatló de la setmana vinent a Tossa.

Aquest any, acomptanyat pel Rafa y l'Antonio, que comencen a agafar-li el gustillo a altres coses que no son només la bici... i per tant, futurs triatletes amb molt de potencial. Habituals a la cita, els Íbers Oscar Parra i en Victor, amb el seu pare.

Abans de sortir, quasi ni escalfem, tot i arribar ben d'hora. Però tinc el dia mandròs i no tinc gaire intenció de cansar-me... mal negoci!

Ens posem tots juntets abans de sortir, però ni crit de guerra ni res... pistoletazo i a córrer. Enguany, la Sortida es feie des del Parc Central, on es dona una volta d'un Kilòmetre i poc, que només serveix per comprovar que, com sempre, gent lenta es posa al davant i gent ràpida al darrera... i només fas que anar d'un cantó a l'altre esquivant i deixant passar. És en aquestes, que en Rafa, que va lesionat del Bessó i jo, que no tinc un ritme tant alt com la resta, decidim començar xino-xano... anem a 5' el km... massa per com estic de forma i pujant pels Salesians, el Rafa em deixa enrrere... però em va millor tenir-lo a 50 metres com a referencia que al costat!... coses meves!... arriba la baixada i s'ha d'aprofitar i e poso a 4:40, que per mí és molt!... arribo a l'ecuador amb 25:30, no està malament, ja que no em vull exigir gaire.

La segona part comença amb el troç aborrit del polígon i fins arribar al Cami Ral tinc la sensació que avui no tiro, i fins i tot penso en parar... però el Cami Ral em recorda que el que queda es menys del que he fet i guardo per prepararme per la Pujada de San Simó... i efectivament, on tothom punxa començo a incrementar el ritme, ja que tot i el desnivell en el km 9 de 31 metres en negatiu, aguanto a 6, tot adelantant a cantitat de gent que o anava molt forta o no s'esperava la pujada... queda el tram final... segueix picant amunt, però no tant, apreto i aconsegueixo acabar a 4'55" tot i ser pujada... un cop més acabo esprintant i amb la sensació que podria haber donat més... m'ho he de fer mirar.

Temps final 52'34"... per mi suficient per un dia d'entreno i mandròs de sortida!...

La setmana vinent a Tossa em conformo amb fer al voltant de 55'...

Nom_Cognoms Ll_Sx Real Parcials mKm


200. Antonio Jimenez Cumplido   44:58:00 (21:48-23:10) 4:30

268 . Oscar Parra Morente          46:43:00 (22:32-24:11) 4:41

317. Victor Perez Villalta             48:07:00 (23:17-24:50) 4:49

474. Rafael Navarro Alvarez        52:18:00 (25:03-27:16) 5:14

479. Ricard Torres Puighermanal  52:34:00 (25:30-27:04) 5:16

sábado, 3 de septiembre de 2011

Burriac Atac 2011

Gràcies a la Agilitat d'en Victor, vaig aconseguir ser un dels 750 privilegiats que teniem dorsal per afrontar un nou repte per a mi... la famosa Burriac Atac!

Aquest any, encara més dura, amb 20 km i un perfil una mica més tècnic que altres anys, segons m'explicàven els experts... doncs dissabte a la tarda, a les 7, cap a la Plaça de l'Era de Vilassar per fer un bon bocata i pair nervis amb les dones, en Victor i el seu pare, en Sergio, i un parells d'amics seus... i a les 9 menys cuart, ja amb els nervis a flor de pell i veient la gentada i que no ens trovariem amb en Mendi, decidim anar cap a la Sortida... primer error!... decidim, com a novatos que som, quedar-nos al darrera.

Al box em trobo en Famades, que també debuta, però aquest és un galgo, no aniré amb ell i... Pam!... es dona la sortida... Correm per entre els carrers amb una gentada animant-nos... i a l'alçada del Cementiri, decideixo no anar al ritme del Victor i Companyia, ja que són 20 kilòmetres i, entre les bambes noves i el desconeixement... estic una miqueta cagat!

Passem per davant l'espinaler i en David i en Dani m'animent cervesa en mà... quina enveja!... però vull fer la Burriac Atac i acabar-la... túnel i... primera caravana!... que es descongestiona ràpida... pujades lleus, apreto una mica perquè m'han avisat que... efectivament... em trobo amb un tap descomunial a la primera pujada... tot i que es va fent... el Gran Tap ve a la Pujada de l'Infern... massa estona parat!... arribem a dalt i no estic gens cansat... saludo a la Vane i cap avall... també en processó... hi ha algun tram per córrer però encara anem molta gent junta i a la pujada al castell també ho torno a patir!... és allà on adelanto en Manolo... que sembla anar malament en la foscor!... tornem a fer una forma pujada en processó fins que arribem a dalt del Castell de Burriac... en aquesta baixada comença a estirar-se la cosa i començo a adelantar a gent que és més lenta que jo... hi han trams pel bosc que s'agraeix el córrer... començo a disfrutar de les baixades i a poder patir corrents les pujades... tinc un parell de casi-rebrincades de tormell, però res seriòs que em facin abandonar, com algun que em creuo pel camí...

Ja hem passat l'ecuador de la prova i em noto super fresc... segons els molt organitzadors que hi ha a cada curva, cada trencant, el que queda és me baixada que pujada i per tant, em maxa el canguelo i començo a pensar que és hora d'anar més fort... i efectivament ho començo a notar... vaig passant gent de mica en mica... Arribo a l'Esglesia de Cabrera, en Tito m'anima, i encara em dona més forces per seguir apretant...

La baixada desde Cabrera a Vilassar la començo a disfrutar com un enano... vaig bé de cames i la gent que passo està trencada, fosa... moralment és un chute d'adrenalina... fins i tot, quan arriba la part d'asfalt, sembla que porti voladores... com mola que no m'han fet gens de mal les bambes noves i s'agafaven de la ostia a les parts tècniques...

Adelanto en Carles de Premià... i eso que aquest tio va a córrer... més moral... miro el rellotge i veig que estaré al voltant de les 3 hores, quan jo pensava abans de sortir, que faria 3 i mitja... arribo a la Platja... aquí sembla que la sorra t'agafi dels peus, però ja veig l'arribada al fons i ja no és moment per parar... apreto les dents i arribo al final en 3 hores i 2 minuts... al final he quedat el 426 de 750 participants dels quals van acabar 685... potser per unaltre és molt, però per a mi, que mai he corregut de nit, mai he corregut pel bosc, mai he fet muntanya... perfecte, estic molt content!... unaltra prova al Sac i una experiència més!

A nivell organitzatiu, comentar que és espectacular l'ambient de la sortida, l'animació de la gent per tot arreu, a cada urbanització, a cada pujada... lo bne marcat que està el circuit, la de gent que hi pel mig del bosc per indicar-te perills, derviaments, etc... i l'ambientàs a l'arribada... un 10 tant als organitzadors com a tots i cadascún dels que ho fan possible... Gràcies!