martes, 1 de mayo de 2018

BH 10k Montgat 2018




Després de 3 anys, tornava a la Cursa 10k de Montgat, Organitzada pel gran Sergio del Río de Life for Events sempre per una bona causa, enguany destinant part dels ingressos Oncolliga, Fundació Lliga Catalana d’Ajuda Oncològica, com a reconeixement i record d’una gran persona i esportitsta que recentment ens ha deixat, Sergio Matias, també conegut com a YoSoy DeLa Humanidad.


Després de lesionar-me el dia 31 de Desembre de la cola de Astragalo, el meu inici d’any va quedar totalment aturat. Res de Córrer, només nedar i bici, que no és poc. Gener i Febrer en blanc i Març amb uns inicis de Running seguint les directrius i tractament del meu salvador, en Miki Martinez (@Fisiopremia) que ha tingut la paciencia, el coneixement, la psicología, les mans i les hores necessaries per permetre’m tornar a correr. A l’Abril ja sembla que el problema està controlat i quasi resolt, així que ja he pogut fer alguns kilometres tot preparant les Hals de Empuriabrava (27 maig) i Zarautz (9 de Juny).


La cursa de Montgat per tant estaba al calendari en un lloc ideal. Enrredo en Marc Catala i un parell de Companys més del VO2Team i a veure que surt.

Quedo amb en Marc per anar en moto, tot i que està plovent, ja que per logística es més sencill. Arribem bé de temps, com a mi m’agrada, temps per fer bromes, anar al lavabo, comantar la jugada, veure gent, amics, coneguts i saludats. Arriba en Putxi, el crack de l’equip. Arriben també l’Alex Tapia i en AJ Benito. Segueix plovent i endarrereixen la sortida una mica. Temps per que deixi de ploure, anar al guardaropia a deixar les coses i escalfar poc, molt poc. I cap al calaix.


Allà els 4, ja que Putix va al davant de tot. Arriba en Javi Montesinos, el Capi… ha aconseguit un dorsal, viu davant i la farà d’entreno amb jaqueta posada i tot!... comentem que farem i com sempre, som prudents. “Em conformo amb un 45’” dic jo tot inocent. La premisa es aquesta, anem a 4:30 i ja veurem que passa.
Es dona la sortida i tenim el globus de 40’ al nostre costat i es clar, no podem fer unaltre cosa que tirar darrere d’ell sortejant la barreja de gent rápida i lenta que hi ha als primers metres… fem el turonet de Montgat per la Nacional2 i ja em falta l’aire quan encara no hem fet el km1… anem a 4… Marc es queda enrrere i decideixo fer el mateix, això es massa ràpid. Benito igual. Montesinos tira i Alex el segueix, pero en poc el veiem que es deixa també anar i ens reagrupem els 4… ens posem en formació tota la recta fins el Titus… “el Escuadrón VO2”… anem a 4:10 clavant els ritmes. No podem quasi ni parlar. Marc i Alex marquen el pas. Girem per pasar per la primera volta del km5 en 20’51”… i crido… “baixem de 43 minuts”


Tornem al turonet, Benito ja es despenja, Alex També… i Marc i jo seguim donant gas… Arribem a les cases de Montgat on es gira i alla s’ha parat Montesinos per fer-nos de llebre a la darrera pujadeta… Em despenjo, aquesta pujadeta es més llarga i els tinc a 30 metres… a la baixadeta miro a terra, agafo ritme, torno al 4:10 i sento en Javi cridar “vamos Ricard que nos cojes!”… i mica en mica em vaig acostant… els enganxo a contrameta… ja només queden 2 km… i segueixo donant gas fins al punt de pasar a en Marc i al Gir del Titus, veig que es queda enrrere. El miro amb cara de dir “va, no et despenjis ara!”… recta final, 800 metres. Javi crida “visualizar los Arcos de Meta!”… seguim a gas, Marc esbufega i a mi em comença a faltar aire… arribem a l’estació… 100 metres, miro el rellotge, em crida en Marc “Torres!”… els miro, ens agafem els 3 de les mans i entrem junts!... timepazo de 42’54” per fer 10,2k (els 10k em surten en 41’53”)… entro sense aire, passen un parell de minuts fins que puc buscar en Marc i Javi entre la gent i felicitar-nos… vaya tiempazo! Vaya Estrujada! #noestamostanmal i tots els Hastags que us imagineu!... estic super content. M’he deixat el Xip Groc pero en Marc confirma que hem entrat el 73 de 430… impensable per mi estar tant al davant!... dolor del peu 0,5 a la Cursa, dolor a la tarda 1-2… Seguirem treballant amb en Miki (Fisiopremia) la lesió… això ja ha arrencat!


miércoles, 20 de diciembre de 2017

Resum Esportiu Rictopu 2017




 El 2017 era el meu Any, era l'any de l'Ironman... i que pesat que m'he posat amb el Ironman dels Nassos!... els que heu estat a prop meu ho heu sofert de valent!

Però comencem pel principi, el GENER... Per escalfar motors, la Duatló de Granollers al Circuit de montmeló... ideal per estrenar el Traje molón de llarga distnacia que m'havia d'acompanyar durant moltes hores i kilòmetres. Participo a la Categoria Open amb ritmes alts de 4 i poc el km i 32 de mitja a la bici... un bon estreno!


El FEBRER comença amb unaltre divertimento, la Duatló per Equips d'El Prat... Es la manera de disfrutar de la única cursa per equips de l'any i d'un gran ambient.


  La setmana següent ja comencem a anar en serio amb La Mitja Marató de Barcelona, on ja porto setmanes veient que amb sacrifici, constancia, bons consells i continuitat les coses surten… i la Mitja Marató de Barcelona va ser una mostra més, Millor Marca Personal amv 1:37’43”… algo inimaginable fa uns anys. I a això li he de donar les gràcies en gran part a l’equip VO2 Team i els meus companys, que m’animen, m’ajuden i em guíen.


MARÇ, la Marina Trail. Torne-m’hi amb les curses de casa… i com m’agraden… Marina Trail, sortir caminant de casa cap a la sortida, veure a molta gent coneguda… i Disfrutar del Maresme lliure i Tropical. Entro a Meta en 2h27’16”… doncs estem prou bé per no haber tocat la Muntanya aquest hivern.

ABRIL: Hi Ha curses a les que els hi tinc un “carinyu” especial… i una d’aquestes es la Duatló de Vic. Va ser una de les primeres proves de transicions que vaig probar quan vaig començar en això del Triatló. Per calendari es el final de l’hivern, es el final de la Btt i el primer morenu de l’any. Una distancia una mica més llarga que les Sprint i amb un circuit de bici amb 2 portets i exigent, a més de ser precios. Baixo temps de l’any passat fent 1:55’51”


El dia de Sant Jordi descobreixo aquest nou esport que es diu SwimRun. El meu Debut al SwimRun Costa Brava sense cap mena de dubte una de les proves esportives més maques, impressionants i boniques que he viscut mai… nedar i correr de forma alternativa per parelles desde Calella de Palafurgell fins a Platja d’Aro per fer 21km (18,5 de Run i 2,5 de Swim) és quelcom que recomano a tothom…


MAIG: Triatlí Half de Bilbao... Cura d’Humiltat, Bocats de Realitat o Apendre per el Futur… hi ha moltes maneres de catalogar la meva participación al Bilbao Triathlon. El cert es que, tot i haver patit molt, pero que molt… m’emporto moltes mes coses positives que negatives i es el que em porta a seguir treballant, entrenant i disfrutant d’aquest esport... pero el Cap de setmana amb els company d'equip i el Run final patint amb en Marc Català i l'entrada els dos junts a Meta quedarà als records de la meva vida.



Sempre es diu que després de una dolenta, s'ha de trovar una de bona... doncs el Triatló Sprint de Mataró, al cap de setmana següent, va servir per tornar a trobar les bones sensacions, després del patiment de la Half de Bilbao. Cert és, que no hi ha punt de comparació entre la Distància Sprint i la mitja Ironman, però a nivell personal, motivacional va servir per corroborar que estic fent les coses bé, i que lo de Bilbao va servir per apendre coses, però no per venir-me avall.


10 de JUNY... Zarautz...Zarautz es un abans i un després, son d’aquelles proves a la vida que et marquen per sempre. Ja me n’habien parlat, però el que es viu al Triatló de Mitja Distancia de Zarautz es molt difícil d’intentar explicar en paraules… ho té tot, una entorn natural meravellòs, un ambient inigualable, una organització entregada… si a això li sumes anar en Familia, amb amics i companys de l’equip fa que no es pugui demanar mes… be si, que et surti una bona cursa, i així va ser!... total, que torno amb el desig de tornar a entrar a les inscipcions de l’any vinent.



18 de JUNY ... la 3 NACIONS:  Desde ben petit sempre he anat a la Cerdanya. La Cerdanya sempre ha estat un lloc especial per a mi. I ara, que faig més esport que mai, ja miro les carreteres per on paso o les que recordo com fites per assolir a dalt de la bicicleta… Doncs la 3 Nacions va cumplir un dels petits somnis que tenia, fer la Volta desde Puigcerda, la Seu d’Urgell, Andorra, Port d’Envalira, Port de Puymorens i tornada!... si assobre ho fas amb en Ruben monmany, company d'entrenaments i fatigues... millor que millor! Ens plantem a Meta en 5h.30’ amb 27’ de parades…  però el més important: Amb una sensació inmensa d’haber disfrutat com a enanos de la ruta, dels paisatges, de la gent, del ciclisme en general!


JULIOL: Com sempre, fer la Cursa de Premia per mi es un regal, correr pels carrer del Poble que m’ha vist néixer, els carrers on m’he criat és una meravella. I encara disfruto més, ara que practico de forma habitual aquest esport. Ara, sóc jo el que la fa i la disfruta, fins i tot sóc jo el que es planteja que fer un 10k és poca cosa, massa rápida per els repetes que estic preparant, però és com un dia de festa entre amics i coneguts... 44’36” el 61 de 204… 10km a 4’28” de mitja.. noestá gens malament!


SETEMBRE: Després de Mesos d'entrenaments i sacrificis, l'IRONMAN BARCELONA. Crec que tots els que em seguiu ja sabeu de sobres el que va passar, però el resum es que vaig disfrutar al llarg dels mesos d'entrenaments amb companys i amics. M'he posat en forma com mai, he gaudit de neda, he disfrutat eanant en bici i, fins i tot, m'he sentit cómode corrents...El dia de la cursa m'ho vaig passar bomba... llàstima que un petit error ho tirés tot pel terra... però l'nay vinent hi tornarem amb més ganes, més força i coneixent el rival, el cos i la ment...
http://ricardtorres.blogspot.co.uk/2017/09/ironman-barcelona-2017.html




OCTUBRE... Duatlò de Muntanya Indòmit, la meva tornada a les Curses post intento de Ironman. Després d’un any dedicat i concentrat al gran repte, volia tornar a disfrutar del Divertimento que suposen les proves prop de casa, proves amb companys i amics, proves que amb un minim de preparació les disfrutes, que es el que jo sempre persegueixo. Corro bé, lluny de les rampes que tenia fa 3 anys al mateix lloc... Sense dubte el meu cos ha canviat, estic molt millor…


NOVEMBRE: BurriacXtrem. No pot faltar al calendari de qualsevol aficional al Trail del Maresme, arriba just finalitzant la temporada de Triatlons o començant la temporada d’hivern. Al costat de casa i molt ben organitzada, és un classic. Enguany, va pasar a 28km, que ens els plantejavem amb els company Ruben monmany, Marc Català i Gonzalo Cadillach com una passejadeta pel bosc!... Anar tots junts i anar a disfrutar!... Arribo content de fer avui de motxilero del Marc… amb qui tenim aquesta relació d’anar salvant-nos mutuament a les curses… en Gonzalo ens ha tret 5’ i en Ruben arriba 10’ darrere… cansats però habent disfrutant moltíssim d’una cursa que no ha de morir mai!


DESEMBRE:  Crec que no pot haber una millor cloenda a una temporada. Fer la meva millor Marca Personal a la Mitja Marató de Mataró suposa un premi a una temporada llarga on m’ho he treballat desde l’inici amb l’Objectiu del Ironman Barcelona i on aquests maleïts 6km per ser finixher m’han portat de regal una motivació extra per aquest tram final. entro fos… però amb una alegría inmensa… 1:34’26” … 3’ i mig menys que el meu anterior Record… estic molt i molt conent… ara ja puc dir que sóc gran, perquè baixar de 1:35 ja son paraules majors… em ve a la memoria el 1:55’ de la meva primera mitja. Estic de Subidón. Quina millor manera d’acabar temporada!


I s'acabó per aquest Any...

138 km de SWIM que m'han suposat 80 sesions i poc més de 46 hores.
4.636 km de BIKE en 168h. i mitja i 79 sortides.
1.503 km de RUN en 143 sesions per fer més de 135 hores...

Moltes hores, mols kilómetres... pero m'ho he passat genial... el 2018 no sé si més ni millor, però ho intentarem!







domingo, 3 de diciembre de 2017

Mitja Marató de Mataró 2017





Crec que no pot haber una millor cloenda a una temporada. Fer la meva millor Marca Personal a la Mitja Marató de Mataró suposa un premi a una temporada llarga on m’ho he treballat desde l’inici amb l’Objectiu del Ironman Barcelona i on aquests maleïts 6km per ser finixher m’han portat de regal una motivació extra per aquest tram final.

Recapitulem…. Com dic, post Ironman, la Burriac Xtreme i la Mitja de Mataró eren el colofó final. Dos curses al costat de casa que com vaig repetint, m’agrada fer sempre. Enguany, la Mitja de Mataró canviava el Circuit, ja no tenia el temible mur final i per tant es podía afrontar d’una altra manera. A això se li ha de sumar la inercia d’estat de forma que portava, que em va permetre fer series Dimarts veient que el ritme de 4:30 no era del tot descavellat.

A això se li ha de sumar la motivació extra que em van donar l’Oriol Delblanch i l’Oscar Pastor Bichopalo, que em van picar per interntar-ho. De fet jo ja ho portava en ment, recordaría la frase del Rubén Monmany “o podiu o ambulancia” i ho donaría tot a veure que sortia.


Quedo amb Oriol aviat, per anar amb temps a Mataró, aparcar bé, recollir dorsal, saludar els Companys Sergi Garcia, Rai… fer un cafetó i xerrar amb coneguts com en Maymi, o en Toni… escalfar veient els Fondistes de Vilassar amb Aitor i Bienve al capdavant… tot dintre de lo normal. Bé… tot no, fot un fred que pela, estem a 6 graus… i asobre fa vent!... titubejo amb la tactiva a pendre… fins que anem al calaix de sortida. Un cop allà, llebre de 1:40 i llebre de 1:35… Oscar está a la de 1:35 i em convenç per fotre-li dos ous i intentar-ho… i alla que vaig!


Sortim desde el Pavelló del Pla d’en Boet, i hem d’anar a Argentona, per tant el desnivell s’acumula als primers kilometres. Només sortir veig en Franki, faig dos bromes, pero a la qu la Llebre se’m posa al costat em poso en modo ON… Ha de ser un ritme de 4:30 pero com al principi es puja, anem més lents i en trams pensó que será massa rapid. Tot i així, allà em quedo, al costat, al capdavant de la grupeta, respirant bé, corrent bé… km 5 en 22’57”

Del 5 al 10 ja de tornada a la ciutat, Camí de la Gegante del revés, es Baixa més que no algún tram de pujada pel casc antic… Riera… on està en Gonzalo al balcó animant… vaig molt bé i content… pero també molt concentrrat… km 10 en 45’32” clavant els temps.

Camí de la Geganta direcció entrada del Port…entrem al Passeig, el vent encara no molesta prou i segueixo comandant el grup. A mig Passeig están en Victor i en Marc, han vingut a acompañar-bos a alguns Companys i amics. Se sumen a la Grupeta. Comentem una mica com anem, pero avui no estic per xerrar, no vull gastar energies, estic concentrat…


Entrem a la Nacional 2. En Marc es posa davant meu per frenar-me una mica el Vent. Em posos enmig del grup…km15 1:07’29” … pero me’n torno a anar cap al davant, ja que anar enmig m’atavala, corro molt raro, la gent em toca les cames un parell de vegades… rpefereixo anar al davant i veure on vaig i on trepitjo. Les cames ja comencen a notar-se, els peus també, però avui vaig a per totes. Ens creuem amb els Companys que van al davant que m’animent.


Gir de 180 graus de la N-II, Km17,5 … queda una serie de 3,5km… em veig amb forces i decideixo arrencar, apretar les dents, fer com vaig fer a Barcelona i no parar fins al final. Sento la Llebre del Grup comentar el circuit i cada vegada la seva veu és més lluny. No miro enrrere, no sento ni en Marc al costat meu (la marató de San Sebastia de la semana pasada li passa factura)… Vaig enxufat, em surt el km19 a 4’15”… pero ara ja noto el vent, ara ja trobo a faltar gent  amb qui correr, anem desperdigats. Km20 a 4’13” … apretó les dents, perquè veig que baixaré de 1h35’… ara ja no ho puc tirar tot pel terra.

Pero el Km21 és una llosa, se’m fa etern desde la rotonda de l’Avinguda Maresme fins el Gir per pujar a l’Hotel Ciutat de Mataró. No puja gaire, no fa gaire vent… pero és molt… apretó les dents, gir final i meta… apretó mes, allà m’animen Oriol, Aitor, etc… i entro fos… però amb una alegría inmensa… 1:34’26” … 3’ i mig menys que el meu anterior Record… estic molt i molt conent… intento agafar aire… venen Oriol i Aitor a Felicitar-me… ara ja puc dir que sóc gran, perquè baixar de 1:35 ja son paraules majors… em ve a la memoria el 1:55’ de la meva primera mitja. Estic de Subidón. Quina millor manera d’acabar temporada!